Arxiu de la categoria: Empreses

Associació de Periodistes de Barcelona

(Barcelona, 1913 – 1936)

Entitat. Fundat per tal de defensar i millorar culturalment els periodistes de premsa no diària, amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios, que el 1916 canvià pel d’Asociación de Periodistas de Barcelona, catalanitzada el 1932.

Des dels primers anys feia servir el català en els seus documents.

Associació d’Arquitectes de Catalunya

(Barcelona, 1874 – 1936)

Agrupació professional. Publicà un “Anuari” (1899-1929) i dues revistes: “La Ciutat i la Casa” (1925-27) i “Arquitectura i Urbanisme” (1931-36).

Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d’Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932 i 1935).

Alpha, Editorial

(Barcelona, 1926 – )

Editorial creada per Francesc Cambó. Començà publicant Sinopsi evangèlica (1927), de J. Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana, la Bíblia en catorze volums (1928-48), refosa i reeditada en un de sol (1969). Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923.

Té com a col·leccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” -materials per a la història de l’art a Catalunya-. La Divina Comèdia (1952), traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de tots els temps”, que han publicat traduccions.

Cal remarcar també l’edició de la Història de Catalunya (1934-35; segona edició 1962-63), de Ferran Soldevila, i de la biografia de Francesc Cambó de Jesús Pabón. De Cambó, l’editorial ha publicat també les Memòries (1876-1936) (1981), Meditacions (1936-1946) (1982) i Llibres (1984).

Alianza Editorial

(Madrid, 1965 – 1989)

Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció “Biblioteca de Cultura Catalana”, de traducció d’obres catalanes al castellà.

Aguilar, Editorial

(Madrid, 1923 – Catalunya, 1986)

Editorial fundada pel valencià Manuel Aguilar.

Ha publicat alguna obra catalana traduïda al castellà i edità una sèrie de discs literaris -“La Palabra”-, alguns d’ells directament en català.

El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana.

Agència Catalana del Consum

Veure> Institut Català del Consum (ICC).

Vil·la de Salut l’Aliança

(Barcelona, 1904 – )

(pop: l’Aliança)  Mutualitat d’assistència mèdica i quirúrgica. Inicialment destinada als treballadors de la Societat l’Aliança (Germandat de Cambrers de Barcelona), però ben aviat (1906) oberta a totes les entitats obreres i al públic en general.

Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic.

Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits. Aviat (1906) es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret. En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño.

A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per tot Catalunya, i s’ha convertit en una xarxa d’hospitals privats, dotats d’instal·lacions modernes i d’una gran activitat quirúrgica, notablement incrementada amb l’adquisició (1981) de l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona.

Vila Olímpica SA

(Barcelona, 1986 – )

(VOSA)  Empresa. Pertanyent a Barcelona Holding Olimpic SA (HOLSA) amb l’objectiu de portar a terme la remodelació de la façana costanera i tot un seguit d’obres d’iniciativa pública.

Participa amb el 40% a Nova Icària SA (NISA), encarregada de la construcció i la comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica, i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona (POBASA), responsable de la seva gestió i comercialització.

Vapor Vell, El

(Sants, Barcelona, 1844 – Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1891)

Empresa. Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta per Joan Güell i Ferrer a l’antic municipi de Sants.

Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts. El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia.

El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís.

Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló, on formà part de la colònia Güell.

Vapor, El

(Barcelona, 1832 – 5 agost 1835)

Fàbrica creada per la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull, Borrell i Companyia, creada l’any anterior per iniciativa de Josep Bonaplata.

La fàbrica fou la primera dels Països Catalans -i de l’estat espanyol- que emprà maquinària de vapor.

Aquesta, malvista pels treballadors, perquè comportava una reducció de mà d’obra, fou el motiu de l’incendi de la fàbrica, el 5 d’agost de 1835, durant els avalots d’aquell estiu.