(Vallespir / Alt Empordà)
Veure> la Muga (riu pirinenc).
(Vallespir / Alt Empordà)
Veure> la Muga (riu pirinenc).
(Canal de Navarrés / Ribera Alta)
Veure> riu de Sellent (afluent dretà del Xúquer).
(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
Llogaret, sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent, per l’esquerra, del riu d’Aravó.
Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector nord de l’antic terme de Bono.
És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos (1.815 m alt), el cap de Llauset (2.852 m), el pic de Russell (3.205 m), la cresta de Tempestes (3.258 m), la cresta de les Salenques (sota les quals hi ha la gelera de les Salenques), el coll de les Salenques (2.801 m), el pic de les Salenques (2.986 m), el tuc de Mulleres (3.010 m), el pic de la Tallada (2.955 m) i els pics de la Fontana de Senet (2.630 m) i de Viella (2.572 m).
És drenada pel riu de les Salenques, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall (emissari dels estanys del Cap de la Vall i Negre) i el riu d’Anglos.
(Rosselló)
Riu de la comarca, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montolier de Perellós, din el terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.
Aflueix, per l’esquerra, a l’Agli, poc abans de Ribesaltes.
Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Tec, que neix a la serra de l’Albera, al vessant occidental del puig dels Tres Termes, dins el municipi de l’Albera, transcorre sota el coll del Pertús i després de passar per les Cluses i Sant Martí de Fonoll s’uneix al seu col·lector al Voló.
La seva vall és el pas natural, des de l’època romana, de les comunicacions entre Barcelona i el Rosselló.
Veure> riu de Bitlles (afluent de l’Anoia).
(Conca de Barberà / Urgell / Segrià)
Veure> el Llobregós (afluent esquerrà del Segre).