Arxiu d'etiquetes: sindicalistes

Bragulat, Josep

(Barcelona, segle XIX)

Dirigent obrerista. Organitzador de les associacions obreres catalanes del ram tèxtil després de la revolució del 1868.

Presidí la Federació de les Tres Classes de Vapor (1872). Col·laborà en la revista “El Obrero”.

Bosc, Andreu

(Terrassa, Vallès Occidental, segle XV – Catalunya, segle XV)

Capitost remença. Participà en el darrer alçament remença (1483-84) i fou nomenat síndic remença a la sentència arbitral de Guadalupe (1486).

Ferran II de Catalunya-Aragó va absoldre’l després d’haver estat condemnat a mort.

Bandera, La

(Barcelona, 1836)

Proclama política apareguda durant els moviments insurreccionals, que provocà una violenta reacció entre la burgesia.

Incitava els obrers a proclamar la república i la independència de Catalunya i dur a terme la revolució exterminant els aristòcrates; la signaven els Germans de la Gran Unió.

Asociación, La

(Barcelona, 1 abril 1868 – juliol 1868)

Periòdic obrerista en castellà. Tingué un total de 14 números.

Fou dirigit per Josep Roca i Galès, defensà un ideari cooperativista i es mostrà favorable al grup demòcrata individualista i enemic de la intervenció de l’estat en el camp de l’economia.

Zurdo de Olivares, Luis

(Madrid, 28 maig 1859 – Barcelona, 1927)

Ferroviari i polític. De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat (1903).

Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari “Metralla”; activament antisolidari, fou processat per rebel·lió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica, i s’hagué d’exiliar a França.

El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical.

Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo (1907), Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después (1911), i diversos treballs tècnics sobre locomotores i ferrocarrils.

Xuriguera, Eudald

(Catalunya, segle XIX)

Dirigent obrer. Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor (1872).

Dins l’obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la col·laboració amb els fabricants.

El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista.

Viñas i Pagès, Joaquim

(Barcelona, 1846 – 1916)

Dirigent obrer. Membre de la federació local de Barcelona de l’Associació Internacional del Treball, milità simultàniament en el partit republicà federal, pel qual fou candidat a les eleccions municipals del juliol de 1873.

Vidrio, El

(Barcelona, 1915 – Mataró, Maresme, 1936)

Periòdic obrer. Òrgan de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers.

Es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per Gabriel Canals i Joan Peiró (gener 1916-1920), de nou a Barcelona (a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz) i a Mataró (a partir del 1923).

Pel febrer de 1931, després d’uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per Manuel Mascarell.

Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assolí una llarga continuïtat.

Vidal i Rossell, Salvador

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya, 26 juliol 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 14 gener 1993)

Polític i dirigent obrer.

Milità a la Federació Catalana del PSOE. Fou membre destacat de la UGT a Catalunya i secretari de redacció del seu setmanari, “La Internacional” (1931).

També, en representació d’aquella central sindical, fou conseller de treballs públics del govern de la República Catalana, i des de l’abril fins al novembre de 1931 del departament de foment i agricultura de la Generalitat de Catalunya.

Vidal i Riembau, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 25 octubre 1917 – 4 juliol 1989)

Pep Jai  Sindicalista i polític.

Membre del BOC i del POUM, després de la guerra s’adherí al Moviment Socialista de Catalunya (1945), que el 1978 esdevindria Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Es preocupà per les reivindicacions pageses, i el 1974 fou un dels organitzadors de la Unió de Pagesos al Penedès. Diputat al congrés (1977 i 1979), el 1982 fou elegit senador per Tarragona.