Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Sánchez-Cutillas i Martínez, Carmelina

(Madrid, 23 juny 1921 – València, 22 febrer 2009)

Historiadora, novel·lista i poetessa.

És autora dels reculls poètics Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969) i Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), del volum de narracions Matèria de Bretanya (1976; premi Andròmina 1975) i dels estudis Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al consell de València (1967) i Don Jaume el conquistador en Alicante (1958), així com de diversos articles i comunicacions.

Néta de Francesc Martínez i Martínez, n’ha fet la biografia a Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano (1866-1946) (1974).

Sánchez i Adell, Josep

(Castelló de la Plana, 5 juliol 1923 – 7 abril 2005)

Historiador. Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València, i membre corresponent de la Real Academia de la Historia i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura.

Publicà diversos treballs sobre temes medievals i del segle XVIII: Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 (1965) i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora (1973), entre altres. Fou també autor de nombrosos catàlegs i repertoris d’arxius comarcals: Catálogos de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, Noticias documentales para la historia de Lucena i una Guía de la Provincia de Castellón.

San Valero i Aparisi, Julià

(València, 7 agost 1913 – 30 març 1997)

Prehistoriador. Catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València.

S’especialitzà en el neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual ha publicat diversos treballs: La península hispánica en el mundo neolítico (1948), El neolítico hispánico (1954), La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia (1950), Origen de la agricultura (1955), Los orígenes de la agricultura valenciana (1964). Ha publicat també diverses memòries d’excavacions i estudis d’etnologia valenciana: Poble, cultura i llengua (1977), Guía para el estudio de la cultura popular (1980).

Fou director, fins el 1983, de l’Institut d’Estudis Ibèrics i d’Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim de la diputació de València.

Salzet, Mateu

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Cronista. Era notari a Mallorca.

És autor d’un Cronicó, on barreja notícies referents a Mallorca, escrites en llatí i en català, que corresponen al període 1372-1408. Aquesta obra era redactada als fulls en blanc dels seus protocols notarials, i fou parcialment transcrita pel pare Villanueva al seu Viaje literario a las Iglesias de España.

Salord i Farnés, Josep

(Ciutadella, Menorca, 16 octubre 1911 – 26 juny 1970)

Historiador i lingüista. Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat sacerdot a Vic el 1935. Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi.

Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis (1956), Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pavordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins (1963).

Sales i Alcalà, Agustí

(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)

Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.

Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).

Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII)  Missioner a Mèxic.

Sales, Francesc

(Catí, Alt Maestrat, 1668 – València, 1736)

Cronista. Arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València.

Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades (del 1516 al 1700), original que recollí el seu nebot Agustí Sales i Alcalà.

Salcet, Mateu

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Notari i cronista. Anotà tots els esdeveniments ocorreguts a Mallorca des del 1372 fins al 1408.

Josep Maria Quadrado li atribueix unes Lamentacions referents a la catàstrofe de sa Riera esdevinguda l’any 1403.

Saguntum -revista-

(València, 1962 – )

(Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia)  Revista de prehistòria, història antiga i arqueologia, de publicació anual. Fundada per Miquel Tarradell i editada pel departament de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València.

Des dels seus inicis introduí una nova manera d’abordar els temes històrics valencians, prioritzant la valoració del testimoni arqueològic. Dóna cabuda també a articles d’altres indrets de l’estat, en especial d’arqueologia balear.

Sabata i Grifolla, Pere Vicent

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1662 – 1733)

Mestre de gramàtica i cronista. Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata. Es doctorà en lleis. Fou tresorer de les rendes de l’hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma (1687-92) i de retorn mestre de gramàtica a Sant Mateu.

És autor d’una Rethorica brevis (Roma, 1689), de Poesías varias (Barcelona, 1697) i d’una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los assedios en la villa de San Mateo… en los años 1649, 1705 y 1706 (València, 1706). Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí.