Arxiu de la categoria: Geografia

Torrents, els

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Santuari (480 m alt), a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans (capçalera del Francolí), entre Vimbodí i Poblet.

El santuari sorgí el 1487, per iniciativa del monestir; l’edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran.

Torrents, els

(Lladurs, Solsonès)

Poble, centrat a l’església parroquial de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), situada a 907 m alt, a l’est del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.

La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys.

Torrentbó

(Arenys de Munt, Maresme)

Poble, al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.

Ha esdevingut lloc de residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions.

Torrent Gornal, el

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

(o el Polígon Gornal)  Barri, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a les terres drenades per l’antic torrent Gornal, a la part de dalt de l’autovia de Castelldefels, on alternen, encara, sectors agrícoles, industrials i residencials.

Programat per l’Instituto Nacional de Urbanización (1968), és format per grans blocs d’habitatges.

Torrent del Capellà, el

(Sabadell, Vallès Occidental)

Barri, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.

Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic.

Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels majors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya.

Torreneules, puig de

(Queralbs, Ripollès)

Pic (2.731 m alt) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi; s’alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules (2.550 m alt).

Torrelles, riera de

(Alt Empordà)

Curs d’aigua, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà, que neix als vessants meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Cantallops, i després de drenar el de Campmany, desguassa dins el de Masarac.

Torrellebreta

(Malla, Osona)

Masia, situada a l’antiga quadra de Miramberc (dita també quadra de Torrellebreta), que formà part fins al 1770 de les Quadres Unides d’Osona.

És esmentada ja el 976 amb el nom de Torre de Probes, i amb el nom actual des del segle XI.

Ha estat sempre una masia important i modernament s’ha convertit en un veritable museu d’entomologia i folklore gràcies a les col·leccions d’insectes (especialment papallones) i altres curiositats del país que hi han reunit els germans Josep M, Joaquim, Lluís, Antoni i Conrad Vilarrúbia i Garet.

Torregassa, la

(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)

Poble, a l’oest del terme. La seva església (Sant Antoni) depèn de la de Sant Jaume dels Domenys.

Al segle XIX formà, amb la quadra de Giminells, el municipi de Torregassa i Giminells.

Torregassa, la

(Olius, Solsonès)

(o Torregassa)  Masia i antic hostal, al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa.

En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població.