Arxius mensuals: Octubre de 2021

Boixó, Manuel

(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.

En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.

Boixerons, riera del

(Conca de Barberà / Urgell)

Curs d’aigua de la Depressió Central Catalana, afluent esquerrà del riu Corb, format a la serra de Forès (Conca de Barberà); desemboca a Ciutadilla (Urgell).

Boixedo, barranc de

(Pallars Sobirà)

Riu de la vall Ferrera, afluent esquerrà del riu de Tor, aigua amunt de Norís.

Neix al circ de Finestres, al vessant septentrional del pic de Salòria.

Boixadors i Llull, Aleix de

(Barcelona, segle XVII)

Eclesiàstic.

Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa (1647).

Fou germà seu Lluís de Boixadors i Llull  (Catalunya, segle XVII)  Senyor de Sant Miquel de Pontons (Alt Penedès). Protector del braç militar de Catalunya. Pare de Josep de Boixadors i Casademunt (Catalunya, segle XVIII)  Per raons de vinculació es digué Josep de Casademunt i fou regent de la cancelleria de Catalunya.

Boixadors (varis)

Andreu Boixadors  (Catalunya, segle XV)  Poeta. Només se n’ha conservat una obra d’intenció satírica, bastant grollera.

Arnau de Boixadors  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Formà part de la casa reial. Rebé diverses cases i terres del rei a València entre el 1273 i el 1276.

Bernat Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Es distingí servint Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels abundants reforços introduïts a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.

Miquel de Boixadors  (Lleida, segle XV – Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1462 es mostrà partidari de la Generalitat contra Joan II. Fou nomenat membre del consell assessor de la Generalitat el mateix any, el substitució del desafecte Galceran Burguès.

Onofre de Boixadors  (Catalunya, segle XVI – després 1586)  Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries. Iniciador de la branca de Pontons.

Boixadors, Ramon de

(Catalunya, vers 1346 – vers 1420)

Germà i successor de Bernat. Comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció dels dominis que heretà del seu germà.

El seu fill i hereu fou Ramon Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Permutà les possessions heretades a Sardenya amb Berenguer Carròs per un censal. Fou germà de Beatriu i de Berenguer.

Boixadors, Joan de

(Catalunya, segle XV)

Fill de Bernat de Boixadors. Tingué un combat a Ceuta amb Francí Desvalls el 1429.

Mantingué després un llarg plet amb Santes Creus (1438-54) per qüestions jurisdiccionals, així com amb la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt.

Fou el pare de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries  (Catalunya, segle XV)  Iniciador de la branca dels senyors de Pontons.

Bernat-Guerau era el pare de Joan i de Lluís de Boixadors-Desvalls, els quals obtingueren el títol de noblesa el 1537.

Boixadors, Guillem de (varis)

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII)  Un dels successors de Ramon de Boixadors. Vengué Tarrès i Fulleda al monestir de Bonrepòs (1232).

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII)  Nebot de l’anterior Guillem de Boixadors. Formà part del seguici de Jaume I a Girona i a València entre el 1246 i 1250.

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)  Fill i hereu de Berenguer de Boixadors. Germà de l’almirall Bernat. Veguer de Cervera i Tàrrega (1311-18). Morí en la conquesta de Sardenya i fou succeït pel seu fill Guillem (a continuació).

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Senyor de Boixadors i de Sant Pere Sallavinera (Anoia). Fill de l’anterior Guillem. Fou veguer de Cervera i Tàrrega (1318-a1340). Fou el pare o el germà de Bernat.

Boixadors, els

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, entre la ciutat i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).

Boixadors, Bernat de (varis)

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – 1343)  Fill o potser germà de Guillem de Boixadors. Adquirí la castellania i feu dels Prats de Rei (Anoia) i del castell de la Manresana (Segarra), i morí, sembla, sense successió. La seva herència passà a la branca de l’almirall Bernat de Boixadors.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – 1348)  Fill gran de l’almirall Bernat de Boixadors. Morí en retornar de Sardenya. Pare del següent Bernat.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Fill de l’anterior Bernat i nét de Bernat de Boixadors. Posseí diversos feus a Sardenya, concedits al seu avi i al seu pare, i heretà les terres de la branca primera dels Boixadors: Boixadors, Sant Pere Sallavinera, Sant Mateu de Bages. Participà en la guerra contra Castella en el front d’Aragó. El succeí el seu germà Ramon.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Fill de Berenguer de Boixadors i de Francesca de Timor. Comprà a Pere III de Catalunya la jurisdicció dels llocs heretats dels seus pares i prengué part en les bandositats entre els Oluja i els Sacirera a Cervera, dins el bàndol dels primers. Fou el pare de Joan.

Bernat de Boixadors  (Lleida, segle XIV – segle XV)  Botiguer i ciutadà de Lleida. Fou paer per la mà mitjana (1386), comprà a la ciutat el castell i lloc d’Alfarràs (1400) i originà el llinatge dels Boixadors senyors d’Alfarràs, Ivars de Noguera, Andaní (Segrià) i Pinyana (Llitera), que s’extingí el 1697, i l’herència passà als Ribes, després marquesos d’Alfarràs.