Arxiu de la categoria: Cultura

Saló Beethoven

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1898 – 1904)

Agrupació musical. Fundada com a continuació del Salonet Banqué per Antoni Noguera i J. Marquès i Luigi. Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre d’altres, Antoni Noguera, que fou, de fet, el seu veritable mantenidor.

Situada en els baixos de la redacció de “La Última Hora”, organitzà molts concerts -en especial cal destacar l’organitzat el maig de 1894 a les coves d’Artà, que comptà amb la presència d’Isaac Albéniz, Uetam, J. Lamote de Grignon, etc-.

Sense perdre mai un marcat caràcter minoritari, gaudí d’una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de Joan Alcover.

Ribesaltes, vi de

Deixa un comentari

(Rosselló)

Vi dolç natural de denominació d’origen controlat. Junt amb el Moscat de Ribesaltes i el Maurí, protegit i reglamentat per l’estat francès.

Juntament amb el vi de Banyuls ocupen 26.426 ha de vinya molt seleccionada i representen una quarta part del valor de la producció agrícola a la Catalunya Nord.

Rat Penat, Lo -entitat-

4 Respostes

(València, 31 juliol 1878 – )

Entitat cultural. Fundada per diversos escriptors, entre els quals hi havia Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta. Prengué el nom de l’animal emblemàtic de l’escut valencià. Fou la cristal·lització de diverses iniciatives de grups de la Renaixença, i mantingué sempre un to regionalista. El 1879 foren creats els Jocs Florals.

Des del principi tingué problemes econòmics i no gaire més de 400 socis, per tal com la burgesia no hi col·laborà sinó esporàdicament. Els canvis de locals i la por a la política en perjudicaren la imatge. Tenia, però, seccions de lletres, pintura, música, arqueologia i excursionisme.

Les tensions entre Llombart (federal) i Llorente (conservador) feren més precària la marxa de l’entitat. En presidir-la Honorat Berga, l’entitat es revifà i publicà volums de poemes. Sota la presidència de Leopold Trénor foren constants les relacions amb escriptors de tot l’àmbit català.

L’entitat publicà butlletins i revistes, defensà un Estatut d’Autonomia i demanà la cooficialitat de la llengua catalana en temps de la República. A la postguerra tornà a l’època més florista, per bé que un grup d’escriptors, presidits per Carles Salvador, organitzà cursos de llengua i rellançà un valencianisme discret des d’un angle cultural.

Enllaç web: Lo Rat Penat

Randa, Escola de

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, segle XIV – segle XIX)

Estudi lul·lià. Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cel·la contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa (posteriorment dit de Cura), al cim del puig de Randa, després del fracàs de la fundació de Miramar.

En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà (1449-60).

El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar els seus béns per a restaurar l’estudi lul·lià de Randa, que havia de dirigir Mario dei’Pasci; tanmateix el 1485 residiren temporalment al puig de Randa, Pere Daguí i els seus deixebles, a causa dels disturbis de ciutat.

Fins el 1826 s’hi mantingué encara un escola de llatinitat.

Ram, el -Palma de Mallorca-

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca)

Fira de joguets i divertiments, que se celebra des del diumenge de Rams fins després de Pasqua.

Fou originada el segle XVIII per les petites parades de terrissa i fruites, entorn del convent de Santa Margalida, on es conservava un vel de la Verònica dut de Roma el segle XV i que s’exposava amb tal ocasió.

Posteriorment s’ha celebrat en altres indrets de Palma, com a les Avingudes i, sobretot, a la Rambla.

Ràdio 9

Deixa un comentari

(País Valencià, 2 octubre 1989 – 29 novembre 2013)

Ràdio autonòmica. Pertany a l’ens públic Ràdio Televisió Valenciana, creat el 1984. Començà les seves emissions el 1989.

Fou l’única emissora valenciana d’abast autonòmic que emeté en FM íntegrament en català al País Valencià, i la seva cobertura abasta tot el país.

El 2013 la Generalitat Valenciana va tancar l’emissora. 

Quatre Z, Els

Deixa un comentari

(València, 1961 – 1969)

Grup de músics. Creat a l’inici de la dècada del 1960. Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc. Enregistraren el primer disc el 1964.

Posteriorment, a la fi de la dècada del 1960, el grup es dissolgué. L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu.

Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet.

Puresa, Congregació de la

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1874 – segle XX)

Institut religiós femení, dit també de les Germanes de la Puresa de Maria Santíssima. Creat per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover. El seu fi específic és l’ensenyament de noies. Segueix les regles d’Ignasi de Loiola i fou aprovat definitivament per la Santa Seu el 1901.

Té diversos col·legis a Mallorca (especialment el Col·legi de la Puresa), a Europa, Amèrica i Àfrica.

Puresa, Col·legi de la

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1809 – )

Col·legi per a noies. Creat pel bisbe Bernat Nadal, i reformat el 1870 per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover per encàrrec del bisbe Miquel Salvà.

El 1872 la diputació provincial hi instituí l’escola normal femenina de les Balears que, dirigida per Alberta Jiménez i portada per la seva Congregació de la Puresa, hi funcionà fins al 1912.

Modernament s’hi ha creat una escola de magisteri de l’Església.

Protectora, La

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1869 – 1993)

Societat de socors mutus que assolí una gran popularitat. Arribà a tenir més de 5.000 socis.

A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa, especialment amb l’organització dels balls de carnaval. També comptà amb un orfeó, i un teatre, després llogat com a cinema.

A partir del 1940, amb la implantació de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se, si bé conservà encara uns 400 socis.