(Barcelona, 21 setembre 1871 – 10 novembre 1950)
Soprano. Es presentà al públic al Liceu de Barcelona amb Carmen (1888) i a la Scala de Milà el 1896.
Obtingué grans èxits a diversos escenaris d’Europa i Amèrica fins a l’any 1915. Gravà nombroses òperes.
(Barcelona, segle XX – )
Cantatriu. Estudià al Conservatori del Liceu. Es presentà al Teatre del Liceu.
Ha destacat com a mezzosoprano en les seves nombroses actuacions.
Adolf de Gironella (Barcelona, 1823 – 1864) Cantant. Fou baríton notable.
Ignasi Gironella (Barcelona, segle XIX) Compositor. És autor de les sardanes L’empordanesa, Goig de vida i La font dels enamorats, escrites en l’estil primitiu de les sardanes de l’època.
Simó de Gironella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.
Nom artístic de la cantant Maria Pichot i Gironès.
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
(Asobla, Río Muni, 23 març 1929 – Palma de Mallorca, 15 febrer 1995)
“Guillem d’Efak“ Cantant i escriptor. Va viure la infantesa a Manacor i a partir del 1965 s’instal·là a Barcelona i va esdevenir un dels membres més personals dels Setze Jutges.
Va promoure activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic.
Va escriure i enregistrar nombroses cançons; també va estrenar teatre: J.O.M. (1967), La mort de l’àvia (1968) i l’infantil El dimoni cucarell (1974) i publicà llibres de poesia com El poeta i el mar, Madona i l’arbre, premi Carles Riba 1969, El poeta i la mina, Erosfera, o els aplegats al recull Poemes, cobles i cançonetes (1965-1993) (1993). El 1973 rebé el premi Ciutat de Palma de Teatre.
Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera i Fons.
(Barcelona, 1847 – Madrid, 8 abril 1873)
Cantatriu. Es casà amb el compositor Joan Goula.
Assolí bons èxits durant la seva curta carrera.
Joan Ferrer (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Serví a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. El 1495 obtingué bons èxits contra vaixells francesos, en aigües de Nàpols.
Joan Ferrer (Catalunya, segle XVI) Mestre de tapissos. El 1561 féu els vint grans tapissos dels goigs de la Mare de Déu, per a la seu de Girona.
Joan Ferrer (Tremp, Pallars Jussà, segle XVI – Barcelona, 1636) Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1574. Amb el pseudònim de Fructuós Bisbe Vidal deixà escrits un Memorial de algunos tratados espirituales i una Oración de Felipe III rey de España.
Joan Ferrer (Catalunya, segle XIX – segle XX) Cantant. Ha col·laborat amb el cor Al·leluia i amb l’agrupació Ars Musicae. S’ha destacat en recitals de lieder i com a solista, en festivals celebrats a Barcelona.
(Catalunya, 1982 – )
(FCEC) Nom que prengué el 1982 l’antic Secretariat dels Orfeons de Catalunya.
Enllaç web: FCEC
Dades de Catalunya 