Arxius mensuals: Setembre de 2018

Algueró i Dasca, August

(Barcelona, 23 febrer 1934 – Torremolinos, Andalusia, 16 gener 2011)

Compositor. Fill d’August Algueró i Algueró. Estudià al Conservatori de Barcelona.

Com el seu pare, va compondre gran nombre d’obres de música lleugera, moltes d’elles de gran èxit, cantades per artistes molt coneguts dels anys 1960 i 1970.

A partir del 1951 va començar a compondre música per a bandes sonores de pel·lícules (més d’un centenar).

El 1961 es va casar amb l’artista Carmen Sevilla.

Algueró i Algueró, August

(Barcelona, 1906 – Madrid, 9 abril 1992)

Compositor. Fou conseller de la Societat General d’Autors d’Espanya.

Treballà també en edicions musicals. Ha compost un gran nombre d’obres de música lleugera.

Fou el pare d’August Algueró i Dasca.

Alguer i Micó, Josep

(Madrid, 10 març 1900 – Barcelona, 25 agost 1937)

Jurista. Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vice-degà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937.

Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país; és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d’altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff.

Alguer, s’

(Palamós, Baix Empordà)

Cala i veïnat de pescadors, a la costa, entre el lloc de la Fosca i la platja de Castell, vora l’antic castell de Sant Esteve de Mar.

Alguer, combat naval de l’

(l’Alguer, Sardenya, Itàlia, 17 agost 1353)

Batalla que tingué lloc entre l’estol genovès, que protegia el nord de Sardenya, rebel·lat a favor de Gènova, i els estols català i venecià aliats, comandats per Bernat de Cabrera, vescomte de Bas.

La derrota genovesa fou tan dura que comportà l’afebliment de la potència naval de Gènova i la confirmació del domini de Sardenya per part de Pere III el Cerimoniós.

Àlguema, riera d’

(Alt Empordà)

Afluent dretà del riu Manol.

Neix prop de Sant Martí Sesserres, dins el terme municipal de Cabanelles i, després de passar per Lledó d’Empordà, Creixell, Vilamorell i Santa Llogaia d’Alguema, desguassa al Manol, poc abans del Pont del Príncep, a 3 km de Figueres.

Entre Cabanelles i Creixell, passa a molt poca distància del Fluvià.

Algué i Sanllehí, Josep Maria

(Manresa, Bages, 29 desembre 1856 – Roquetes, Baix Ebre, 27 maig 1930)

Meteoròleg i jesuïta (1870), representà Espanya al Congrés científic de Chicago (1894). El 1900 passà als EUA i el 1901 fou nomenat director del servei meteorològic de Filipines.

Inventor d’un tipus especial de microsismògraf. Publicà diverses obres de meteorologia i de sismografia, entre les quals sobresurten El Archipiélago Filipino (1900) i The Ciclons of the Far East (1904) i l’edició de l’Atlas de Filipinas (1900).

Alguaire, Vidal d’

(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1236)

XVIII Abat perpetu de Poblet. El 1232 succeí Arnau de Gallard.

Pladejà, sense fortuna, amb els bisbes de Vic i de Lleida, per qüestions tributàries. El rei Jaume I li cedí el castell de Benifassà i el seu rodal per tal de fundar-hi un altre monestir cistercenc (1233).

A la seva mort fou elegit abat Ramon de Siscar, que refusà el càrrec i provocà una nova elecció, la qual elevaria a l’abadiat Simó Ximeno.

Algira

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

(ant: Algesira) Antiga illa de l’Ebre. Adquirida el segle XIII pels templers de Miravet. Assecats els galatxos que la separaven de terra ferma durant la segona meitat del segle XIX, Algira és actualment compresa en la partida de Vilanova.

Algerri, baronia d’

(Catalunya, segle XVI – )

Títol senyorial, concedit el 1541 a Joan de Comallonga, senyor dels castells d’Algerri i de Boix, a la vegueria de Balaguer, i secretari i conseller de l’emperador Carles.

Ha passat a la família dels Camps, que el rehabilitaren el 1931.