Arxiu de la categoria: Geografia

Aixovall

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

(ant: Xovall) Llogaret de la parròquia. Situat en una petita plana formada a la dreta de la Valira, tocant a la confluència amb el riu d’Aós.

Un antic pont de pedra, el pont d’Aixovall, l’uneix a la riba esquerra de la Valira, on passa la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella.

És esmentat ja l’any 1176.

Aixirivall

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

(ant: Xirovall i Anxirivall) Llogaret (1.148 m alt) de la parròquia. Situat a l’esquerra de la Valira, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glacio-fluvials que han permès l’establiment de conreus.

Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d’Aixirivall.

Aquest llogaret és esmentat ja l’any 1176.

Aixàs

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Masia de la parròquia, situada sota el pic d’Aós, vora el poble de Bixessarri.

Aixa, castellet d’

(Alcanalí / Xaló, Marina Alta)

Restes d’un antic castell (606 m alt) entre els dos municipis.

Situat al cim de la serra del castellet d’Aixa (o del Castellet de la Solana), termenal dels dos municipis.

Aituà

(Escaró, Conflent)

(ant: Uitesà) Poble (880 m alt). A l’alta vall Marçana, sota el pic de les Tres Esteles.

Aitana, serra d’

(Marina Baixa / Comtat)

Serra (1.558 m alt) entre les dues comarques, forma part de la serralada Subbètica entre el Puigcampana, que accidenta el litoral al nord de Benidorm, i el massís d’Alcoi.

La tectònica és típicament subbètica i especialment visible en el vessant nord, en el qual una falla inversa l’eleva damunt la vall de capçalera del Guadalest.

Vegetació de pins i carrasques residuals.

Aireflor

(Sencelles, Mallorca Septentrional)

Antiga possessió, actualment despoblada: Aireflor Vell i Aireflor Nou.

Aire, venta de l’

(Catí, Alt Maestrat)

Antic hostal, sobre la carretera de Vinaròs a Morella, al punt de contacte amb el Baix Maestrat i els Ports.

Aire, illa de l’

(Sant Lluís, Menorca)

Illot, situat a l’extrem sud-est de l’illa, separat per un freu bastant estret. Té una longitud d’uns 1.400 m, però és molt estret.

Serveix de base a un far de segon ordre que orienta la navegació a l’entrada del port de Maó. El faroner és l’únic habitant de l’illa.

Aiora (Vall de Cofrents)

Municipi i capital de la comarca de la Vall de Cofrents (País Valencià): 446,6 km2, 641 m alt, 5.359 hab (2014)

(cast: Ayora). Un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià,  situat a l’anomenada foia d’Aiora, la qual és drenada per una gran quantitat de rambles i barrancs. A la part muntanyosa abunden les pinedes i les pastures.

L’agricultura de secà, on dominen  els cereals i l’olivera, la ramaderia ovina i cabruna, la cria d’animals de granja i l’apicultura, constitueixen les principals activitats econòmiques del municipi.

El poble conserva restes d’un antic castell, prop del qual es troba l’antiga església parroquial. La nova església de Santa Maria, acabada de construir el 1628, és d’estil renaixentista.

Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de San Benito i alguns caserius, es troben les pintures rupestres de La Tortosilla i les de l’abric d’El Sordo. A la serra d’El Mugrón hi ha les restes de l’antic poblat.