Arxiu d'etiquetes: llibres

A tot vent, Biblioteca *

Veure> Biblioteca A tot vent (col·lecció de novel·la en català d’Edicions Proa).

somni de Joan Joan, Lo

(País Valencià, 1496)

Obra de Jaume Gassull. Publicada per primera vegada el 1497.

Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives, i en ella l’autor simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones; aquestes continuen, en un moment donat la discussió encetada en Lo procés… sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges (entre altres Joan Moreno, la deessa Venus, la Raó, etc) i que acaba amb el triomf absolut dels joves.

L’obra, que conté una burla molt poc àcida de l’estament burgès (juristes, advocats, notaris), és escrita en vers de codolada i constitueix un interessant document de llenguatge i costums de l’època.

Rodes, bíblia de

Nom donat a una de les dues bíblies de Ripoll.

Partinobles

Veure> Historia de l’esforçat cavaller Partinobles  (novel·la de cavalleries).

Oda a Espanya

(Catalunya 1898)

Poema de Joan Maragall. Escrit en motiu de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles d’ultramar de Cuba i de les Filipines.

Es tracta d’una crítica a la visió opressora d’un estat que havia actuat com si fos un imperi, i que ara es veia desmembrat, després d’haver enviat a lluitar i morir molts soldats catalans.

Comença amb una petició de diàleg “escolta“, que mai és escoltada i acaba amb un comiat “adéu Espanya“.

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill
que et parla en llengua — no castellana:
parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra;
en ‘questa llengua — pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d’ara — i pels que vindran;
vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d’honres mortals
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l’atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú.
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall i Gorina (1898)

Llibre d’Evast i Blanquerna

Veure> Blanquerna.

Llibre dels Feits d’Armes de Catalunya

(Catalunya, vers 1673)

Obra de Joan Gaspar Roig i Jalpí, que havia estat atribuïda a Bernat Boades.

Llibre del Romiatge del Venturós Pelegrí

(Catalunya, segle XV)

Obra poètica religiosa d’autor anònim, escrita en codolades a la darreria del segle.

És una al·legoria, contrada en el tema de la mort, considerada del punt de vista cristià.

N’hi ha edicions del segle XVII.

Llibre del Consolat de Mar

(Barcelona, segle XIV)

Veure> Consolat de Mar, Llibre del.

Llibre de Saviesa

(Catalunya, segle XIII)

Tractat de moral. Formada per proverbis adreçats a l’educació dels prínceps.

És falsa l’atribució a Jaume I el Conqueridor i a Jaume II el Just.

Recull l’herència de la filosofia antiga i de llibres semblants, en català o en àrab.