Arxiu d'etiquetes: rius

Torrelles, riera de

(Alt Empordà)

Curs d’aigua, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà, que neix als vessants meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Cantallops, i després de drenar el de Campmany, desguassa dins el de Masarac.

la Tordera

Tordera, la

(Osona / Selva / Vallès Oriental / Maresme)

Riu del vessant mediterrani. Neix al massís del Montseny, al peu de les Agudes, a la vall de Sant Marçal, i corre al llarg de 61,5 km, en direcció nord-oest – sud-est, fins que desemboca en el Mediterrani, prop de Blanes.

Recull la major part de les aigües del Montseny, i drena el sector occidental de la plana de la Selva. En el curs alt tendeix a captar els afluents del Congost per un fenomen d’erosió regressiva; el curs mitjà aprofita per al seu traçat la falla longitudinal de la Depressió Prelitoral, i el baix una falla transversal que talla la Serralada Litoral.

Els afluents principals (rieres d’Arbúcies, Gualba i Breda) també procedeixen del Montseny. Té règim pluvial mediterrani amb estiatges marcats; el cabal és escàs.

L’aprofiten els regatges de conreus d’autoconsum (moresc i patates) en els replans d’erosió de la vall alta i a la riba esquerra del curs mitjà; en el delta es reguen hortalisses, mongetes i enciams per a l’exportació.

El delta té 8 km2 d’extensió i és molt inestable arran de la costa a causa de la importància del corrents marins que temporalment impedeixen l’al·luvió.

Terri, el

(Pla de l’Estany / Gironès)

(ant: l’Esterri)  Riu, afluent per l’esquerra del Ter, s’origina per fusió de les 4 sèquies que, amb un total aproximat de 53.000 m3 d’aigua diaris, surten de l’estany de Banyoles.

S’estén seguint el segon nivell del llac, recorre el Pla de l’Estany en direcció nord-oest – sud-est, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors. Prop de Cornellà del Terri rep, per l’esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sords, per la dreta, el Revardit.

A partir d’aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres. Rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots, i desguassa al seu col·lector prop de Medinyà.

S’aprofita en part per als regatges al llarg del seu curs.

Ter, el

(Catalunya)

Riu de la xarxa mediterrània catalana, que neix a 2.325 m alt, en el circ d’Ulldeter, al peu de la pica de la Dona, prop de l’Esquena d’Ase i del pic de Bastiments; drena les comarques del Ripollès, sector septentrional d’Osona i de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; desemboca al Mediterrani, a la platja de Pals. Té 167 km de longitud i 3.295 km2 de conca.

Al curs més alt recull les aigües de nombrosos llacs glacials (39 en total) i travessa els nuclis de Camprodon i Ripoll en sentit nord-sud, direcció que canvia bruscament per la d’oest-est, i travessa la Serralada Prelitoral (congostos de les Guilleries) al nord de la plana de Vic; aquest meandre, entre Manlleu i Roda, és producte d’un fenomen de captura.

Després de les Guilleries entra en un sector pla, passa per Girona, travessa la Serralada Litoral i penetra a la plana litoral (Empordà), on a causa del seu nivell, inferior al del mar, forma aiguamolls.

El seu règim és nivopluvial al sector de capçalera i pluvial mediterrani al curs baix; el cabal absolut és de 8,42 m3/segon a Ripoll i de 24 m3/segon a Girona; al curs mitjà i baix presenta fortes oscil·lacions, amb fortes crescudes de setembre i octubre, que han provocat greus inundacions. Els seus principals afluents són el Ritort i el Freser, al curs alt; el Gurri, la riera Major, el Brugent, el Llémena, el Terri i l’Onyar, al curs mitjà.

Antigament les seves aigües foren utilitzades per les fargues de l’alt Ripollès, i més tard ajudaren a crear nuclis industrials tèxtils. S’aprofiten també per a regatges locals i per al conreu de l’arròs a la plana costanera.

Modernament ha estat creat un complex hidroelèctric amb els embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. També serveix per abastar la ciutat de Barcelona d’aigua potable, a més de la de Girona.

Tenes, riera de

(Vallès Oriental)

Riu, afluent dretà del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.

Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al col·lector entre Montmeló i Mollet del Vallès.

Talamanca, riera de

(Osona)

(o de Montorro) Curs d’aigua, afluent dretà del Ter, que neix al vessant meridional del massís dels Munts i dels plans de Montorro, dins el municipi de Sant Boi de Lluçanès.

S’uneix al seu col·lector a la Farga d’Ordeig, dins el municipi de les Masies de Voltregà.

Subenuix, coma de

(Espot, Pallars Sobirà)

Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).

És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’estany de Subenuix.

Sorreigs, riera de

(Osona)

Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Ter, que neix al vessant oest del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès.

Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons, del qual surt, ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic.

S’uneix al seu col·lector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana.

Siurana, riu de

(Baix Camp / Priorat)

Curs d’aigua de la comarca, afluent esquerrà de l’Ebre.

Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró (Baix Camp); entra al Priorat pel de Cornudella, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera; en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana.

Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important, el riu de Montsant (que neix també a les muntanyes de Prades i corre en gran part paral·lelament a banda i banda del massís de Montsant).

Fa de termenal entre el Molar i el Masroig i entra al terme de Garcia, on rep per l’esquerra la riera dels Guiamets, procedent de les muntanyes de l’Argentera i de Llaberia, al baix Priorat, i on desemboca al seu col·lector després de recórrer uns 50 km.

Sirvent, rec

(Alt Empordà)

Sèquia de la comarca, a la zona d’inundació de la Muga i del Fluvià.

Es forma als termes de Garrigàs i Siurana, limita pel sud el de Riumors i després de travessar el de Sant Pere Pescador desguassa al nord de la desembocadura del Fluvià.