Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Torrent i Orri, Rafael

(Olot, Garrotxa, 9 abril 1915 – Figueres, Alt Empordà. 29 agost 1992)

Historiador. Fou un dels fundadors de la revista “Pyrenae” (1949) i de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1956).

Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat (1953), La Societat Coral Erato (1970), Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie (1977). Obtingué (1969) el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món (1977-78), i el premi Consolat de Mar (1974) amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps.

Escriví també Dos federalismos y su pugna en España desde los orígenes de la Primera República (1974, finalista del premi Mundo d’assaig).

Torrent i Martínez, Joan

(Barcelona, 16 març 1893 – 1977)

Col·leccionista i estudiós de la premsa catalana. Autor de nombrosos treballs d’investigació hemerogràfics, publicats a “Curiositats de Catalunya”, “Destino” i altres revistes.

Realitzador l’any 1937 del catàleg La Presse Catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 i autor, amb la col·laboració de Rafael Tasis, de la Història de la Premsa catalana (2 volums, 1964).

Va reunir més de 13.000 fitxes sobre premsa a Catalunya i és molt important la seva col·lecció de periòdics.

Torrella i Niubó, Francesc

(Terrassa, Vallès Occidental, 22 novembre 1920 – 20 setembre 2008)

Historiador de l’art tèxtil. Llicenciat (1945) i doctor (1952) en filosofia i lletres (ciències històriques) amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana. La “bolla” y el comercio textil. De sus orígenes a su decadencia (Siglos XIII a XVI).

Fou director del Museu Tèxtil de Terrassa (1946-86) i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1986) i estrangeres (Hispanic Society of America; Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978; International Council of Museums, del comitè espanyol del qual fou secretari en 1978-80; etc).

Impulsà diverses activitats culturals i docents, de les quals sobresurt la tasca com a promotor i primer director del Centre Cultural de la Caixa d’Estalvis de Terrassa,

Entre les seves publicacions hom pot destacar: Las colecciones del Museo Textil Biosca: breve historia del tejido artístico a través de una visita al Museo (1949), Evolución histórica de la industria textil (1951), Vida económico-social de un gremio textil en una ciudad catalana de los siglos XV y XVI (1952), El Arte textil (1952), Los orígenes de la industria textil tarrasense (1953), Descripción general de las nuevas series de las telas antiguas con que se aumentan las colecciones del Museo Textil Biosca (1953), Significado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la corona de Aragón (1956), El impuesto textil de la bolla en la Cataluña Medieval (1954) Los antiguos gremios y la actual industria de la Cataluña textil (1955), Aspectos sociales de los antiguos gremios textiles catalanes: mutualismo, enseñanza, urbanismo (1958), Los Progresos de la hilatura en Cataluña al finalizar el siglo XVIII (1960), Gremios y cofradías: síntesis histórico-social (1961), El Moderno resurgir textil de Barcelona: siglos XVIII y XIX: aportación cronológica parcial: contribución al estudio histórico de la industria textil catalana (1961), Tarrassa y los tarrasenses (1939-1964) (1966, amb M. Palomares i J. M. Castells), Factors psicosocials en la nostra indústria tèxtil: segles XIX-XX: característiques històriques (1969), Cien años del instituto industrial: un siglo de la Tarrassa textil (1873-1973) (1975) i La Mútua i Terrassa: cent anys d’història 1900-2000 (2000).

Tormé i Llori, Albert de

(Catalunya, segle XVII)

Cronista. Fill de pares catalans i nét de castellans.

Escriví unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639, publicades parcialment el 1889. És una relació de la guerra dels Segadors vista amb poca simpatia envers els catalans i que dedicà a Felip IV de Castella. La prosa és contundent i sentenciosa i molt enfarfegada, però aporta alguna informació útil.

Toralles, Joan

(Vic, Osona, segle XIV – segle XV)

Cronista. De l’estament ciutadà.

És autor d’un curt i concís Noticiari, interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública. Ha estat publicat al “Butlletí de l’Ateneu Barcelonès” (1916).

Tomic, Pere

(Bagà, Berguedà, segle XV – Catalunya, abans 1481)

Historiador.

Autor de l’obra Històries é conquestes del reyalme d’Aragó é Principat de Cathalunya, escrita vers el 1438 i editada el 1495 i el 1519. Consta de 47 capítols, des de la creació del món fins al regnat d’Alfons el Magnànim; encara que alguns manuscrits arriben fins al regnat de Joan II, d’aquests últims Tomic no va poder ésser-ne l’autor, puix que les Històries foren dedicades a l’arquebisbe de Saragossa, Dalmau de Mur, que va morir abans de l’any 1457.

El manuscrit suposadament original va ésser en poder de l’erudit Antoni de Capmany, i a la Biblioteca Real n’hi ha un altre de titulat Suma de la Crónica de Aragón y Principado de Cataluña, traducida del lemosín al castellano por Juan Pedro Pellicer, que prova la seva difusió al regne castellà.

Tomic va escriure també un resum de les Històries, que no va ésser publicat.

Tobella i Guixà, Antoni Maria

(Piera, Anoia, 1892 – Montserrat, Bages, 1969)

Historiador. Monjo de Montserrat, s’especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense.

És conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat, iniciada a la fi de de la dècada de 1920.

Taverner i d’Ardena, Josep de

(Barcelona, 17 maig 1670 – Girona, 16 gener 1726)

Eclesiàstic i historiador. Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, i germà d’Oleguer. Canonge i tresorer de la seu de Barcelona.

Partidari dels borbons, durant la guerra de Successió hagué d’exiliar-se a França. El 1721 Felip V el nomenà bisbe de Solsona; abans, però, de prendre’n possessió, passà directament a la diòcesi de Girona.

Són importants les seves recerques en arxius, com també el seu descobriment del text del concili gironí del 1068.

Va escriure, entre altres obres, Compendi històric dels antics monestirs i esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada, Arbre genealògic dels vescomtes de Rosselló, Peralada i Empúries, Tractat dels vescomtes del Rosselló, Història dels comtes d’Empúries i Peralada i Disertacions històriques dels comtats de Rosselló, Conflent i Vallespir.

Tarré i Sans, Josep

(Canet de Mar, Maresme, 18 octubre 1884 – Vilassar de Mar, Maresme, 7 maig 1957)

Eclesiàstic i historiador liturgista. Germà de Joan.

Col·laborà en la redacció de “Vida Cristiana” i del “Full Dominical” de la diòcesi de Barcelona, del 1907 al 1931. Col·laborà a “La Veu de Catalunya” i a la Fundació Sant Damas.

Entre els seus llibres destaquen L’art de la litúrgia (1913), Missalet (1913), Missal romà (2 volums, 1926-27) i diversos estudis sobre Llull.

Tarré i Sans, Joan

(Canet de Mar, Maresme, 1882 – París, França, 30 març 1969)

Eclesiàstic i historiador. Germà de Josep. Treballà als arxius de Barcelona i de Girona, i més tard anà a París, on estudià metodologia històrica, i història del dret canònic.

Hi presentà la seva tesi Les sources de la législation eclesiastique dans la province Tarraconaise, depuis les origines jusqu’a Gratien (1926). Ingressà a la Societat d’Història eclesiàstica de França, a la Société Nationale des Antiquaires de France i a la Société Internationale d’Histoire du Droit.

Col·laborà en diverses publicacions i congressos i cooperà en l’organització, patrocinada per l’Institut d’Estudis Catalans, dels Arxius per a l’Història Literària de Catalunya.

A París, realitzà adquisicions importants de llibres destinats a les biblioteques públiques de Barcelona.