Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord

Botonac, Pere Arnau de

(Rosselló, segle XIII – després 1283)

Cavaller. Al servei del rei Pere II el Gran. De llinatge narbonès per part de pare, era segurament germà de Jaspert de Botonac.

Participà en el setge de Balaguer (1280), fou encarregat de la custòdia dels barons rebels després de llur rendició i actuà com a testimoni de la submissió solemne d’aquests, efectuada al castell de Lleida (1281).

Acompanyà el rei en les campanyes de Tunis, Sicília (1282) i Calàbria (1283).

Boixó, Manuel

(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.

En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.

Blazy, Joan Baptista

(Catllà de Conflent, Conflent, 1871 – Baixàs, Rosselló, 1933)

Prevere. Conreador de la llengua catalana en la qual predicà a la catedral de Perpinyà.

Féu conèixer, en particular per mitjà de la “Revue de l’Université Catholique de Lille”, les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull.

Bonnassie, Pierre

(Rinhac, Llenguadoc, 24 novembre 1932 – Tolosa, Llenguadoc, 14 març 2005)

Historiador medievalista. Ha dedicat una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana.

En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu de Xème à la fin du XIème siècle. Croissance et mutations d’une société (1975-76) (versió catalana: Catalunya mil anys enrera, 1979-81) estudià el procés de feudalització de la societat catalana.

Altres treballs de consideració són: Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale (1981) i, amb P. Guichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien, IXème au XIVème siècle (1982).

Blanques, Joan

(Perpinyà ?, segle XV)

Cònsol en cap de Perpinyà (1473). Partidari de mantenir la unió del Rosselló amb Catalunya, quan Joan II de Catalunya reeixí a emparar-se de Perpinyà.

És dubtosa la veracitat d’alguns autors segons la qual va dirigir la defensa de Perpinyà durant el setge de la ciutat per les tropes del rei Lluís XI de França (1474-75), sacrificant la vida del seu fill, presoner dels francesos. Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l’any 1475 ell ja no era, com hom ha pretès, cònsol de Perpinyà.

Blanes i d’Évrad, Joan Esteve de

(Perpinyà, 1702 – 1764)

Segon marquès de Millars. Fill i hereu d’Esteve de Blanes i de Planque. Fou comissari de la noblesa del Rosselló (1749-59).

La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència.

Biert, Dalmau de

(Rosselló ?, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. Ambaixador (1404) de Martí l’Humà a la cort de Martí el Jove de Sicília. Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya.

Escriví unes Memòries o Llibre ordenat… de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, en el qual detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I el Conqueridor. Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I de Catalunya.

Bernat de Berga

(Catalunya, segle XIII)

Bisbe d’Elna (1230-58). El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix. Assistí a l’assemblea de Tarragona (1234), convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó.

Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà. El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló.

Bernat d’Albí

(Saverdun, País de Foix, segle XIV – França, 1350)

Cardenal. Era d’ascendència catalana. Representà el papa Benet XII en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339, on féu amistat amb el rei Pere III.

El 1343 fou enviat a la cort catalana, a fi d’evitar que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne, però només aconseguí que fos signada una curta treva.

Bernat I de Carcassona

(Occitània, vers 980 – 1038)

Comte de Carcassona i Coserans/Bigorra. Fill de Roger I de Carcassona-Coserans.

Compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I; era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona.