(Torres de Segre, Segrià, 1921 – )
Soprano, actuava amb el nom artístic de Lolita Torrentó. Estudià a Barcelona i el 1939 debutà al Gran Teatre del Liceu. Hi ha actuat habitualment, especialment amb obres del repertori alemany (Wagner, Humperdinck, R. Strauss).
Ha actuat també als EUA, al Canadà, Cuba i per tot l’estat espanyol.
Ha enregistrat diversos discs d’òpera i sarsuela.
(Barcelona, 28 desembre 1896 – 2 juliol 1991)
Cantatriu, coneguda artísticament com a Filo, Eva o Ena Suriñach. Estudià al Conservatori del Liceu.
Féu la seva presentació al Gran Teatre del Liceu el 1917, cantant Rigoletto. Anà a Itàlia, on actuà a Milà, Torí i Bolonya. Més tard cantà a les illes Filipines.
També interpretà sarsueles.
Autora i intèrpret de cançons, més coneguda per Teresa Rebull.
(Catalunya, 1961 – segle XX)
Grup de cantants. Format primerament per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, amb l’objectiu de promocionar la Nova Cançó i normalitzar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit musical.
S’hi afegiren progressivament Delfí Abella, Quico Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, M. del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M. Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
(Barcelona, 1911 – Madrid, 8 novembre 1958)
Cantatriu. Inicià de molt jove la seva carrera. Es dedicà a l’opereta i a la sarsuela.
A disset anys actuà en gira artística per diversos països de Sud-amèrica. Estrenà la sarsuela Katiuska.
Les seves millors interpretacions foren les de Blak el payaso, La Isla de las Perlas i Los burlados. Es casà amb el mestre Solozábal.
(Barcelona, 1940 – )
Baríton. Ha actuat sovint a les temporades d’òpera del Gran Teatre del Liceu i a altres ciutats de l’estat espanyol i estrangeres.
S’ha especialitzat en papers de caràcter (Scarpia, a Tosca, Michonnet, a Adrianna Lecouvreur) i còmics (Belcore, a L’elisir d’amore). Ha conreat també l’oratori.
(Barcelona, 1887 – Catalunya, segle XX)
Cantant. Es dedicà a la sarsuela. Féu la seva presentació el 1904 al Teatre Gran Via de Barcelona amb l’obra Los chicos de la escuela.
Les seves interpretacions més remarcables foren les de La princesa de las Czardas, El huésped del sevillano, La montería i La capa del Diablo.
La seva companyia aconseguí dues vegades el premi Amadeu Vives.
(Barcelona, 16 octubre 1880 – Nervi, Itàlia, 1927)
Baríton. Fou cantant molt aplaudit a Europa i Amèrica.
Figurà entre els animadors de l’Associació Wagneriana de Barcelona.
Cantant de rock, més conegut pel seu nom artístic de Loquillo.
(Barcelona, 22 febrer 1943 – )
Actriu i cantant. Inicià la carrera artística a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
Ha intervingut en obres com ara Primera història d’Esther (1977), d’Espriu; L’òpera de tres rals (1984), de Weill-Brecht; Un dia qualsevol (1991), de Fo i Rame; Gust de mel (1993); Tres mujeres altas (1995, d’E. Albee i L’amant anglesa (1996), de M. Duras.
Premi Sebastià Gasch 1978 per la seva contribució al music-hall català i premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1994 i 1996.
