Arxiu d'etiquetes: guerrillers/es

Mas de Roda (varis)

Josep Mas de Roda Veure> Josep Mas i Torre (polític i guerriller austriacista).

Miquel Mas de Roda Veure> Miquel de Mas i Regàs (polític austriacista).

Lluçà i Casanoves, Isidre

(Santpedor, Bages, 1791 – 1809 ?)

Guerriller. Pertanyent al sometent, participà a la primera batalla del Bruc (6 juny 1808).

Segons alguns cronistes, va ser qui féu ressonar el timbal que provocà la retirada dels francesos.

Huguet

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller. Fou un dels elements carlins destacats a la Tercera Guerra Carlina (1872).

Guerxo de la Ratera

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller carlí. Destacà al Principat durant la Tercera Guerra Carlina (1872).

Galceran (varis)

Galceran  (Mataró, Maresme, segle XVI)  Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).

Antoni Galceran  (Catalunya, segle XIX – 1888)  Actor dramàtic notable.

Carles Galceran  (Barcelona, 1858 – segle XIX)  Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.

Josep Galceran  (Catalunya, segle XIX)  Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.

Facerias, el

Veure> Josep Lluís i Facerias  (nom amb que és conegut el guerriller anarquista).

Estudiant de Bagà

(Catalunya, segle XVIII)

Guerriller. Un dels més destacats que s’alçaren en armes contra Felip V el 1726.

Estralau, Sebastià

(Catalunya, segle XVII)

Capitost. Un dels coneguts dels fets del Corpus de Sang de 1640, a Barcelona, que serien el primer gran senyal de la guerra dels Segadors.

Ja tenia certa fama per haver dirigit a l’Empordà algunes accions contra els terços d’ocupació.

Descatllar i Dessoler, Manuel

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1648 – Perpinyà, 20 abril 1674)

Patriota. Condemnat a presó i exili per haver participat en la revolta dels Angelets, en tornar a Vilafranca fou un dels principals instigadors de la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674) per alliberar el Rosselló del domini francès.

Fracassada la revolta, fou empresonat i executat.

Comes (varis)

Andreu Comes  (Catalunya, segle XVIII)  Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d’Urgell.

Ferran Comes  (Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, 1714)  Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles III (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.

Josep Comes  (Centelles, Osona, segle XVII – Catalunya, 1722)  Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l’obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.

Pau Comes  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats “Sant Antoni”.

Vicenç Comes  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.