Arxiu d'etiquetes: llibres

Partinobles

Veure> Historia de l’esforçat cavaller Partinobles  (novel·la de cavalleries).

Oda a Espanya

(Catalunya 1898)

Poema de Joan Maragall. Escrit en motiu de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles d’ultramar de Cuba i de les Filipines.

Es tracta d’una crítica a la visió opressora d’un estat que havia actuat com si fos un imperi, i que ara es veia desmembrat, després d’haver enviat a lluitar i morir molts soldats catalans.

Comença amb una petició de diàleg “escolta“, que mai és escoltada i acaba amb un comiat “adéu Espanya“.

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill
que et parla en llengua — no castellana:
parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra;
en ‘questa llengua — pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d’ara — i pels que vindran;
vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d’honres mortals
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l’atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú.
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall i Gorina (1898)

Llibre d’Evast i Blanquerna

Veure> Blanquerna.

Llibre dels Feits d’Armes de Catalunya

(Catalunya, vers 1673)

Obra de Joan Gaspar Roig i Jalpí, que havia estat atribuïda a Bernat Boades.

Llibre del Romiatge del Venturós Pelegrí

(Catalunya, segle XV)

Obra poètica religiosa d’autor anònim, escrita en codolades a la darreria del segle.

És una al·legoria, contrada en el tema de la mort, considerada del punt de vista cristià.

N’hi ha edicions del segle XVII.

Llibre del Consolat de Mar

(Barcelona, segle XIV)

Veure> Consolat de Mar, Llibre del.

Llibre de Saviesa

(Catalunya, segle XIII)

Tractat de moral. Formada per proverbis adreçats a l’educació dels prínceps.

És falsa l’atribució a Jaume I el Conqueridor i a Jaume II el Just.

Recull l’herència de la filosofia antiga i de llibres semblants, en català o en àrab.

Llibre de Meravelles

(París ?, França, 1288 – 1289)

Obra doctrinal novel·lada de Ramon Llull, en la qual l’autor posa de manifest la seva prodigiosa capacitat de narrador.

Inclou el cèlebre Llibre de les Bèsties, faula político-social i crítica dels defectes dels homes.

Llibre de les Bèsties

(Catalunya-Aragó, segle XIII)

Apòleg político-social de Ramon Llull. Constitueix el setè apartat del Llibre de Meravelles.

A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes.

Segurament fou redactat abans que el Llibre de Meravelles, o fou influït per Calila i Dimna i el Roman de Renart. Fou editat per primera vegada el 1872.

Llibre de Contemplació

(Catalunya-Aragó, 1272)

Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull. Amb una prosa perfecta, tot i ésser un dels seus primers tractats, exposa el seu ideari místic.

Escrita en àrab, fou traduïda al català i al llatí.