Arxiu d'etiquetes: cantants/es

Prats, Joan

(Barcelona, segle XIX – 1893)

Cantant. A partir del 1857 obtingué èxits importants com a intèrpret de moltes sarsueles, així com de l’òpera Marina.

Pons i Álvarez, Joan

(Ciutadella, Menorca, 8 agost 1946 – )

Baríton. Es formà a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca, i inicià la seva carrera professional al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, on formà part del cor i interpretà petits papers, sobretot com a baix.

El 1977 canvià a la corda de baríton i començà una brillant carrera internacional. Debutà el 1978 al mateix Liceu en el paper de Germont de La Traviata, i es consolidà sobretot amb la interpretació de Falstaff a l’Scala de Milà.

El seu ampli repertori mostra certa preferència per Donizetti, Verdi i Puccini.

Penya, Tomeu

(Vilafranca de Bonany, Mallorca, 22 març 1949 – )

(Bartomeu Nicolau Morlà)  Cantautor. Després d’actuar en diversos conjunts, l’any 1982 enregistrà el seu primer disc (Carritx i roses), al qual seguiren, entre d’altres, Coverbos (1983), Illamor (1984), Mallorquins i catalans (1986), Arrels (1988), Una aclucada d’ulls (1994), Anuats (1995), De tot cor (1997), Penya al descobert (1998), Antologia (2000), Això és pecat (2001), Fácil (2003, en castellà) i Sa força d’una mirada (2004).

El 1992 rebé el premi Nacional de Catalunya en l’apartat de música lleugera.

Intèrpret de folk i de cançons populars mallorquines, s’ha acostat al pop-rock i, especialment, al country.

Oliveres i Mata, Antoni

(Barcelona, 1820 – segle XIX)

Cantant. Fou nomenat tenor de la capella reial de Madrid i actuà als teatres del Circo i de la Zarzuela d’aquesta ciutat.

Fou un dels fundadors de la Societat Filharmònica de Barcelona.

Oliver i Oliver, Gabriel

Nom real del cantautor, polític i filòleg mallorquí Biel Majoral.

Nadal, Joan

(Palma de Mallorca, 1881 – Illes Balears ?, segle XX)

Tenor. Estudià a Milà, i debutà a Cremona. Es presentà al Liceu de Barcelona el 1914, i hi estrenà Marianela, de Jaume Pahissa (1923), Goyescas, d’Enric Granados (1939), i Chopin, de G. Orefice (1939).

Musclaire, el

Sobrenom amb el qual fou conegut el tenor Manuel Utor i Mayor.

Miret, Jaume

(Catalunya, segle XIX – Argentina, segle XX)

Baríton. Els seus èxits més importants foren obtinguts pels anys 1930-50.

Destacà no sols com a cantant sinó també com a actor.

Minguell i Tey (germans)

Eduard Minguell i Tey  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Era advocat. El 1867 publicà el volum Hojas de álbum, que conté dues obres de teatre i un recull poètic. També és autor de l’estudi Mímica dramática (1888).

Emili Minguell i Tey  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1871)  Cantant. Era advocat. Obtingué bons èxits com a baix.

Massoni, Enriqueta

(Tortosa, Baix Ebre, 1868 – l’Havana, Cuba, 1898)

Cantatriu. Fou una contralt ben notable.

Obtingué grans èxits a la majoria dels teatres més importants d’Europa i d’Amèrica.