Arxiu d'etiquetes: pseudònims

Toloriu, el comare de

Pseudònim de l’acordionista Josep Jordana i Andorrà.

Tísner

Pseudònim de l’escriptor Avel·lí Artís i Gener.

Terrassa, mestre de

(Catalunya, segle X – segle XI)

Pintor romànic anònim. Autor de la decoració de la capella major de l’església de Santa Maria de Terrassa i de la del retaule d’obra que inutilitzà part de l’absis i la finestra central de l’església de Sant Pare, també de Terrassa.

Es creu que les pintures de l’absis de Sant Miquel són d’una altra mà, encara que estilísticament i cronològicament estan molt relacionades amb les anteriors. Es caracteritzen per la seva misteriosa harmonia cromàtica, preferentment de tons clars.

Teodoros

(Catalunya, segle XI)

Nom que apareix, a manera de signatura, a l’escena de la Lapidació de sant Esteve, pintura mural romànica de Sant Joan de Boi (avui al Museu d’Art de Catalunya).

Es presumible que es tracti del nom de l’autor, que seria grec -la inscripció apareix en caràcters grecs- i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya.

Temple de la Glòria, Lo

(Catalunya, segle XVIII)

Poema segurament anònim i de data incerta, conservat només fragmentàriament, que fou traduït al castellà i editat per primera vegada el 1847 per Magí Pers i Ramona.

Hom l’atribuí primer a Josep Fontaner, del segle XVII; posteriorment hi hagué un doble corrent d’opinió: mentre uns historiadors l’atribuïen a un hipotètic Ignasi Puigblanc, d’altres el consideraven obra d’Antoni Puigblanc. Últimament, hom tendeix a considerar-lo com a obra anònima, bé del final del segle XVIII o bé de ja ben entrat el segle XIX, donats uns certs elements de caire romàntic. Sigui com vulgui, sembla ésser obra d’una persona exiliada.

És escrit en octaves reials i hi apareixen nombrosos castellanismes; el seu conjunt, però, té força originalitat i dignitat.

Tei, el

Sobrenom del guerriller Josep Tabescà.

mestre de Taüll

Taüll, mestre de

(Itàlia ?, segle XII – Catalunya, segle XII)

Pintor romànic anònim. Autor de la decoració al fresc de l’absis major de l’església de Sant Climent de Taüll i de la pintura d’un petit absis de la catedral de Roda d’Isàvena. És el màxim exponent de la pintura romànica a les nostres terres.

Sobresurt en les pintures de Sant Climent la figura del Pantocràtor, on combina una perfecta estilització de la figura humana amb un agut esperit realista en certs detalls d’indumentària. El seu sentit del color és afavorit per la qualitat dels pigments que utilitza.

És possible que fos cridat per sant Ramon, bisbe de Roda, i que vingués d’Itàlia amb materials d’allí, superiors en qualitat als utilitzats habitualment a les nostres terres.

Tarrassó

Nom amb què és conegut el pintor Casimir Martínez i Tarrassó.

Tarragó, Pere B.

Nom amb que fou conegut el periodista Pere Bohigas i Tarragó.

Tamboriner del Fluvià, Lo

Pseudònim del metge i escriptor Pau Estorch i Siqués.