Arxiu de l'autor: DadesCat

Quant a DadesCat

Tota la informació i les dades de Catalunya (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Izquierdo y García Escudero, Domingo

(Nájera, Rioja, 1 agost 1743 – València, 22 desembre 1807)

Militar. Defensà, a la Guerra Gran, el castell de Roses (1794), que finalment hagué d’abandonar el febrer de 1795.

Fou capità general de Catalunya (1799-1800) i de València (1803-07).

Ixart i Moragas, Josep

Veure> Yxart i de Moragas, Josep (crític literari).

Ixart, Gonçal d’

(Catalunya, segle XV – Tarragona, 1433)

Prelat. El 1431 fou promogut a l’arquebisbat de Tarragona, on era successor de Dalmau de Mur.

Fou succeït per l’aragonès Domènec Ram.

Ivori, Joan d’

Pseudònim del dibuixant Joan Vila i Pujol.

Ivern i Arans, Joan

(el Vendrell, Baix Penedès, 1887 – 1949)

Compositor. Dirigí la coral La Paloma Euterpense de Barcelona i, establert al Vendrell (1914), La Lira Vendrellense i el Teatre Tívoli, on estrenà obres líriques musicades per ell.

Iugum Celebanticum

(Baix Empordà)

Nom antic d’un accident geogràfic, al nord de la costa catalana, citat al Periple d’Avié (segle IV aC), identificat generalment amb el cap de Begur.

Ishaq Nafusí

(Illes Balears, segle XIV – Bugia, Marroc, segle XV)

Astrònom jueu. Desenvolupà la seva activitat sota la protecció dels reis Pere III el Cerimoniós i Joan I el Caçador des del 1359.

Perseguit el 1391 per l’onada antisemíta, hagué de batejar-se i fugir al nord d’Àfrica, on continuà els seus estudis científics.

Ishaq ibn Muhammad ibn Gäniya

(Illes Balears, segle XII)

Governador almoràvit de les Balears (vers 1165-vers 1183). Succeí al seu pare després d’un complot palatí i mantingué fidelitat als almoràvits durant la invasió almohade de la Península.

Fonamentà la prosperitat econòmica del seu govern en la pirateria, de la qual els cristians, especialment els barcelonins, patiren les conseqüències.

El seu fill i successor, Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya, reconegué la sobirania almohade.

Ishaq ben Zerahya ha-Leví Gerundí

(Girona, segle XII)

Poeta hebreu. Autor d’una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals.

Fou el pare de Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí.

Ishaq ben Todros

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305.

És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les Azarot d’ibn Gabirol.