Arxius mensuals: Mai de 2019

Buyé i Muntané, Francesc

(Barcelona, 1885 – segle XX)

Pintor. Treballà alguns anys amb els escenògrafs Moragas i Alarma. Es dedicà a l’escenografia, per bé que no treballà gaire pel seu compte, malgrat la bona qualitat de les seves realitzacions.

És autor d’obres remarcables com a aquarel·lista.

Buxó i Pujadas, Tomàs

(Barcelona, 6 desembre 1882 – 8 juny 1962)

Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música, de la qual fou professor de piano i sots-director.

Actuà en nombrosos concerts al país i a l’estranger. Dirigí per uns anys l’orquestra de l’Associació Musical.

És autor d’obres pedagògiques: Método de solfeo, Técnica del piano, Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos; de cançons i de música de cambra i per a piano (Poblet).

Buxó i Bes, Esteve

(Barcelona, segle XIX – París, França, segle XIX)

Gravador. Excel·lí amb els seus treballs a l’acer.

Obtingué distincions a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Barcelona. És autor de bons treballs editorials.

Devers el 1880 s’establí a París, on dirigí la secció tipogràfica de la casa Hachette.

Buxeres i Rosés, Antoni

(Barcelona, 1780 – 1872)

Militar i escriptor. Durant la guerra del Francès serví com a ajudant de camp del general Manso, de qui més tard fou secretari.

Ocupà els càrrecs de batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres (1839). Fou membre (1837) i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres barcelonina.

Publicà Barcelona en julio de 1840 (anònima, 1844) i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat (1863).

Buxeres i Abat, Josep Antoni

(Martorell, Baix Llobregat, 1820 – Barcelona, 1884)

Jurista i escriptor. Fill d’Antoni Buxeres i Rosés.

Assessor del Reial Patrimoni des del 1849, s’especialitzà en qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i fou un assenyalat defensor del dret foral català (col·laboracions a “El Paladín” (1875), “La Veu de Montserrat” i al “Diario de Barcelona”).

Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme. Fou inspirador del missatge de protesta contra la supressió dels furs del Baís Basc (1876).

Publicà Exposició que adressa a les Corts… en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial (1882) i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero (1871).

Buxarrais i Ventura, Ramon

(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 12 desembre 1929 – )

Eclesiàstic. Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’Agermanament, fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta (Xile), on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta.

Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga. Aquí ha promogut iniciatives culturals (Museu Deiocesà, Centre Diocesà de Teologia).

Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio, que tenen molta acceptació popular.

Buxadé i Ribot, Carles

(Barcelona, 1942 – )

Arquitecte. Format a l’Escola de Barcelona, on ocupà la càtedra d’estructures (1970).

Treballà associat amb Joan Margarit i Consarnau. Obra conjunta és la cúpul·la metàl·lica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis (1977). Així mateix són coautors del projecte de l’estadi i de l’anell olímpic de Montjuïc (juntament amb d’altres arquitectes).

Butsènit d’Urgell

(Montgai, Noguera)

Poble (306 m alt), aturonat a la dreta del Sió.

El 1415 la senyoria fou adquirida pel monestir de Poblet.

L’església de Santa Maria (1758) depèn de la parròquia de Montgai.

Butsènit

(Lleida, Segrià)

Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) (o Butsènit de Lleida), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).

Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari. El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat.

Una barca travessa el Segre en aquest indret.

Butsems i Marià, Carles

(Barcelona, 1846 – 1902)

Industrial. Treballà amb excel·lents resultats en la producció de pedra artificial, mosaics i conglomerats.

Introduí notables perfeccionaments, que posaren en bon lloc la indústria catalana d’aquestes matèries.