(València, 1888 – 1912)
Cantatriu. Es presentà al Principal de València en 1901 i al Liceu de Barcelona en 1904.
Actuà a València i a Madrid, amb l’òpera Hamlet, amb el famós cantant italià Titta Rufo.
Alabau i Díaz, Amparo
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cantants/es
Al Tall
Al Tall (País Valencia, 1975 – 18 octubre 2013) Grup músico-vocal. Es basa en la música tradicional per tal de reflectir preocupacions socials.
De la seva discografia cal destacar: Quan el mal ve d’Almansa, Cançons de la Nostra Terra (1982), amb Maria del Mar Bonet; Al Tall, deu anys (1984), Tocs i vares (1986), Xarq Al-Andalus (1987), Xavier, el coixo (1988) o Europ Eu! (1994), entre d’altres.
Xesco Boix *
Veure> Boix, Xesco (músic, cantant i animador).
Vives i Ayné, Antoni
(Barcelona, 1820 – 1893)
Cantant. Fou cantant d’alguna fama, i actuà com a baix a diversos teatres barcelonins.
Més tard es dedicà, durant alguns anys, a l’ensenyament.
Soler i Catarineu, Enric
(Catalunya, segle XIX)
Cantant. Fou baríton estimat en la interpretació de sarsueles i operetes.
Estrenà l’obra de Clavé L’aplec del Remei.
Rodas i Llimona, Agustí
Roca (varis)
Jaume Roca (Catalunya, segle XIII – Osca ?, Aragó, 1277/78) Prelat. Fou canonge sagristà o sacrista del capítol de Lleida. El 1273 fou nomenat bisbe d’Osca. Es relacionà bastant amb Jaume I el Conqueridor.
Joan de Jesús Roca (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Barcelona, segle XVII) Frare carmelità descalç. Professà el 1572. Gaudí de bon prestigi pel seu saber. Visqué al convent de Barcelona. Deixà manuscrit un tractat de teologia.
Joaquim Roca (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1899) Cantant. Tingué bon prestigi com a figura del teatre líric en català.
Prats, Joan
(Barcelona, segle XIX – 1893)
Cantant. A partir del 1857 obtingué èxits importants com a intèrpret de moltes sarsueles, així com de l’òpera Marina.
Pons i Álvarez, Joan
(Ciutadella, Menorca, 8 agost 1946 – )
Baríton. Es formà a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca, i inicià la seva carrera professional al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, on formà part del cor i interpretà petits papers, sobretot com a baix.
El 1977 canvià a la corda de baríton i començà una brillant carrera internacional. Debutà el 1978 al mateix Liceu en el paper de Germont de La Traviata, i es consolidà sobretot amb la interpretació de Falstaff a l’Scala de Milà.
El seu ampli repertori mostra certa preferència per Donizetti, Verdi i Puccini.
Penya, Tomeu
(Vilafranca de Bonany, Mallorca, 22 març 1949 – )
(Bartomeu Nicolau Morlà) Cantautor. Després d’actuar en diversos conjunts, l’any 1982 enregistrà el seu primer disc (Carritx i roses), al qual seguiren, entre d’altres, Coverbos (1983), Illamor (1984), Mallorquins i catalans (1986), Arrels (1988), Una aclucada d’ulls (1994), Anuats (1995), De tot cor (1997), Penya al descobert (1998), Antologia (2000), Això és pecat (2001), Fácil (2003, en castellà) i Sa força d’una mirada (2004).
El 1992 rebé el premi Nacional de Catalunya en l’apartat de música lleugera.
Intèrpret de folk i de cançons populars mallorquines, s’ha acostat al pop-rock i, especialment, al country.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 
