Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord

Urtx

(Catalunya, segle XI – segle XIII)

Llinatge feudal. Probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.

Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent. Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins al 1130.

Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx.

Un dels primers personatges documentats és Galceran d’Urtx.

Universitat Catalana d’Estiu

(Prada, Conflent, 1969 – )

(UCE)  Jornades d’estudi, que se celebren cada estiu. Des del 1994 té la seu permanent en Prada.

Alguns dels seus cursos i seminaris poden ser convalidats com a crèdits de lliure elecció a la resta d’universitats dels territoris de parla catalana, les quals formen part del seu patronat.

Ha contribuït decisivament a la difusió de la cultura catalana a la Catalunya Nord.

Enllaç web: Universitat Catalana d’Estiu

Trinxeria, Josep de la

(Prats de Molló, Vallespir, 1630 – Catalunya ?, després 1689)

Guerriller. Es féu cèlebre en 1667-68, quan va ésser cap d’una partida de guerrillers que actuaven contra l’ocupació francesa del Rosselló, anomenats Els angelets.

Més tard ingressà a l’exèrcit espanyol per tal de continuar aquesta lluita d’una manera més regular, actuant a les ordres del futur general Josep Bonau (1675).

Tregurà, Jaspert de

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. El 1328 era procurador de Pere Galceran de Pinós de cara a la sentència arbitral sobre les baronies de Josa i la Vansa.

Fou un personatge important a la cort de Jaume II de Mallorca, el qual, pel febrer de 1341, l’envià d’ambaixador prop de Pere III el Cerimoniós per explicar-li les raons per haver trencat el vassallatge que devia al rei de França pel domini de Montpeller. Acompanyà al monarca mallorquí al seu accidentat viatge a Barcelona el 1342.

Desposseït Jaume de Mallorca per Pere III, acatà el nou monarca, que el tindria en gran consideració. El 1351 era un dels signants de la constitució del ducat de Girona a favor del nou nat príncep Joan, el futur Joan I. El 1356 era assessor del governador del Rosselló.

El 1364 acompanyà a Avinyó l’infant Pere, oncle de Pere III i ja retirat aleshores de la política per convertir-se en framenor, per tal d’entrevistar-se amb el papa Urbà V.

Totzó, Ramon de

(Rosselló, segle XIV)

Noble. Pels anys 1326-28 era veguer de Cerdanya i Baridà i batlle de Puigcerdà.

Anys després s’inclinà per Pere III el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca, el qual el féu dur a Mallorca i tancat al castell de Bellver. En fou alliberat per l’arribada del rei Pere a Mallorca (1343). Mesos després, en ser signat l’armistici entre els dos monarques, Jaume III prometé que no atacaria en represàlia els dominis rossellonesos dels Totzó durant la suspensió d’hostilitats.

El 1344 formà part del consell de Pere III quan fou realitzada la segona i definitiva invasió del Rosselló. També era membre del consell que decidiria la sort de Jaume III un cop aquest hagué capitulat. Pere III el nomenà lloctinent reial al Rosselló i la Cerdanya, dins el mateix any. Actuà diverses vegades en funcions de conseller del nou monarca.

El 1347 es trobava a Morvedre durant els avalots promoguts pels unionistes valencians. A requeriment d’aquests hagué d’abandonar aleshores la companyia del rei, seguint els altres consellers rossellonesos.

Totzó, Hug de

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

(o Huguet)  Cavaller. Noble i almirall rossellonès actiu durant el regnat de Sanç de Mallorca, la regència de Felip de Mallorca i el regnat de Jaume III.

L’any 1315 era lloctinent de Sanç de Mallorca al Rosselló, participant aquell any en la cerimònia de reconeixement del futur Jaume III, quan essent un nadó va ser portat de Messina a Perpinyà per part de Ramon Muntaner.

L’any 1323 va comandar la flota mallorquina, conformada per vint galeres i altres embarcacions menors, amb que Sanç de Mallorca participà a la conquesta de Sardenya. Exercí el càrrec d’almirall del Regne de Mallorca, almenys fins a 1330.

L’any 1339 participà en el tractat de pau i comerç entre Jaume III i el soldà de Marroc.

Totzó, Dalmau de

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. El 1343 era a Mallorca i se sotmeté a Pere III. Fou testimoni de l’homenatge prestat al procurador del rei per Huguet de Totzó. El mateix any fou protegit explícitament per l’armistici entre Pere III i Jaume III amb compromís d’aquest de no perjudicar-lo.

El Cerimoniós el nomenà veguer de Girona i de Besalú. El 1344 col·laborà eficaçment a la campanya del monarca per desposseir del Rosselló Jaume III de Mallorca. Amb forces pròpies i d’acord amb el monarca, establí pel seu compte el bloqueig inicial de Cotlliure, auxiliat per Ramon de Riusec. Fou del consell reial durant la campanya esmentada.

Toluges, sínode de

(Toluges, Rosselló, maig 1027)

Assemblea reunida al pla de Toluges pel bisbe Oliba de Vic, amb motiu de trobar-se en pelegrinatge a Jerusalem el bisbe d’Elna Berenguer de Gurb. Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels.

Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests.

Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer; sembla que es una al·lusió a una anterior promulgació de pau i treva del 1022.

Soler, Joan

(Catalunya Nord, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Polític. Era segon cònsol de Vilafranca de Conflent. Conspirà contra l’ocupació francesa de l’antic comtat del Rosselló.

El 1674, valent-se del seu càrrec, fou un dels organitzadors del complot per treure el domini francès de la seva vila, secundant l’esforç de Manuel Descatllar, del qual era amic.

Descobert el projecte, fou empresonat a Perpinyà, on seria executat pocs dies després.

So i de Vilaragut, Bernat (V) de

(Conflent ?, vers 1315 – Catalunya Nord, 1385)

Escriptor. Vescomte d’Évol i senyor de Millars (Rosselló). Fill del segon vescomte Joan de So.

En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer (1354) i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella (1363).

Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí (expedició contra Jaume III de Mallorca).

Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost entre el 1339 i el 1343, i prengué part en un cicle de poesies -avui perdut- en què intervingué el futur Joan I el 1374.

La seva única obra conservada és un poema en 1.330 hexasíl·labs apariats intitulat Vesió, escrit entre l’agost de 1381 i l’octubre de 1382. Hi explica una visió al·legòrica en la qual apareixen catorze senyors, que són l’emperador i tretze reis contemporanis europeus, els quals es troben tots en guerra. En un món desballestat i despietat, pastura dels estralls de la guerra i on els prínceps de l’Església es lliuren a la sensualitat només es beneficien els mercaders, que fan grans negocis.

Tot i l’abús d’al·lusions esotèriques, presenta un gran interès per l’actitud política de l’autor (manifesta pacifista i hi insereix subtils al·lusions polítiques, on revela la seva experiència com a diplomàtic) i per la interpretació que fa del moment històric. Les descripcions dels escuts dels monarques són una de les més antigues mostres del lèxic heràldic català.