Arxiu d'etiquetes: llibres

Ars magna

(Illes Balears, 1305 – 1308)

Obra de Ramon Llull. Fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art Major).

Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu, el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull.

La finalitat de l’art consisteix a proposat un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics. Concretament, però, i mitjançant aquesta recerca sistemàtica de la veritat, anava encaminada a la conversió dels musulmans i jueus.

Arbre de Ciència

(Roma, Itàlia, 1296)

Obra de caràcter enciclopèdic escrita per Ramon Llull. Una de les més extenses i característiques de l’autor, en la qual intenta compendiar tot el saber del món en el seu temps.

S’estructura en 14 síntesis en forma d’arbres (dividides cadascuna en set parts: arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits), més dos arbres suplementaris: l’Arbre exemplifical, en què s’ordena l’aplicació pràctica dels altres catorze, i l’Arbre qüestional, amb els dubtes i les qüestions de la doctrina exposada.

Anales de la Corona de Aragón

(Saragossa, Aragó, 1562 – 1579)

Història de Jerónimo Zurita y de Castro, cronista del regne d’Aragó. Basant-se en l’estudi documental dels arxius de tots els regnes de la Corona, especialment a Barcelona i a Saragossa, presentà un recull d’informacions amb què descriu la història de la Corona d’Aragó.

El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises. Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la Corona d’Aragó des del segle VIII fins a la fi del segle XV. Els altres 10 formen la Historia del rey Hernando el Católico, i foren publicats com a obra independent.

És una de les obres fonamentals de la historiografia catalano-aragonesa.

Aloma

(Montpeller ?, França, segle XIII)

Personatge del Llibre d’Evast e de Blanquerna de Ramon Llull. Encarna les virtuts d’esposa i mare.

Havent contret matrimoni amb Evast, mira amb cert recel les idees ascètiques d’aquest i del seu fill Blanquerna, però acaba adaptant-se a la vida abnegada i caritativa del marit, i pren categoria de símbol a mesura que l’obra avança.

Actes de Llàtzer

(Catalunya, segle XV)

Narració fantàstica catalana d’autor desconegut. Tracta sobre la vida d’ultratomba i la resurrecció de Llàtzer.

Fou impresa el segle XV juntament amb Gamaliel i La destrucció de Jerusalem. S’hi descriuen abastament les penes de l’infern, també apareix un col·loqui entre Jesús i la Verge Maria i un recull de diverses històries religioses.

Les impressions documentades més antigues són les dels anys 1493, 1502 i 1510, totes a Barcelona.

Vida Privada

(Catalunya, 1932)

Novel·la de Josep M. de Sagarra. És un clàssic de la literatura catalana, que va rebre el Premi Joan Crexells de narrativa.

Sagarra fa un retrat tant de les classes socials altes com de les baixes de la Barcelona d’aquell temps, i va provocar un escàndol en aquella època pels temes que tractava i que es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer.

Vida privada ha estat considerada la novel·la més representativa de Barcelona.

Viatge al Purgatori

(Anglaterra, segle XV)

Narra l’extraordinària aventura del diplomàtic i escriptor català Ramon de Perellós.

En morir Joan I (maig 1396) fou inclòs al procés del Consell de Joan I pel qual bon nombre de funcionaris i cortesans eren acusats de diversos actes que havien motivat la mort del monarca, esdevinguda sense confessió, implícita i reiterada acusació de la pretesa condemnació de la seva ànima.

Per tal d’alliberar-se d’aquesta acusació concebé un original i medieval discurs: es proposà fer un viatge al Purgatori, on, si trobava l’ànima de Joan, restaria demostrat que era en via de salvació.

Exposà el projecte al papa Benet XIII, el qual intentà en va dissuadir-l’en; el 1397 a París el rei Carles IV el recomanà al seu gendre Ricard II d’Anglaterra; aquest, a Oxford, li estengué un salconduit per traslladar-lo a Irlanda i visitar el llegendari Purgatori de Sant Patrici, que havia de fer amb un lluït seguici de vint homes.

A Dublín li foren proporcionats guies que l’emmenaren a l’Ulster on fou molt ben rebut pel rei Nelan O’Neill. A l’illa del llac Derg (comtat de Donegal) arribà a l’entrada de la cova del Purgatori: féu testament, assistí a una missa per la seva pròpia ànima i adobà cavallers els seus dos fills, l’anglès Thomas Agut i el valencià Pere Maça. Entrà a la cova amb el cavaller normand Guillaume de Courry.

De retorn passà el Nadal amb el rei Nelan, fou rebut de nou per Ricard II, assistí a unes festes a la cort de París i retornà a Avinyó.

Aquesta curiosa aventura, rigorosament històrica, fou narrada en aquest llibre, traducció de l’obra de Saltrey, llevat del començament i del final, on relata l’anada i la tornada de l’expedició i els costums dels irlandesos, i d’una addició d’unes quinze línies, on explica que entre les ànimes purgants del quart camp trobà el rei Joan I, amb el qual conversà i li digué que s’hi trobava “en via de salvació”, el franciscà gironí Francesc Despuig i la seva neboda Aldonça de Queralt.

La intenció fonamental del llibre està, evidentment, en aquest passatge on l’autor exhibeix la prova que l’ànima de Joan I no ha estat damnada, curiosa actitud paral·lela a Lo somni de Bernat Metge, també encartat en el procés del 1396 i que, així mateix, bé que en moderna actitud renaixentista, fingeix que se li apareix l’espectre del rei que li fa avinent que es troba al purgatori, en via de salvació.

Trobadors Nous, Los

(Catalunya, 1858)

Col·lecció de poesies catalanes d’autors contemporanis editada per Salvador Manero i recollides per Antoni de Bofarull que aparegué, en fascicles.

El seu objecte explícit era de donar testimoniatge del nou esperit literari i, a la vegada, la recuperació de la història i els costums catalans.

Incloïa un total de 136 composicions i 35 autors, i entre aquests les figures més representatives del moment (Aribau, Aguiló, Milà, Rubió, el mateix Bofarull -aquest amb 15 composicions-, Balmes, etc.).

Trobadors Moderns, Los

(Catalunya, 1859)

Col·lecció de poesies catalanes. Publicades per Salvador Manero, arran de l’èxit obtingut per la precedent de Los Trobadors Nous.

Aquesta vegada la tria (29 autors i 70 composicions) fou feta per Víctor Balaguer, que, juntament amb l’editor, pretengué de donar-li un caràcter més progressista que la seva antecedent.

Autors com Aribau, Aguiló, Bofarull, Rubió o Balmes no hi eren inclosos, i hi eren incorporats, en canvi, Bernat i Baldoví, F.P. Briz, Vicent Boix, J.A. Clavé i Eduard Vidal.

Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials

(Catalunya, 1972 – )

Estudis publicats per la Secció homònima de l’Institut d’Estudis Catalans.

Formen una sèrie monogràfica, paral·lela a les “Memòries” de la Secció Històrico-Arqueològica i als “Arxius” de la Secció de Ciències.

Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer.