(Barcelona, 1913 – 1936)
Entitat. Fundat per tal de defensar i millorar culturalment els periodistes de premsa no diària, amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios, que el 1916 canvià pel d’Asociación de Periodistas de Barcelona, catalanitzada el 1932.
Des dels primers anys feia servir el català en els seus documents.
(Barcelona, 1874 – 1936)
Agrupació professional. Publicà un “Anuari” (1899-1929) i dues revistes: “La Ciutat i la Casa” (1925-27) i “Arquitectura i Urbanisme” (1931-36).
Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d’Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932 i 1935).
(Barcelona, 1926 – )
Editorial creada per Francesc Cambó. Començà publicant Sinopsi evangèlica (1927), de J. Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana, la Bíblia en catorze volums (1928-48), refosa i reeditada en un de sol (1969). Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923.
Té com a col·leccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” -materials per a la història de l’art a Catalunya-. La Divina Comèdia (1952), traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de tots els temps”, que han publicat traduccions.
Cal remarcar també l’edició de la Història de Catalunya (1934-35; segona edició 1962-63), de Ferran Soldevila, i de la biografia de Francesc Cambó de Jesús Pabón. De Cambó, l’editorial ha publicat també les Memòries (1876-1936) (1981), Meditacions (1936-1946) (1982) i Llibres (1984).
(Madrid, 1965 – 1989)
Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció “Biblioteca de Cultura Catalana”, de traducció d’obres catalanes al castellà.
(Madrid, 1923 – Catalunya, 1986)
Editorial fundada pel valencià Manuel Aguilar.
Ha publicat alguna obra catalana traduïda al castellà i edità una sèrie de discs literaris -“La Palabra”-, alguns d’ells directament en català.
El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana.
Veure> Institut Català del Consum (ICC).
(Barcelona, 1904 – )
(pop: l’Aliança) Mutualitat d’assistència mèdica i quirúrgica. Inicialment destinada als treballadors de la Societat l’Aliança (Germandat de Cambrers de Barcelona), però ben aviat (1906) oberta a totes les entitats obreres i al públic en general.
Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic.
Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits. Aviat (1906) es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret. En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño.
A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per tot Catalunya, i s’ha convertit en una xarxa d’hospitals privats, dotats d’instal·lacions modernes i d’una gran activitat quirúrgica, notablement incrementada amb l’adquisició (1981) de l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona.
(Barcelona, 1986 – )
(VOSA) Empresa. Pertanyent a Barcelona Holding Olimpic SA (HOLSA) amb l’objectiu de portar a terme la remodelació de la façana costanera i tot un seguit d’obres d’iniciativa pública.
Participa amb el 40% a Nova Icària SA (NISA), encarregada de la construcció i la comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica, i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona (POBASA), responsable de la seva gestió i comercialització.
(Sants, Barcelona, 1844 – Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1891)
Empresa. Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta per Joan Güell i Ferrer a l’antic municipi de Sants.
Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts. El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia.
El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís.
Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló, on formà part de la colònia Güell.
(Barcelona, 1832 – 5 agost 1835)
Fàbrica creada per la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull, Borrell i Companyia, creada l’any anterior per iniciativa de Josep Bonaplata.
La fàbrica fou la primera dels Països Catalans -i de l’estat espanyol- que emprà maquinària de vapor.
Aquesta, malvista pels treballadors, perquè comportava una reducció de mà d’obra, fou el motiu de l’incendi de la fàbrica, el 5 d’agost de 1835, durant els avalots d’aquell estiu.
