(Cartagena, Múrcia, 8 febrer 1774 – Palma de Mallorca, 14 febrer 1847)
Frare carmelità. Nascut accidentalment a Cartagena. Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia.
A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir del llatí al castellà.
Joan Armengual (Illes Balears, segle XVI – València ?, segle XVI) Arquitecte. L’any 1573 treballà a la catedral de València.
Maties Armengual (Palma de Mallorca, segle XVIII) Doctor en medicina. Autor d’una Defensa (1742) de les conclusions lul·listes de Cristòfor Sarrà.
Rafael Armengual (Illes Balears, segle XVIII) Doctor en medicina i catedràtic de fisiologia a la universitat literària. És autor de Veritas investigata doctrinae… Raymundi Llulli (1743).
(Llucmajor, Mallorca, s XVI – Palma de Mallorca, 1645)
Lul·lista. Guardià de diversos convents franciscans a les Illes i definidor de l’orde.
Escriví l’Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli (1643), on reivindicà l’ortodòxia de Ramon Llull, De rebus Majoricarum, obra perduda, i l’Epítome del reino baleárico.
(Castelló de la Plana, 1895 – Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 1962)
Pintor. Residí a Barcelona. Destacà com a paisatgista.
(València, segle XVII – 1726)
Teòleg i predicador de l’orde de la Mercè, al qual ingressà el 1680. Doctor en teologia a la universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació. Fou elegit provincial (1720) i definidor general de l’orde.
És autor d’Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado (1718), i deixà inèdits una col·lecció de Sermones panegíricos y morales.
(País Valencià, segle XVIII – València, 1817)
(dit el Vidrier) Polític liberal. Membre del grup liberal que organitzà la conspiració anomenada la Conspiració del Vidrier (1817).
Descoberta a València pel general Elio i fracassada la revolta, fou executat. El seu cap fou penjat a la porta de la Trinitat.
(Benimodo, Ribera Alta, 1940 – )
Pintor. El seu estil conté certs elements pop combinats amb herència informal.
Juntament amb Manuel Boix i Artur Heras, en una obra col·lectiva titulada Trilogia monoteista, que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme dels Països Catalans.
Cultiva les imatges seriades i l’incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg.
Nom amb el qual també és conegut l’escriptor il·lustrat Nicolau Llabrés d’Armengol i Ram de Viu.
(Palma de Mallorca, 1785 – 1851)
Eclesiàstic. Fou orador notable i autor de diversos escrits.
(València, segle XVII)
Poeta en català i en castellà. Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde de València.
Participà en alguns certàmens poètics (1667-68) amb romanços en català, i a l’acadèmia celebrada al Real el 1668 en honor de Carles II, amb uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata.
És autor d’unes estrofes de tema mitològic publicades el 1668.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 