Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord

Dolça de Provença

(Provença, França, segle XII)

Filla de Ramon Berenguer III de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Ricliza, neboda de l’emperador Barba-roja. Fou promesa a Ramon, fill de Ramon V de Tolosa. A la mort del seu pare (1166) tenia quatre anys o menys.

Tolosa tractà d’emparar-se de Provença, però ho impedí Alfons I de Catalunya-Aragó, cosí del seu pare, que ocupà el comtat titulant-se’n duc, per no interferir-se amb el títol de Dolça. Aquesta fou confiada a la custòdia del bisbe de Magalona.

Morí jove. La seva mare tornà a casar-se amb Ramon V de Tolosa i Alfons I el Cast fou sobirà de Provença.

Descatllar i Dessoler, Manuel

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1648 – Perpinyà, 20 abril 1674)

Patriota. Condemnat a presó i exili per haver participat en la revolta dels Angelets, en tornar a Vilafranca fou un dels principals instigadors de la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674) per alliberar el Rosselló del domini francès.

Fracassada la revolta, fou empresonat i executat.

Descatllar i de Peguera, Damià

(Rosselló, 1430 – 1520)

Senyor de Catllà i castellà de Llívia. Durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1463-95) per Lluís XI, promogué la revolta dels nobles de la regió (1472).

Trencat el pacte de neutralització (1473-75) dels comtats entre Lluís XI i Joan II de Catalunya, dirigí un atac contra Puigcerdà i sofrí dos setges al castell de Llívia (1476 i 1478). Conquerida la plaça pels francesos i volada la fortalesa (1479), fugí i continuà la lluita.

L’any 1495 els comtats foren reincorporats a la corona de Catalunya-Aragó.

Descatllar i de Móra, Ponç

(Rosselló, segle XIV)

Senyor del Catllar i castellà de Llívia. Ajudà Pere III el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca.

Després d’haver-li confiat el castell d’Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial.

Delpont, Juli

(Ceret, Vallespir, 1865 – Perpinyà, 1924)

Poeta. Fundà la revista “Muntanyes Regalades”, de la qual fou també director, i col·laborà amb mossèn Alcover en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear.

Exponent de la Renaixença en terres del Rosselló, reuní uns poemes que exalçaven la germanor dels Països Catalans a Les terres de llengua catalana (1905). És autor de les antologies Flors rosselloneses (1902) i Refilets (1904).

Delcasso, Llorenç

(la Cabanassa, Alta Cerdanya, 1740 – Catalunya Nord, segle XVIII)

Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals. Havia estat rector de Montlluís.

Pel maig de 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya (coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit), cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans; recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat.

Creu del Canonge, coll de la

(Albanyà, Alt Empordà / Costoja, Vallespir)

Coll, obert a la serra que separa les conques del Tec i de la Muga, d’on devallen les valls del riu Major, límit des dos termes, del riu d’Arnera (Maçanet de Cabrenys) i de la riera de Costoja.

Creixell, Lluís

(Perpinyà, 25 març 1944 – Sant Cebrià, Rosselló, 18 febrer 1996)

Lingüista. Preocupat per la catalanitat de Catalunya Nord, ha participat activament en les diverses manifestacions catalanistes i col·laborà en diverses publicacions.

Ha publicat un Diccionari bàsic francès-català (1974).

Cornet, Ramon de

(Sant Antonín, Roergue, Occitània, vers 1300 – Pontaut, Gascunya, després 1340)

Poeta. És autor de l’obra didàctica Doctrinal de trobar (1324), preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó i comte de Ribagorça, i que fou comentada el 1341 per Joan de Castellnou.

Comtats, els

(Catalunya Nord)

Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà), que tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d’haver format part del Regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat.