Arxius mensuals: Setembre de 2022

Revetllat, mas

(Isòvol, Baixa Cerdanya)

Masia, de l’antiga parròquia d’Alf.

Reus -diari-

(Reus, Baix Camp, 15 octubre 1925 – 9 agost 1928)

Diari editat de forma intermitent. Orientat primer en la línia de la Lliga Regionalista, passà després a coincidir més amb Acció Catalana.

Requesens i de Boixadors, Dimas de

(Catalunya, segle XVI)

Noble. En realitat era un Boixadors, germà de Joan de Boixadors.

Destacà entre els catalans que lluitaren a la guerra d’Hongria el 1531.

Requesens (varis/es)

Bernat Requesens  (Catalunya, segle XV)  Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi del monestir d’agustins d’Igualada.

Elionor de Requesens  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Muller de Ponç de Caramany. Néta d’Arnau de Requesens i d’Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents.

Galceran de Requesens  (Itàlia, segle XV)  Noble. De la branca italiana de la família. Fou corsari en aigües italianes, servint-hi la política d’Alfons IV el Magnànim. El 1439, amb Gilabert de Montsoriu, actuava amb sis galeres en aigües de Salern.

Jaume Joan de Requesens  (Catalunya, segle XVI)  Noble. El 1528 encarregà el retaule de Sant Feliu, per a l’església barcelonina de Sant Just, al notable artista Pere Nunyes. L’obra fou enllestida dos anys després.

Joana de Requesens  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Muller de Pere de Cardona i Enríquez, un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. El seu marit fou governador del Principat durant molts anys. El mateix càrrec havia de tenir el seu fill dit també Pere de Cardona.

Maria de Requesens  (Catalunya, segle XVI)  Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió.

Requesens, Bernat de (varis)

Bernat de Requesens  (Catalunya, segle XIII)  Establert a Cotlliure (1292). Parent dels germans Bernat i Guillem de Requesens.

Bernat de Requesens  (Girona ?, segle XIII – Tarragona, 1286)  Ciutadà de Tarragona i petit propietari. Germà de Guillem (mort el 1287), els quals foren els primers representants coneguts d’aquest llinatge a Tarragona. Sembla que fou pare de Guillem de Requesens (Catalunya, segle XIII – 1303)  Fou cambrer de la seu de Tarragona.

Requesens, Berenguer de (varis)

Berenguer de Requesens  (Tarragona, segle XIII – 1317/18)  Jurat del port de Tarragona. Fill de Guillem de Requesens (m 1287) i germà de Pere (m 1328?). Intervingué en empreses comercials i amb el capital que li produïren comprà les senyories baixes de Vilallonga i Castellnou. Fou pare de Berenguer i Pere de Requesens i de Llorenç.

Berenguer de Requesens  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fou per un temps governador de Catalunya. Prengué partit per Joan II el Sense Fe a la lluita d’aquest contra la Generalitat, les forces de la qual l’agafaren presoner pel maig de 1464.

Berenguer de Requesens  (Catalunya, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)  Cavaller. Serví el rei Ferran I de Nàpols. N’era majordom el 1476.

Requesens, Arnau de (varis)

Arnau de Requesens  (Girona, segle XII)  Cavaller. Es documentat a la ciutat de Girona el 1181. Fou avi dels possibles germans Arnau i Guillem de Requesens.

Arnau de Requesens  (Catalunya, segle XIII – després 1256)  Cavaller. Nét d’Arnau de Requesens i possible germà de Guillem. Es casà amb la pubilla Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç. L’herència d’aquesta branca fou recollida per la seva néta, Elionor de Requesens.

Rencules, riu de

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Afluent de capçalera del riu de Valarties, emissari dels estanys de Montcasau, Seslòsses i Ribereta.

Pertanyia a l’antic municipi d’Arties.

Remolins -Pla d’Urgell-

(Bellvís, Pla d’Urgell)

Antic lloc, que juntament amb la quadra d’Arrufat forma un enclavament (2,68 km2) entre els municipis de Linyola, Bellcaire d’Urgell i Vallfogona de Balaguer.

Relles, Josep

(Catalunya, segle XVII)

Gravador i frare mercedari. Té gravats documentats de 1687 a 1695.