Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord

Ramon -bisbe Elna, 1202-

(Catalunya, segle XII – Rosselló, 1202)

Bisbe d’Elna. És excel·lent la lauda del seu sepulcre, obra de Ramon de Bianya.

Quaderns d’Estudis Polítics, Econòmics i Socials

(Perpinyà, gener 1945 – maig 1947)

Revista mensual de l’exili que publicà en total 24 números. No estava adscrita a cap partit ni a cap tendència i volia servir les causes de Catalunya i de la llibertat.

Publicà articles de diversos escriptors i polítics.

Qalonimos ben Qalonimos

(Arles, Vallespir, 1287 – vers 1328)

Metge, poeta i traductor hebreu. El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Bohan (Pedra de toc), que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya.

Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester.

Puig i Terrats, Francesc

(Perpinyà, segle XVII)

Advocat i polític. Fou el promotor principal del projecte d’expulsar de Perpinyà els francesos el 1674. El fracàs del complot determinà el seu empresonament.

Malgrat les tortures sofertes, no revelà els noms dels qui el secundaren en el propòsit. Finalment fou executat.

El seu fill i la seva muller aconseguiren de fugir de les autoritats franceses.

Profiat Duran

(Perpinyà, vers 1345 – vers 1414)

Metge, astròleg, gramàtic i exageta jueu. El seu nom, a les fonts hebrees, és Ishaq ben Mose ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb l’acrònim Efodi.

Es dedicà preferentment al préstec de diners i féu estades a Girona i a Barcelona. El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan I el Caçador el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin.

Després de batejat publicà dos escrits anticristians: una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim (Confusió dels cristians), que és un atac al cristianisme en forma crítico-històrica.

El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea, Ma’asé Efod, de concepció original. Escriví també una llarga carta de condol a un amic de Girona per la mort del seu pare el 1393, un curt comentari a Maimònides i alguns escrits menors sobre astronomia, la Bíblia i filosofia. El poeta Selomó Bonafed li dedicà una poesia.

Prada – Pau Casals, Festival de

(Prada, Conflent, 1950 – )

Cicle d’audicions musicals, fundat per Pau Casals. La idea fou suggerida per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de J. S. Bach. Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939.

Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual. Se celebra habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà, a Perpinyà i a diverses esglésies romàniques de la comarca.

Intervenen grans directors i intèrprets de música clàssica. Les actuacions de Pau Casals com a violoncel·lista (també actuà com a director d’orquestra) esdevingueren cèlebres i acabaven sempre amb la interpretació del Cant dels ocells.

El Festival gaudí de la presència de Pau Casals fins el 1966, en què hom commemorà els 90 anys del fundador.

Enllaç web: Festival Pau Casals

Pirineus Orientals

(Catalunya Nord)

(fr: Pyrénées Orientales)  Departament de l’estat francès de la regió Llenguadoc-Rosselló. Comprèn la Catalunya Nord: 4.116 km2, capital: Perpinyà.

Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa. Es dividit en tres districtes (Perpinyà, Ceret i Prada), en 29 cantons i en 234 municipis (1982).

El departament duu el número 66.

Pinya, Pere

(Perpinyà, segle XVI)

Personatge llegendari. Hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya. La casa, de fet, era del segle XVI. Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí.

Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó (1886), fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna (Capcir), a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret molt fèrtil de la plana del Rosselló, no lluny de la mar, on la Tet li aconsellà d’establir-se; la seva casa esdevingué la vila de Perpinyà, i el solc amb el qual limità la nova possessió les muralles.

Peyró, Bartomeu

(Catalunya, segle XIV – Elna ?, Rosselló, segle XV)

Prelat. Pertanyia a l’orde carmelità. Fou bisbe d’Elna al començament del segle XV.

És autor d’escrits diversos, com el tractat De sanctis.

Perpinyà, tractat de

(Perpinyà, 17 setembre 1473)

Conveni signat per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França -aquest el signà el 10 de novembre-.

Per aquest acord, Lluís XI ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalano-aragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya -ocupats aleshores en part per França- a canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200.000 escuts, el qual s’obligava a pagar abans d’un any.

Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent.