Arxius mensuals: febrer de 2021

Romeu-Porcel, pla

(Barcelona, Barcelonès, octubre 1917)

(o Pla General d’Urbanització de Barcelona) Pla d’urbanització de la ciutat. És la concreció a nivell d’esquema general (infraestructures viàries, verd metropolità, localització del CBD) del model de la Grossa Barcelona.

Fou realitzat conjuntament per l’Oficina Municipal d’Urbanització, dirigida per Pere Falqués i Ezequiel Porcel, i per l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot.

La gènesi del pla és el programa elaborat el 1914 per una ponència municipal, producte de la iniciativa de la Lliga Regionalista, hegemònica a partir d’aquest any a l’ajuntament de Barcelona.

El pla, partint de la proposta de Jaussely, estableix la xarxa viària bàsica de Barcelona (articulada pels cinturons de ronda), el sistema de parcs, la limitació del creixement segons el model de l’illa de cases Cerdà, la creació del nou centre urbà a l’eix -esdevingut, en el pla, gran avinguda- plaça d’Espanya-plaça de Barcelona (Diagonal-Urgell-carretera de Sarrià).

L’esquema del pla fou vigent fins a l’aprovació del pla comarcal del 1953.

Romeu i Sabater, Alfons

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 9 novembre 1916 – Barcelona, 2 febrer 1997)

Escriptor. Llicenciat en dret.

Col·laborà a revistes comarcals i publicà les proses Visió lírica de Tarragona (1952) i la novel·la de caire humorístic Memòries i divagacions d’un futbolista discret (1959).

Romeu i Ribot, Ferran

(Barcelona, 6 desembre 1862 – 31 març 1943)

Arquitecte i urbanista.

Realitzà alguns edificis a Barcelona, entre els quals cal destacar l’antiga casa Conrad Roure (carrer d’Aribau, 155), d’estil modernista.

Guanyà el concurs per a la construcció del monument a Colom a Santo Domingo.

Juntament amb Ezequiel Porcel i Alabau, és autor d’un pla d’urbanisme per a Barcelona, anomenat el Pla Romeu-Porcel.

Romeu i Quingles, Llucià

(Vic, Osona, 1761 – 1846)

Pintor, anomenat el Nou Just.

Col·laborà en diferents obres de Francesc Pla el Vigatà, i fou el primer professor de l’escola de dibuix de Vic.

La major part de la seva obra, de temàtica religiosa, estigué destinada a les esglésies de la plana de Vic (santuari de Rocaprevera, Sant Domènec de Vic, Torelló, Aiguafreda).

Romeu i de Ferrer, Josep

(Catalunya, segle XVII)

Jurista i polític.

Regent de la Cancelleria i membre del Consell Reial de Catalunya, acabdillà l’equip de govern de Joan d’Àustria durant el virregnat d’aquest al Principat.

Formà part de la comissió francoespanyola (Ceret, del 22 març al 23 abril 1660) encarregada de delimitar la frontera pirinenca després del tractat dels Pirineus.

Romeu i Corominas, Lluís

(Vic, Osona, 23 juny 1874 – 23 setembre 1937)

Músic i sacerdot. Es formà musicalment amb Lluís Jordà i posteriorment amb Felip Pedrell.

Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic fins a l’any 1920, que renuncià aquest últim càrrec, tot i que continuà com a organista.

És un compositor molt profund i original i les seves obres s’han popularitzat i constitueixen part del repertori religiós popular del Principat. S’hi troba una fusió entre elements de la cançó tradicional catalana i d’altres procedents de les melodies del cant pla.

La seva producció, que té un caràcter marcadament religiós, comprèn cinc misses, trenta-set motets, cinquanta cançons populars religioses, cançons marianes, cants de lloança, himnes i l’oratori Adveniat regnum tuum.

És autor de l’estudi La versió autèntica dels goigs del Roser (1928) i d’una vintena de peces per a orgue.

Romeu i Borràs, Pere

(Torredembarra, Tarragonès, 6 juny 1862 – Barcelona, 1908)

Artista.

Molt interessat pel món de l’art, fou, juntament amb Rusiñol, Utrillo i Casas, un dels fundadors dels Quatre Gats, el restaurant cerveseria que esdevingué lloc de reunió d’artistes i intel·lectuals de la Barcelona de l’època.

Edità també la revista “Quatre Gats”, i fóu un dels personatges més representatius del modernisme, cèlebre pels retrats que d’ell feren Casas, Picasso i d’altres.

Es dedicà més tard a l’automobilisme.

Romeu, Octavi

Pseudònim de l’escriptor Eugeni d’Ors i Rovira.

Romeu, Llorenç

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Catalunya, segle XVII)

Metge i escriptor.

Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga (1623), on es mostrà influït per Pere Jaume Esteve.

També escriví un Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa.

Romeu, Joan

(Catalunya, segle XVI)

Tallista.

L’any 1524 féu l’obra de talla del retaule que havia de pintar Pere Nunyes per a l’església de Sant Julià d’Argentona i, tres anys després, obrà un altre retaule semblant per a Santa Agnès de Malanyanes.

Tallà part del cadirat del cor de la parròquia de Sant Miquel de Barcelona.