Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Al’abdarí

(València, segle XIII)

Escriptor àrab. Fou poeta i historiador.

Afers

(Catarroja, Horta, 1985 – )

Revista semestral especialitzada en història. Fundada per Sebastià García i Martínez. El seu director és Manuel Ardit, i el cap de redacció, Vicent S. Olmos. La revista està especialitzada en la història dels Països Catalans, de la qual ha editat força números monogràfics, i també en qüestions internacionals rellevants.

Es tracta d’una publicació de l’editorial del mateix nom, que té seus a Catarroja, Palma i Barcelona. Els seus editors són Vicent S. Olmos i Agustí Colomines, i publica diverses col·leccions de llibres d’història, pensament i assaig, i també altres revistes, com “El Contemporani” i “Arxius de Sociologia”.

Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiquitats i Belles Arts

(Palma de Mallorca, 1837 – 1838)

Institució fundada per un grup d’erudits, entre els quals, Joaquim M. Bover i Antoni Furió. Les seves activitats foren dirigides a la recol·lecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art.

Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris. Nomenà membres corresponents. Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països.

Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres.

Abú (varis àrabs)

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Abú Abdal·là Muhammad ibn al-Abbar

(València, 1198 – Tunis, 1260)

Historiador àrab. Treballà al servei del rei Zaian, el darrer monarca sarraí de València. En esdevenir-se la conquesta cristiana de la capital, per les forces de Jaume I el Conqueridor (1238), es trobava a Tunis com a ambaixador de Zaian, gestionant auxili per al seu senyor.

No volgué tornar a la seva ciutat natal. S’establí a Tunis, on ocupà càrrecs importants a la cort. Més tard caigué en desgràcia i morí a la presó.

Escriví una sèrie de biografies de musulmans il·lustres de València.

Abelló, Joan

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 1527)

Notari. Continuà l’obra compiladora de Llorenç Rosselló sobre els privilegis i franqueses de l’antic regne de Mallorca.

Durant les agitacions socials de 1521 secundà la posició reaccionària de la noblesa. Aquesta actitud provocà contra ell l’animositat dels agermanats rebels, que assaltaren la seva casa, la saquejaren, mataren la seva muller i malferiren la seva filla.

Abdal·la (varis)

Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248)  Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.

Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi  (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248)  Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.

Abdal·la ibn Iaia  (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182)  Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.

Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193)  Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.

Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là  (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215)  Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.

Abdal·la Muhammad al-Mohaidi  (Palma de Mallorca, 1029 –  ?, 1095)  Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.

Abarca, Pedro

(Jaca, Aragó, 1619 – València, 1693)

Historiador i teòleg jesuïta. Professor de teologia a Salamanca. Escriví alguns tractats teològics i estudis històrics.

Són notables una història de Sant Joan de la Penya i, sobretot Los reyes de Aragón en anales históricos (1682-84), síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II el Catòlic, obres encara útils.

Vimbodí -cronista-

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)

Cronista. Escriví en llatí una crònica de fets esdevinguts a la ciutat de Tortosa.

Vilanova (varis)

Bernat de Vilanova  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels distingits al costat de Jaume I el Conqueridor, a la campanya de Múrcia del 1266.

Bertran de Vilanova  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Gaudia de l’estima de Jaume I el Conqueridor. Exercí funcions de missatger de confiança entre el monarca i la seva filla Violant d’Aragó, casada amb Alfons X de Castella.

Galceran de Vilanova  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cronista. Hi ha notícia que redactà una crònica, avui perduda, del regnat d’Alfons II el Franc.

Manuel de Vilanova  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Germà de Galceran de Vilanova. Serví Castella a les ordres d’Enric de Trastàmara, amb el seu germà. Victoriós Enric, rebé terres de recompensa pels seus serveis.

Marc Vilanova  (Catalunya, segle XIV)  Pintor. És autor del notable retaule de santa Caterina, que el cònsol català a Damasc oferí, el 1385, al monestir del Sinaí, on encara s’hi conserva.

Ramon de Vilanova  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Lluità a favor de Joan II a la guerra que li féu el Principat. El 1486, després de caure Berga en poder de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, aquest el nomenà cap de les forces joanistes a la muntanya.