(Barcelona, segle XIX – 1893)
Cantant. A partir del 1857 obtingué èxits importants com a intèrpret de moltes sarsueles, així com de l’òpera Marina.
Prats, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cantants/es
Pons i Álvarez, Joan
(Ciutadella, Menorca, 8 agost 1946 – )
Baríton. Es formà a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca, i inicià la seva carrera professional al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, on formà part del cor i interpretà petits papers, sobretot com a baix.
El 1977 canvià a la corda de baríton i començà una brillant carrera internacional. Debutà el 1978 al mateix Liceu en el paper de Germont de La Traviata, i es consolidà sobretot amb la interpretació de Falstaff a l’Scala de Milà.
El seu ampli repertori mostra certa preferència per Donizetti, Verdi i Puccini.
Penya, Tomeu
(Vilafranca de Bonany, Mallorca, 22 març 1949 – )
(Bartomeu Nicolau Morlà) Cantautor. Després d’actuar en diversos conjunts, l’any 1982 enregistrà el seu primer disc (Carritx i roses), al qual seguiren, entre d’altres, Coverbos (1983), Illamor (1984), Mallorquins i catalans (1986), Arrels (1988), Una aclucada d’ulls (1994), Anuats (1995), De tot cor (1997), Penya al descobert (1998), Antologia (2000), Això és pecat (2001), Fácil (2003, en castellà) i Sa força d’una mirada (2004).
El 1992 rebé el premi Nacional de Catalunya en l’apartat de música lleugera.
Intèrpret de folk i de cançons populars mallorquines, s’ha acostat al pop-rock i, especialment, al country.
Oliveres i Mata, Antoni
(Barcelona, 1820 – segle XIX)
Cantant. Fou nomenat tenor de la capella reial de Madrid i actuà als teatres del Circo i de la Zarzuela d’aquesta ciutat.
Fou un dels fundadors de la Societat Filharmònica de Barcelona.
Oliver i Oliver, Gabriel
Nom real del cantautor, polític i filòleg mallorquí Biel Majoral.
Nadal, Joan
(Palma de Mallorca, 1881 – Illes Balears ?, segle XX)
Tenor. Estudià a Milà, i debutà a Cremona. Es presentà al Liceu de Barcelona el 1914, i hi estrenà Marianela, de Jaume Pahissa (1923), Goyescas, d’Enric Granados (1939), i Chopin, de G. Orefice (1939).
Musclaire, el
Sobrenom amb el qual fou conegut el tenor Manuel Utor i Mayor.
Miret, Jaume
(Catalunya, segle XIX – Argentina, segle XX)
Baríton. Els seus èxits més importants foren obtinguts pels anys 1930-50.
Destacà no sols com a cantant sinó també com a actor.
Minguell i Tey (germans)
Eduard Minguell i Tey (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Era advocat. El 1867 publicà el volum Hojas de álbum, que conté dues obres de teatre i un recull poètic. També és autor de l’estudi Mímica dramática (1888).
Emili Minguell i Tey (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1871) Cantant. Era advocat. Obtingué bons èxits com a baix.
Massoni, Enriqueta
(Tortosa, Baix Ebre, 1868 – l’Havana, Cuba, 1898)
Cantatriu. Fou una contralt ben notable.
Obtingué grans èxits a la majoria dels teatres més importants d’Europa i d’Amèrica.
Dades de Catalunya 