(València, 1860 – 1883)
Periòdic en català. Publicat en quatre èpoques distintes. En fou director, durant la primera, Rafael M. Liern. Hi col·laboraren, entre altres, Josep Espiau, I. Latorre i Agustí Garcia.
Anava il·lustrat amb gravats de fusta i caricatures i era de caràcter satíric; se’n publicaren uns cinquanta números.
(València, 1940 – )
Anuari. Fundat per l’arqueòleg Josep Chocomeli i Galan, el 1942 fou traspassat al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València i dirigit per Manuel Ballesteros i Gaibrois; des del 1945 és revista de la facultat de filosofia i lletres i ha tingut algunes interrupcions.
Publica articles d’erudició i interpretació i hi han col·laborat nombrosos catedràtics i professors universitaris, especialment sobre temes del País Valencià.
(València, 1962 – )
(Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia) Revista de prehistòria, història antiga i arqueologia, de publicació anual. Fundada per Miquel Tarradell i editada pel departament de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València.
Des dels seus inicis introduí una nova manera d’abordar els temes històrics valencians, prioritzant la valoració del testimoni arqueològic. Dóna cabuda també a articles d’altres indrets de l’estat, en especial d’arqueologia balear.
(Perpinyà, 1911 – 1926)
Revista d’història i d’arqueologia, principalment del Rosselló. Fundada i dirigida per Pierre Vidal. Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane.
Publicà una gran quantitat de documents importants i hi col·laboraren, entre molts d’altres, F.P. Thiers, Alart, P. Puiggarí, Pere Vidal, Josep Calmette, Enric Aragon -que la dirigia el 1920-, Josep Sebastià Pons i M. Robin.
(Perpinyà, 1900 – 1906)
Publicació. Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, P. Masnou i Bernard Palustre. La seva finalitat era l’estudi de la llengua, de la literatura, de la història i de l’arqueologia del Rosselló i dels altres Països Catalans.
Hi col·laboraren també Josep Calmette, Joan Capeille, Jaume Freixe, G. Mollart Mollat, J. Sarrete, M. Pratx, A. Salsas, etc. Deixà de sortir el 1906 i fou substituïda per “La Revue Catalane”.
(Perpinyà, 15 gener 1907 – octubre 1921)
Publicació mensual. Edità 174 números. Fundada com a successora de la “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon” per un grup d’erudits encapçalats per Pere Vidal.
Fou l’òrgan de la Société d’Études Catalans i hi col·laboraren Joan Amade, Emili Boix, Josep Bonafont, Emili Leguiel, Lluís Pastre, Josep Sebastià Pons, Gustau Violet, Witwe, Vergés de Ricaudy, Pau Berga, etc.
Durant la Primera Guerra Mundial hi tingué una actuació destacada Carles Grandó.
(València, gener 1951 – )
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial de València. Volgué abraçar tota mena de treballs d’investigació en català o en castellà, d’autors valencians o no valencians, amb la condició que tractessin temes relacionats amb el País Valencià, sobretot els seus aspectes lingüístics.
Projectada per a sortir trimestralment, tingué sempre, per diversos motius, un caràcter molt irregular. Fou dirigit per Artur Zabala, director, també, de l’Institut de Literatura i Estudis.
Entre d’altres autors, la revista conegué la col·laboració de Dámaso Alonso, Manuel Sanchis i Guarner, Joan Fuster, Martí de Riquer, Rafael Ferreres, Francesc Almela i Vives, etc.
Enllaç web: Revista Valenciana de Filologia
(València, 1 novembre 1880 – desembre 1883)
Publicació mensual. Redactada en castellà, incloïa algunes col·laboracions literàries en català. Hi publicaren molts i importants escriptors de l’època.
Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres.
(Maó, Menorca, 1 juliol 1888 – )
Publicació periòdica. De caràcter científic i literari referida principalment a l’illa. Fundada per Joan Seguí i Rodríguez i Pere Riudavets i Tudirí.
Ha sofert algunes interrupcions temporals -la més llarga, del 1934 al 1943-, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961. Des del 1906 és òrgan de l’Ateneu de Maó. Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz (1898-1934).
És d’obligada consulta per a qualsevol mena d’estudis sobre l’illa de Menorca. El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abastà les sis primeres èpoques.
(Rosselló, 1969 – 1980)
Òrgan de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans que apareix trimestralment. Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc.
Han format part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han col·laborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres.
Dades dels Països Catalans 