Arxiu d'etiquetes: sindicalistes

Nacher, Miquel

(València, segle XIX – vers 1890)

Dirigent obrer internacionalista. Capeller, després d’ésser un dels organitzadors de la federació local de societats obreres valencianes en 1870-72, passà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de l’AIT.

Secretari general de la federació d’ofici de tot Espanya. Bakuninista i de l’Aliança de la Democràcia Socialista, fou molt amic de García Viñas i participà en les comissions federals clandestines de la FRE, de l’AIT el 1874, en 1876-78 i el 1880.

Morí a la presó.

Jai, Pep

Pseudònim del sindicalista i polític Josep Vidal i Riembau.

Francès, Pere

(Barcelona, segle XIX)

Dirigent obrer. Fou un dels tres que acompanyaren Ildefons Cerdà a Madrid, juntament amb alguns representants de la diputació de Barcelona, per presentar al general Espartero les reivindicacions dels obrers catalans.

Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors

(Barcelona, juny 1870 – segle XIX)

Organització sindical obrera. Sorgida del I Congrés Obrer Espanyol celebrat a Barcelona.

Els seus principals organitzadors foren els grups internacionalistes de Madrid i Barcelona, creats arran de la visita que féu Fanelli el 1868-69.

Dubal i Mas, Carles

(Illes Balears, segle XIX – Palma de Mallorca, 1890)

Dirigent obrer. Després de crear la Societat Tipogràfica de Mallorca (1881), que dirigí fins al 1883, anà a Barcelona i formà part de la Federació d’Obrers Tipògrafs.

Fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE, el 1885, i fou membre de la comissió executiva de la UGT.

Participà poc abans de morir en la preparació de la manifestació del primer de maig de 1890 a Palma de Mallorca.

Bragulat, Josep

(Barcelona, segle XIX)

Dirigent obrerista. Organitzador de les associacions obreres catalanes del ram tèxtil després de la revolució del 1868.

Presidí la Federació de les Tres Classes de Vapor (1872). Col·laborà en la revista “El Obrero”.

Bosc, Andreu

(Terrassa, Vallès Occidental, segle XV – Catalunya, segle XV)

Capitost remença. Participà en el darrer alçament remença (1483-84) i fou nomenat síndic remença a la sentència arbitral de Guadalupe (1486).

Ferran II de Catalunya-Aragó va absoldre’l després d’haver estat condemnat a mort.

Bandera, La

(Barcelona, 1836)

Proclama política apareguda durant els moviments insurreccionals, que provocà una violenta reacció entre la burgesia.

Incitava els obrers a proclamar la república i la independència de Catalunya i dur a terme la revolució exterminant els aristòcrates; la signaven els Germans de la Gran Unió.

Asociación, La

(Barcelona, 1 abril 1868 – juliol 1868)

Periòdic obrerista en castellà. Tingué un total de 14 números.

Fou dirigit per Josep Roca i Galès, defensà un ideari cooperativista i es mostrà favorable al grup demòcrata individualista i enemic de la intervenció de l’estat en el camp de l’economia.

Zurdo de Olivares, Luis

(Madrid, 28 maig 1859 – Barcelona, 1927)

Ferroviari i polític. De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat (1903).

Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari “Metralla”; activament antisolidari, fou processat per rebel·lió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica, i s’hagué d’exiliar a França.

El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical.

Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo (1907), Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después (1911), i diversos treballs tècnics sobre locomotores i ferrocarrils.