Arxiu d'etiquetes: barris

Torrent Gornal, el

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

(o el Polígon Gornal)  Barri, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a les terres drenades per l’antic torrent Gornal, a la part de dalt de l’autovia de Castelldefels, on alternen, encara, sectors agrícoles, industrials i residencials.

Programat per l’Instituto Nacional de Urbanización (1968), és format per grans blocs d’habitatges.

Torrent del Capellà, el

(Sabadell, Vallès Occidental)

Barri, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.

Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic.

Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels majors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya.

Torreforta

(Tarragona, Tarragonès)

Barri perifèric, a l’oest de la ciutat. És situat a la dreta del Francolí.

Sorgí el 1953 com a barri obrer. En el període 1961-75 s’hi afegiren una sèrie d’urbanitzacions, al voltant de la zona industrial de Riuclar.

Torreblanca de Montserrat

(Vacarisses, Vallès Occidental)

Barri d’estiueig, al sud del poble, vora el gran massís de la Torre Blanca, a la capçalera de la vall Follosa, vora l’antic camí de Terrassa a Montserrat.

Torreblanca, la

(Sant Just Desvern, Barcelonès)

Barri, al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat, a l’indret de l’antiga torre Blanca, enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al segle XVI als Requesens i després dita casa Dusai, dels marquesos de Monistrol d’Anoia.

Hom hi ha establert un important centre de producció de roses.

L’any 1983 fou inaugurat un parc d’11 ha en aquest indret, situat en la confluència amb els municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí.

Torre Valentina

(Calonge, Baix Empordà)

Urbanització de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Sant Antoni o de Palamós, en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.

Ha estat realitzada per l’arquitecte Josep Antoni Coderch.

Torre Gironella, la

(Girona, Gironès)

Barri obrer de la ciutat, a llevant de l’antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel.

Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan segle XX.

Li donà el nom la torre Gironella, fortificació medieval.

Torre del Baró, la

(Barcelona)

(o Torre Baró) Barri residencial obrer i perifèric, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. S’estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola (turó de les Roquetes).

El seu origen es troba en el projecte (1935) d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semi-barraquístic, mancat d’urbanització.

Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista.

Té associació de veïns, que forma part de la dels Nou Barris. Té importants dèficits en equipaments urbans.

Torre d’Alfons Dotze, la

(Girona, Gironès)

Barri obrer de la ciutat, a llevant de l’antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel.

Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan segle XX.

Pren el nom d’una edificació bastida el 1872.

Torrassa, la

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).

Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc, situat al nord-oest (amb qui conforma el districte II de la ciutat), i amb el més nou de la Florida, situat a l’oest. Al sud, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat.

Els primers anys del segle XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i del Metro Transversal.

Esdevingué un dels primers nuclis importants de població majoritàriament no catalana de l’àrea de Barcelona, en el qual, durant el període de 1936-39, s’hi manifestaren algunes de les poques reaccions hostils a la llengua i a les institucions polítiques catalanes per part dels obrers immigrants.