(Vidreres, Selva, 21 setembre 1929 – Barcelona, 6 setembre 1973)
Pintor.
Després d’una primera etapa figurativa, evolucionà cap a l’abstracció amb una gran simplificació d’elements.
Fou un dels fundadors del Cicle d’Art d’Avui (1962), del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i de la Mostra d’Art Nou (MAN).
(França, segle XI – Catalunya, vers 1090)
Comtessa de Pallars Sobirà i potser d’Urgell. Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona.
Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú (1054), però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà (mort el 1081), de qui fou la segona muller.
Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell (mort el 1092), de qui també es divorcià.
(Catalunya, segle XI)
Primera muller d’Ermengol IV d’Urgell.
Alguns historiador han volgut identificar-la amb Llúcia de la Marca, sembla, en tot cas, que ha de tractar-se d’una altra dama homònima.
Fou la mare del futur comte Ermengol V d’Urgell, i segurament també d’Elisabet i de Sança, casades amb els comtes Guillem Ramon de Cerdanya i Hug II d’Empúries, respectivament.
(València, 17 novembre 1913 – Barcelona, 5 abril 1995)
Director cinematogràfic.
Vinculat durant anys a la professió cinematogràfica, realitzà els seus primers films personals amb El certificado (1968), sàtira costumista, i Laia (1971), adaptació de l’obra de Salvador Espriu.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1818 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 setembre 1889)
Dibuixant i expert tèxtil. Estudià a Llotja, on més tard fou professor de dibuix.
El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863.
Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits.
Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos (amb Francesc Miralles, 1852), Arte de armonizar los colores… (1858) i altres tractats.
(Manresa, Bages, 22 febrer 1816 – Umbrete, Andalusia, 28 setembre 1882)
Cardenal. Carmelità (1830) fins a l’exclaustració, tornà a Barcelona després d’estar a Itàlia (1847) i s’encarregà de la càtedra de teologia moral.
Bisbe de Canàries (1858-68), de Salamanca (1868-74), de Barcelona (1874-77) i de Sevilla (1877-82), on fou promogut al cardenalat, però morí abans de rebre el capell cardenalici.
Essent a Barcelona confià a Elies Rogent la construcció del nou seminari, per al qual comprà els terrenys.
Fou protector del ordes religiosos.
(Barcelona, 1935 – 5 agost 2016)
Soprano. Estudià a Barcelona i perfeccionà els seus coneixements a Milà.
Debutà al Liceu l’any 1960 i ha cantat per tot Europa.
El seu repertori fou molt ampli i comprèn especialment òperes romàntiques i veristes.
(Catalunya, segle XII – segle XVIII)
Antiga demarcació administrativa.
Consta un primer sots-veguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li’n reconèixer, aquest, el vassallatge.
El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment.
El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sots-vegueria, i nomenà un sots-veguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana. El 1455 un decret de Joan II anul·là aquesta creació, i la contrada tornà a restar en poder del baró.
Nous intents de creació de la sots-vegueria tingueren lloc el 1474 i el 1491; aquesta darrera vegada es creà un nou sots-veguer, que no arribà a poder exercir el càrrec.
Finalment, el 1611 el baró vengué els seus drets al rei i a la Universitat de prohoms, i es creà definitivament la sots-vegueria, amb la seva cúria a Sant Feliu Sasserra. Era integrada pels 18 termes o llocs. En romania exclòs Sant Boi de Lluçanès, que pertanyia a la jurisdicció total de la mitra de Vic.
Perdurà fins al principi del segle XVIII, que es desmembrà entre els corregiments de Vic i de Manresa.
(Osona)
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa, subafluent del Llobregat.
Neix als relleus de Comià, a 1.045 m alt, a ponent d’Alpens (Osona). Té uns 20 km de curs; recorre el Lluçanès en direcció nord-sud, i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d’Olost.
És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Pintor romànic anònim. Representa el corrent bizantí a Catalunya.
Se li atribueix la pintura sepulcral de Sant Pau de Casserres, una majestat procedent del monestir de Lluçà, el frontal de Santa Magdalena de Solanllong i una peça pintada sobre fusta procedent d’Eguillor.
L’obra mestra és el frontal de l’altar de Lluçà, on aconsegueix una força expressiva enorme amb gran economia de mitjans.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 