(Alt Empordà)
Curs d’aigua, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà, que neix als vessants meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Cantallops, i després de drenar el de Campmany, desguassa dins el de Masarac.
(Garrigàs, Alt Empordà)
Poble, al sector oriental del terme. L’església de Santa Llúcia és sufragània de la parròquia de Siurana d’Empordà.
El lloc és esmentat ja el 1017 i formà part de la batllia reial de Siurana.
(Viladamat, Alt Empordà)
Jaciment, a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.
La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres vil·les agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada.
Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1921 a Josep Maria d’Albert i Despujol (Barcelona 1886 – 1952), després alcalde de Barcelona i comte consort de Santa Maria de Sants, en memòria als mèrits patriòtics del seu avantpassat Josep d’Albert i de Terrades durant la Guerra Gran.
Continua en la mateixa família.
(Navata, Alt Empordà)
Poble (80 m alt) i antic municipi (4,68 km2), agregat el 1969 a l’actual, situat a la dreta del riu Manol. L’església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321.
Havia pertangut a l’ardiaconat de Besalú. El segle XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres.
L’antic terme comprenia també els veïnats de Corts i de Mas Safont.
(Albanyà, Alt Empordà)
Despoblat, situat als vessants meridionals de la serra de la Mare de Déu del Mont, a l’extrem oriental del terme de l’antic municipi de Bassegoda.
L’església parroquial és des del 1833 la sala capitular de l’antic monestir de Sant Llorenç del Mont, completament arruïnat.
(Alt Empordà)
Sèquia de la comarca, a la zona d’inundació de la Muga i del Fluvià.
Es forma als termes de Garrigàs i Siurana, limita pel sud el de Riumors i després de travessar el de Sant Pere Pescador desguassa al nord de la desembocadura del Fluvià.
(Alt Empordà)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Climent Sescebes.
(Peralada, Alt Empordà)
Antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al nord-oest del terme, prop del veïnat de les Olives.
Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades. El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada.
Resten murs i l’absis de l’església del segle XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre.
(la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir)
Jaciment arqueològic, situat a la partió d’aigües entre els dos municipis.
Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m.
Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep M. Nolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sal·lusti, Plini el Vell i Dió Cassi.
