Arxiu de l'autor: DadesCat

Quant a DadesCat

Tota la informació i les dades de Catalunya (geografia, història, biografies, cultura, etc.)

Torrents, Joaquim

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Compositor.

És autor de la partitura de nombrosos espectacles musicals, com L’ou com balla, de Duch Salvat, col·laborant amb el mestre Nogués, La reina ha relliscat, d’Alfons Roure, Deauville, port de París, de Gastó A. Màntua, el Tenòrio sonor i d’altres.

Torrents, els

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Santuari (480 m alt), a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans (capçalera del Francolí), entre Vimbodí i Poblet.

El santuari sorgí el 1487, per iniciativa del monestir; l’edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran.

Torrents, els

(Lladurs, Solsonès)

Poble, centrat a l’església parroquial de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), situada a 907 m alt, a l’est del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.

La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys.

Torrentó i Prim, Dolors

(Torres de Segre, Segrià, 1921 – )

Soprano, actuava amb el nom artístic de Lolita Torrentó. Estudià a Barcelona i el 1939 debutà al Gran Teatre del Liceu. Hi ha actuat habitualment, especialment amb obres del repertori alemany (Wagner, Humperdinck, R. Strauss).

Ha actuat també als EUA, al Canadà, Cuba i per tot l’estat espanyol.

Ha enregistrat diversos discs d’òpera i sarsuela.

Torrente, Ramon

(Barcelona, 1951 – )

Dissenyador gràfic. En 1970-75 fou director d’art de les revistes “Bocaccio”, “Siesta” i “Por Favor”.

El 1976 creà, amb Salvador Saura, un estudi de disseny gràfic, i el 1983 fundaren les “Edicions de l’Eixample”.

Han realitzat llibres-objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís, pels quals han rebut diversos premis.

Torrentbó

(Arenys de Munt, Maresme)

Poble, al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.

Ha esdevingut lloc de residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions.

Torrent i Serra, Montserrat

(Barcelona, 17 abril 1926 – )

Organista. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on ha estat catedràtica. Va ampliar els seus estudis a Siena i a París.

Ha realitzat una carrera de concertista internacional amb un repertori format preferentment per obres antigues i contemporànies.

Torrent i Orri, Rafael

(Olot, Garrotxa, 9 abril 1915 – Figueres, Alt Empordà. 29 agost 1992)

Historiador. Fou un dels fundadors de la revista “Pyrenae” (1949) i de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1956).

Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat (1953), La Societat Coral Erato (1970), Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie (1977). Obtingué (1969) el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món (1977-78), i el premi Consolat de Mar (1974) amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps.

Escriví també Dos federalismos y su pugna en España desde los orígenes de la Primera República (1974, finalista del premi Mundo d’assaig).

Torrent i Molleví, Mateu

(Peramola, Alt Urgell, 1921 – )

Veterinari. S’especialitzà en clínica bovina a Organyà.

La seva tesi doctoral és una aportació a l’estudi tècnic-econòmic de les explotacions bovines de l’Alt Urgell.

Ha fundat i dirigit la revista “Lérida Pecuaria”, i ha publicat obres com Bovino-tecnia lechera (1966).

Torrent i Martínez, Joan

(Barcelona, 16 març 1893 – 1977)

Col·leccionista i estudiós de la premsa catalana. Autor de nombrosos treballs d’investigació hemerogràfics, publicats a “Curiositats de Catalunya”, “Destino” i altres revistes.

Realitzador l’any 1937 del catàleg La Presse Catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 i autor, amb la col·laboració de Rafael Tasis, de la Història de la Premsa catalana (2 volums, 1964).

Va reunir més de 13.000 fitxes sobre premsa a Catalunya i és molt important la seva col·lecció de periòdics.