Arxius mensuals: gener de 2024

Miravet -Ribagorça-

(Bonansa, Ribagorça)

Despoblat i partida, entre Gavarret i la Noguera Ribagorçana, vora el Pont de Suert.

Miravet -Llitera-

(Camporrells, Llitera)

Despoblat, al nord-est del poble. La seva església era dedicada a sant Jaume.

Miravet -Plana Alta-

(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)

Despoblat i antic castell (286 m alt), situat als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes.

El castell, del qual resten alguns murs, d’origen islàmic, fou donat per Jaume I el Conqueridor al bisbe de Tortosa, Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta; tenia un ampli terme, que comprenia els d’Albalat dels Ànecs, Cabanes, Benlloc i Torreblanca.

El poble de Miravet, format al voltant del castell de Miravet (l’església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada), es despoblà durant el segle XVI; el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes.

Miravalls

(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)

Antiga quadra.

Mira-rosa

(els Poblets, Marina Alta)

(o Benarrosa)  Poble, a l’esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor. Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs.

L’església del Salvador depèn eclesiàsticament de la del Verger.

Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609.

Mirapol * -Berguedà-

(Gósol, Berguedà)

Veure> Moripol  (llogaret).

Mirandol *

(Artesa de Segre, Noguera)

Antic nom del poble d’Anya.

Miranda i Casellas, Ferran

(València, 1842 – Nova York, EUA, 9 maig 1925)

Escultor. Deixeble de Pasqual Agulló i d’Antoni Marzo i Pardo. El 1860 anà a Madrid, on treballà com a deixeble de José Piquer. Més tard anà a París (1867) i després a Nova York.

Entre les seves obres cal esmentar Ignacio Vergara i el Príncep d’Astúries.

Miranda -Vall d’Albaida-

(l’Olleria, Vall d’Albaida)

Despoblat i partida, al nord de la vila.

Mirambell -Horta-

(Bonrepòs i Mirambell, Horta)

Antic poble, amb el nucli urbà actualment unit al de Bonrepòs.

Lloc de moriscs (23 focs el 1602) de la fillola de Benaguasil, la seva mesquita esdevingué església de Tots Sants i després santuari de Sant Joan Baptista; depengué eclesiàsticament de Carpesa i, des del 1574, de Bonrepòs.