(Boadella i les Escaules, Alt Empordà)
(o de Darnius-Boadella) Pantà del riu Muga, inaugurat el 1969.
Té 3,6 km2 de superfície i inunda part dels termes de Darnius i Sant Llorenç de la Muga.
S’aprofita per regular el riu, regar i produir electricitat.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Coma de la vall Ferrera, drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’estany de Baiau (2.500 m).
Pastures d’estiu (gespa), especialment a la part baixa (pla de Baiau).
Damunt la coma s’alça el pic de Baiau (2.879 m).
(Berguedà)
Pantà regulador del Llobregat, inaugurat el 1976. Té una capacitat de 115 hm3 i l’alçada de la presa és de 102 m.
Aprofitat també per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat.
Coma (2.644 m alt) de la capçalera del riu Malo, afluent de la Garona, sota el tuc de Baciver, el qual es troba dins l’antic terme de Tredòs (Vall d’Aran) i que constitueix el límit meridional del pla de Beret.
Al centre de la coma hi ha l’estany de Baciver.
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Estany perifèric de l’estany de Banyoles, al sud-oest, prop de Porqueres.
Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat.
Des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal.
(Lladorre / Unarre, Pallars Sobirà)
Grup d’estanys de la capçalera de la vall d’Unarre, al vessant sud-occidental del pic de Ventolau (2.849 m alt), termenal dels dos municipis.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Grup d’estanys, a la capçalera de la vall de Cardós, als vessants orientals del pic de Ventolau i del seu contrafort septentrional, el pic del Vedo.
L’emissari, el barranc del Vedo, aflueix al riu de Tavascan.
(Bausén, Vall d’Aran)
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.976 m alt) -on hi ha l’estanyó de Vacanera– i el pic de Vacanera (2.193 m alt).
(Salardú, Vall d’Aran)
Estany (2.320 m alt) de la coma de Rius, a la capçalera de la vall de Valarties, al vessant septentrional del tossal de Mola Gran, les seves aigües alimenten l’estany de Rius.
(Espot, Pallars Sobirà)
Estany de la vall de Peguera, a la vall d’Espot, alimentat per l’emissari de l’estany Negre.
És aprofitat per a la producció d’electricitat a la central de Lladres.
Vora seu hi ha el refugi Josep Maria Blanc.
