Arxiu de la categoria: Cultura

Tirant lo Blanc, cinquè centenari de

Deixa un comentari

(Països Catalans, 1990)

Conjunt d’actes i celebracions duts a terme per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc. Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant.

Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals. Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc, les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes, nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novel·la en edicions escolars i adaptacions de còmic. El conjunt de les activitats es troba aplegat a Memòria de “L’Any del Tirant”.

Cal assenyalar el paper de coordinació exercit per Josep Piera, Isidor Cònsul, Eliseu Climent i Jesús Huguet.

Thermalia

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1994 – )

Iniciativa museística i de promoció de l’art i de la cultura balneàries que sorgí a partir d’un replantejament de la funció social i les col·leccions dels museus de Caldes de Montbui -l’antic Museu d’Història de Caldes, el ‘‘Mas Manolo’’ i el Museu Delger-, per tal d’actuar com a instrument de desenvolupament cultural i turístic.

El 1994 tingué lloc l’obertura de la primera fase del nou centre museístic, dedicada a l’escultor Manolo Hugué, i l’any següent es commemorà el cinquantenari de la mort de l’artista.

Enllaç web: Thermalia

Textos Filosòfics

Deixa un comentari

(Catalunya, abril 1981 – 2000)

Col·lecció de texts dels més importants pensadors, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, editada per l’Editorial Laia (amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya) i assessorada per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Inclou 150 títols, amb obres de més de 90 filòsofs i amb algunes antologies d’altres pensadors o corrents més significatius de tota la història de la filosofia.

El ritme de publicació fou d’uns 8 volums per any.

Terracotta, Museu

Deixa un comentari

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, juliol 1998 – )

Museu de ceràmica de titularitat municipal. Instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial.

El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l’èmfasi en la ceràmica aplicada a l’arquitectura.

Enllaç web: Terracotta Museu

TERMCAT

Deixa un comentari

(Catalunya, 1985 – )

(TERMinologia CATalana)  Centre de terminologia. Creat en virtut d’un acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, per tal d’investigar, establir i difondre la normalització de la terminologia catalana en relació a d’altres llengües.

Dirigit per M. Teresa Cabré (1982-88) i per Isidor Marí, ha realitzat i promogut diversos treballs de recerca terminològica, i ha assessorat diverses entitats oficials, sobretot en temes de traducció.

Publica “Full de difusió de neologismes” (des del 1988) i diversos diccionaris terminològics especialitzats.

Enllaç web: TERMCAT

Teatro Fronterizo

Deixa un comentari

(Barcelona, 1977 – ? )

Grup d’investigació i de creació teatral. Fundat i dirigit per J. Sanchis Sinisterra.

Va donar a conèixer els plantejaments teòrics d’aquest autor valencià i va suposar una renovació de l’escena a partir del teatre de text i la representació de joves autors.

El 1981 va crear l’Escena Alternativa, que el 1989 va fundar la Sala Beckett, a Barcelona, principal centre d’aquest grup de teatre alternatiu.

Teatre Viu

Deixa un comentari

(Barcelona, 1956 – segle XX)

Formació teatral. Fundada per Miquel Porter i Ricard Salvat; s’especialitzà en la improvisació d’escenes sobre temes suggerits pel públic: problemes laborals, generacionals, etc.

Realitzà també muntatges de texts, com Mara Atam i Els espies, de Ricard Salvat. Sovint es veié obligada a treballar en la il·legalitat.

Teatre Principal de Barcelona

1 Resposta

(Barcelona, 1847 – febrer 2017)

Nom donat al Teatre de la Santa Creu. Va entrar en competència amb el Gran Teatre del Liceu, rivalitat que es va conèixer amb el nom de cruzado.

Després d’una sèrie d’incendis, el més important dels quals esdevingué el 1915, perdé molt de prestigi.

Després d’una temporada com a cinema, va tornar a funcionar com a teatre. El febrer de 2017 tancà definitivament.

Teatre Medieval, Cicle de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1961 – 1969)

Festivals de teatre medieval que tingueren lloc a la Sala del Tinell sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.

Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita (1967), de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l’Ordo prophetarum (1968), anònim del segle XII, etc.

La part musical fou encomanada a Miquel Querol.

Teatre Lliure

Deixa un comentari

(Barcelona, desembre 1976 – )

Companyia teatral que funciona en règim de cooperativa, i inicialment ubicada al barri de Gràcia. Caracteritzada pel seu eclecticisme i pel predomini en el seu repertori d’autors universals, ha tingut importants directors i actors.

El 1988 es constituí en fundació amb el nom de Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i gestiona les activitats del Mercat de les Flors de Barcelona des del 1995, any en què signà amb les principals institucions catalanes un conveni per traslladar-se a un nou espai ubicat al Palau de l’Agricultura de Montjuïc i que es coneix com a Ciutat del Teatre.

Enllaç web: Teatre Lliure