Arxiu de la categoria: Monuments

Torelló, castell de

(Sant Vicenç de Torelló, Osona)

Castell termenal, situat gairebé al límit amb el terme de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m alt.

Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló (exclosa la Vola, que era del terme de Curull) i el sector de Saderra, del terme d’Orís.

Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià. Al segle XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el determinatiu de Torelló. Després d’un període que fou pres als Montcada (1312-51) passà als Cabrera i finalment als marquesos d’Aitona (1577), que, només amb una petita venda als Granollacs (1623-28), el posseïren fins al segle XIX.

Del castell resta en peu una torre del segle XII; les muralles i les defenses foren abatudes el 1554 perquè no servís de refugi als bandolers.

Toll, cova del

(Moià, Moianès)

Cavitat natural, en la qual es troba un jaciment arqueològic. Originada per l’acció de l’aigua subterrània sobre la roca calcària, la gruta té una llargada de més de 1.100 m, tan sols visitable parcialment.

Fou habitada des del paleolític fins a l’edat del bronze i algunes parts foren emprades com a necròpoli.

Al Museu de Moià hi ha una reproducció de la cova i es conserven les restes arqueològiques trobades.

Enllaç web: Coves del Toll

Tolegassos, els

(Viladamat, Alt Empordà)

Jaciment, a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.

La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres vil·les agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada.

Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas.

Sugranyes, jaciment de

(Reus, Baix Camp)

(o bòbila de Sugranyes)  Jaciment a l’aire lliure, on s’han trobat restes del Paleolític mitjà o període mosterià, al costat de l’autovia de Tarragona. Força prop, a la Bòbila dels Cavallets, s’han trobat també estris de pedra.

Els dos jaciments tenen expectatives però encara no han estat explorats adequadament.

Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans

(Catalunya, 1915 – 1939)

Servei creat per la Mancomunitat com una branca de l’IEC. Dedicat a l’exploració arqueològica del Principat i dels Països Catalans.

Fou dirigit per Pere Bosch i Gimpera i tingué com a element tècnic permanent Josep Colominas i Roca, així com a diversos col·laboradors temporals.

Fou la primera institució que s’ocupà als Països Catalans d’excavacions sistemàtiques. Treballà a diversos punts de Catalunya, sobretot a la comarca del Matarranya i a Mallorca.

Els resultats dels treballs eren publicats a l'”Anuari de l’IEC”. La majoria dels materials que trobà són al Museu d’Arqueologia de Barcelona. L’any 1939 fou suprimit.

Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments

(Catalunya, 1914 – )

Servei. Creat per l’Institut d’Estudis Catalans, per encàrrec de la diputació de Barcelona, per a l’estudi, l’inventari i la preservació del patrimoni artístic català.

Precedit per les assignacions de la diputació amb aquests fins (1870) i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arissa (1954-78). Des del 1981 fou dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro.

El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat.

Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J. Puig i Cadafalch.

Des del 1987 s’anomena Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Sant Miquel de Fluvià, monestir de

(Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà)

Abadia benedictina.

Presenta una estructura establerta al segle XI que reflecteix encara la influència preromànica, amb columnes adossades a les pilastres i finestres d’una esqueixada a la nau central.

L’exterior ha estat molt reformat en diversos moments històrics.

Enllaç web: monestir

Sant Llorenç de Morunys, monestir de

(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)

Monestir benedictí i actual església parroquial, on s’hi conserven el retaule de Pentecosta, obra de Pere Serra, i el dels Sants Miquel i Joan Baptista (primera meitat del segle XV), de Jaume Cirera.

A la capella de la Pietat hi ha el retaule (1480) del mateix nom realitzat per Francesc Solives, seguidor de les tècniques de Jaume Huguet.

Sant Julià

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Poblat ibèric. És al cim de la muntanya de Sant Julià.

S’hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al seu voltant se’n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple. L’ocupació perdurà fins a finals del segle II aC.

Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i final del segle II aC.

Sant Iscle de Vidreres, castell de

(Vidreres, Selva)

Antic castell, les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila.

Esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres. El 1241 fou cedit en feu als templers.

Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda. Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix segle XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria.

Fou ocupat pels remences el 1485.