(Catalunya Nord, segle IX – segle X)
Denominació que prengué sovint la diòcesi d’Elna.
Rosselló, diòcesi de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord
Perpinyà, regió de
(Catalunya Nord)
Regió al nord-est dels Països Catalans, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya Nord, i tradicionalment Catalunya francesa. Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals.
Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir, l’Alta Cerdanya i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre. Ocupa 4.086,72 km2.
Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional. Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet. L’Alta Cerdanya bascula en realitat sobre els de Prada i Puigcerdà.
Montagne, La
(Perpinyà, 1905 – Prada, Conflent, 1914)
Publicació setmanal en francès. Òrgan del Bloc Republicà. Hi col·laboraren Joan Bourrat, Víctor Dalbiez i Arrous, que la dirigí.
Rival de “L’Indépendant”, atacà Manuel Brousse i Juli Escarguel.
Publicà algunes historietes còmiques en català.
Mont Pelegrí, comtat de
(Catalunya Nord, segle XII)
Territori feudal llatí, creat el 1104, amb capital a Tortosa de Súria, que fou conquerit pel comte Ramon IV de Tolosa, el qual, a la seva mort (1104), el deixà al comte Guillem II de Cerdanya.
Jóc, vescomtat de
(Conflent, segle XVI – )
Títol, concedit el 1599 a Pere de Perapertusa i d’Erill, baró de Jóc.
Comprenia les localitats de Jóc, Finestret, Rigardà, Rodés, Saorla, Glorianes i Rupidera.
Passà el 1660 als Bournonville, marquesos de Risburg, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilamart, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar.
Jóc, baronia de
(Catalunya Nord, meitat segle XIV – 1599)
Nom que prengué la senyoria de Jóc, que comprenia originàriament els territoris del castell de Jóc, de Finestret i de Saorla.
El castell de Jóc havia estat, al segle XI i probablement des del segle X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes. Però l’apel·lació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps en que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbó, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca de Conflent a la Seu d’Urgell.
Cap al 1134 la senyoria de Jóu fou partida entre els comtes de Barcelona (titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya), els vescomtes de Castellbó (hereus dels vescomtes de Cerdanya) i Conflent, i els Urtx (potser emparentats amb els vescomtes de Cerdanya i titulars de les senyories veïnes d’Illa, Bulaternera i Estoer).
El 1354 el vescomte Roger Bernat IV de Castellbó féu donació de la seva meitat de la senyoria de Jóc al seu oncle Roger de Rovenac, el qual morí l’any següent, i deixà com a hereva la seva filla Isabel, muller de Ramon de Perellós. Aquest, havent comprat el 1357 l’altra meitat de la senyoria a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i hereu dels Urtx, completà la seva possessió adquirint el 1365 del rei Pere III el Cerimoniós els drets d’alta justícia.
Després de la mort de la seva muller i la renúncia als seus drets de successió feta per la seva cunyada Esclarmunda de Llupià el 1363, Ramon de Perellós recollí la totalitat de la senyoria, esdevinguda baronia de Jóc.
Després d’ell, el feu fou posseït per la seva filla gran, Elionor de Perellós (1384-1459), i passà al nebot d’aquesta, Bernat Berenguer de Perapertusa (1459-85), fill de la seva germana Constança.
Continuà en els descendents d’aquest fins que el 1599 fou elevada a vescomtat de Jóc.
Institut Rossellonès d’Estudis Catalans
(Rosselló, 10 juny 1968 – )
(IREC) Institució creada per membres del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans desvinculats d’aquest per motius ideològics.
Vol promoure la difusió de la llengua i la cultura catalana al Rosselló, especialment a través de la publicació “Revista Catalana”.
Donasà, el
(Capcir)
Antiga comarca occitana, situada als Pirineus.
Pertangué als comtes de Cerdanya (segle X), als vescomtes de Castellbó i als comtes de Foix (1202), que prestaren homenatge als reis de Catalunya-Aragó i als de Mallorca.
S’uní a la corona francesa amb Enric IV (1589), hereu dels comtes de Foix.
Consell Sobirà del Rosselló
(Perpinyà, 1660 – 1789)
Òrgan de justícia i de govern. Creat per Lluís XIV de França, amb plena jurisdicció sobre el comtat de Rosselló i la part del de Cerdanya incorporada a França pel tractat dels Pirineus (1659), en substitució del tribunal del governador.
Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apel·lació de darrera instància. En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats; només el procurador general era francès.
Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català. Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització.
Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el nou règim. Exercia, per tant, un poder polític similar al dels parlaments de les províncies franceses.
Persistí fins a la Revolució Francesa.
Conflent, vegueria de *
(Catalunya Nord)
Altre nom de la vegueria de Vilafranca de Conflent (antiga demarcació administrativa, 1126-1790).
Dades dels Països Catalans 