Arxiu d'etiquetes: rius

Aixovall

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

(ant: Xovall) Llogaret de la parròquia. Situat en una petita plana formada a la dreta de la Valira, tocant a la confluència amb el riu d’Aós.

Un antic pont de pedra, el pont d’Aixovall, l’uneix a la riba esquerra de la Valira, on passa la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella.

És esmentat ja l’any 1176.

Aiòder (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 24,4 km2, 418 m alt, 188 hab (2014)

(cast: Ayódar) A la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà i regat per la rambla d’Aiòder, que aflueix, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella. A la part muntanyosa abunden les pinedes, explotades econòmicament, i les pastures.

Amb tot, la base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers, oliveres i vinya), complementada per la ramaderia ovina. La població ha anat davallant durant tot el segle XX.

El poble és emplaçat en un coster, enfront d’un antic castell; conserva un convent franciscà del segle XVI i restes de l’antic palau senyorial de la baronia d’Aiòder.

El castellà d’Aiòder presenta característiques de parlar de transició.

Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Enllaç web: Ajuntament

Aigües de Bellús, estret de les

(Costera / Vall d’Albaida)

Congost del riu d’Albaida, a l’indret on aquest travessa l’alineació muntanyosa que separa les dues comarques, entre la serra Grossa i la serra de la Creu.

Entre els termes municipals de Bellús i de Benigànim al sud i de Xàtiva i del Genovés, al nord.

Aiguaneix, l’

(Er, Alta Cerdanya)

Naixement del riu d’Er, a uns 2.400 m alt, al vessant occidental del Puigmal.

Aiguadoliva, rambla d’

(la Jana / Vinaròs, Baix Maestrat)

Curs d’aigua intermitent, entre els dos municipis, originat prop de la Jana.

En el seu curs inferior separa el municipi de Vinaròs dels de Càlig i de Benicarló.

Aigua Amarga, platja de l’

(Alacant, Alacantí)

Platja, la més meridional del terme, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga.

Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga, fou construïda en aquest indret.

Aialt

(Castell de Castells, Marina Alta)

Despoblat, esmentat com a alqueria el 1322. El 1602 tenia 54 focs de moriscs, els quals foren expulsats el 1609.

El barranc d’Aialt és un dels que drenen la vall de Castells, capçalera del riu Gorgos.

Agres (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)

Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.

La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).

Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.

Àrea comercial d’Alcoi.

Agrefull, torrent d’

(Prats de Molló, Vallespir)

Afluent esquerrà del Tec. Recull les aigües que baixen de les esquerdes de Rojà i del puig de la collada Verda i desguassa vora el molí d’Agrefull.

Agols, riu dels

(Encamp, Andorra)

Riu que, reunit amb el riu d’Ensagents i el riu dels Cortals, aflueix, per l’esquerra, a la Valira d’Encamp, poc abans de la Mosquera.

Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l’estany d’Engolasters.

Neix al peu del pic dels Agols, al límit de les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella.