Arxiu de la categoria: Cultura

Raimundus Lullus Institut

(Friburg, Alemanya, 1957 – )

Centre d’investigació lul·liana. Erigit a la universitat de Friburg, sota la direcció de Friedrich Stegmüller. Es proposa d’estudiar l’obra de Ramon Llull i molt en concret s’ha dedicat a preparar una Manuale Lullianum, que comprèn una relació dels escrits autèntics de Llull, amb indicacions sobre llur origen, llur tradició manuscrita i llurs edicions, i a publicar -primer en col·laboració amb la Maioricensis Schola Lullistica i des del 1975 dins el “Corpus Christianorum” de Bèlgica-, les Raimundi Lulli Opera Latina, de les quals hi ha prevists quaranta volums.

Hom hi ha recollit igualment microfilms del manuscrits lul·lians i hi ha format repertoris de les obres dubtoses i espúries de Llull, així com dels lul·listes, els antilul·listes i els investigadors del lul·lisme.

Stegmüller el dirigí i l’animà fins el 1967. Des del 1968 el dirigí Helmut Roedlinger, ajudat fins el 1980 per Alois Madre i des del 1974 per Charles H. Lohr.

RAC

Sigla de Ràdio Associació de Catalunya.

Prada – Pau Casals, Festival de

(Prada, Conflent, 1950 – )

Cicle d’audicions musicals, fundat per Pau Casals. La idea fou suggerida per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de J. S. Bach. Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939.

Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual. Se celebra habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà, a Perpinyà i a diverses esglésies romàniques de la comarca.

Intervenen grans directors i intèrprets de música clàssica. Les actuacions de Pau Casals com a violoncel·lista (també actuà com a director d’orquestra) esdevingueren cèlebres i acabaven sempre amb la interpretació del Cant dels ocells.

El Festival gaudí de la presència de Pau Casals fins el 1966, en què hom commemorà els 90 anys del fundador.

Enllaç web: Festival Pau Casals

Pinya, Pere

(Perpinyà, segle XVI)

Personatge llegendari. Hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya. La casa, de fet, era del segle XVI. Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí.

Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó (1886), fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna (Capcir), a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret molt fèrtil de la plana del Rosselló, no lluny de la mar, on la Tet li aconsellà d’establir-se; la seva casa esdevingué la vila de Perpinyà, i el solc amb el qual limità la nova possessió les muralles.

PEIN

VeurePla d’Espais d’Interès Natural  (pla territorial de la Generalitat, 1992).

Palaus de l’Exposició i Fira de Mostres de Barcelona

(Barcelona, 1929)

Veure> Exposició Internacional de Barcelona.

ORCA

Sigla de l’Organització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars dels Països Catalans.

Obra del Sant Evangeli

(Catalunya, 1924 – ? )

Secció del Foment de Pietat Catalana. Erigida canònicament per a la publicació de texts evangèlics.

Ha publicat diversos volums de l’Antic i del Nou Testament, versions del grec i del llatí.

Museu de Ceràmica de la Bisbal

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)

Veure> Museu Terracotta.

Lleida, Centre Excursionista de

Veure> Centre Excursionista de Lleida (entitat esportiva i cultural).