Arxiu d'etiquetes: llibres

Blanquerna

(Montpeller ?, França, 1282 – 1287)

(o Llibre d’Evast i Blanquerna)  Obra de Ramon Llull. Nom amb què és coneix el Llibre d’Evast e d’Aloma o de Blanquerna son fill. Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble.

És una novel·la enciclopèdica -el mateix Llull l’anomenava romanç- que exposa un pla de reforma del món. L’obra es compon de cinc parts, que tracten de l’ideal de la vida del matrimoni, encarnat en els pares de Blanquerna, Evast i Aloma, i de les reformes que emprèn aquest en el si de l’Església, quan després de renunciar a Natana, amb qui s’havia de casar, abraça la vida religiosa i esdevé bisbe i papa, i fa triomfar les virtuts a tot el món, després renuncià al papat per a fer vida eremítica contemplativa junt amb l’emperador, l’altra de les dues potestats de la terra. S’hi inclouen al final el Llibre d’Ave Maria, el Llibre d’Amic e Amat, i l’Art de contemplació.

La data de composició de Blanquerna no és coneguda. La seva contextura fa creure que fou redactat en diverses etapes, probablement a Montpeller. La primera edició aparegué a València l’any 1521; fou traduït al francès al segle XVII, al castellà al segle XVIII, i a l’anglès el 1926.

Biblioteca Literària

(Barcelona, segle XX)

Col·lecció d’obres literàries, estrangeres els primers anys.

Editada per Editorial Catalana.

Biblioteca Gentil

(Catalunya, 1924 – 1928)

Col·lecció de novel·la rosa. De periodicitat mensual, creada per Josep M. Folch i Torres, de la qual fou l’únic autor durant els quatre anys. Obtingué un èxit extraordinari de públic, especialment femení.

Una segona època, els primers anys del decenni del 1930, i amb diversos autors, no fou tan popular.

Biblioteca Filològica

(Barcelona, 1913 – 1932)

Col·lecció especialitzada en filologia catalana. Editada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (16 volums).

Hom hi publicà, entre altres obres, el Diccionari Aguiló (1914-31), el Diccionari ortogràfic (1917) i la Gramàtica Catalana (1918) de Pompeu Fabra.

Biblioteca de la Rosa dels Vents

Veure> Rosa dels Vents, Biblioteca de la (col·lecció literària).

Biblioteca Catalana

(Barcelona, 1919 – 1923)

Col·lecció d’obres de creació literària. Especialitzada en autors catalans, editada per l’Editorial Catalana.

L’any 1923 fou fusionada amb la Biblioteca Literària.

Ars magna

(Illes Balears, 1305 – 1308)

Obra de Ramon Llull. Fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art Major).

Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu, el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull.

La finalitat de l’art consisteix a proposat un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics. Concretament, però, i mitjançant aquesta recerca sistemàtica de la veritat, anava encaminada a la conversió dels musulmans i jueus.

Arbre de Ciència

(Roma, Itàlia, 1296)

Obra de caràcter enciclopèdic escrita per Ramon Llull. Una de les més extenses i característiques de l’autor, en la qual intenta compendiar tot el saber del món en el seu temps.

S’estructura en 14 síntesis en forma d’arbres (dividides cadascuna en set parts: arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits), més dos arbres suplementaris: l’Arbre exemplifical, en què s’ordena l’aplicació pràctica dels altres catorze, i l’Arbre qüestional, amb els dubtes i les qüestions de la doctrina exposada.

Anales de la Corona de Aragón

(Saragossa, Aragó, 1562 – 1579)

Història de Jerónimo Zurita y de Castro, cronista del regne d’Aragó. Basant-se en l’estudi documental dels arxius de tots els regnes de la Corona, especialment a Barcelona i a Saragossa, presentà un recull d’informacions amb què descriu la història de la Corona d’Aragó.

El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises. Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la Corona d’Aragó des del segle VIII fins a la fi del segle XV. Els altres 10 formen la Historia del rey Hernando el Católico, i foren publicats com a obra independent.

És una de les obres fonamentals de la historiografia catalano-aragonesa.

Aloma

(Montpeller ?, França, segle XIII)

Personatge del Llibre d’Evast e de Blanquerna de Ramon Llull. Encarna les virtuts d’esposa i mare.

Havent contret matrimoni amb Evast, mira amb cert recel les idees ascètiques d’aquest i del seu fill Blanquerna, però acaba adaptant-se a la vida abnegada i caritativa del marit, i pren categoria de símbol a mesura que l’obra avança.