Arxiu d'etiquetes: guerrillers/es

Berot, Pere

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller. Combaté amb gran duresa contra la invasió napoleònica.

Actuà sobretot a la Vall d’Aran. Arribà a dominar-la. Operà també al Pirineu aragonès. Infligí moltes baixes als seus enemics.

Bep de l’Oli

Sobrenom del guerriller carlí Josep Pons i Viladas.

Barrufet, Marià

(Blancafort, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Guerriller. Fou molt tenaç a mantenir-se en armes contra Felip V. Hi continuà fins a les darreres actuacions pel Camp de Tarragona, en 1726.

Badia, Antoni

(Ribagorça, segle XVII – Catalunya ?, segle XVIII)

Guerriller. Durant la guerra de Successió comandà, contra les forces borbòniques, una companyia de voluntaris aragonesos en el front català i en el setge de Barcelona (1713-14).

Arinyó, Joan

(Barcelona, segle XV – segle XVI)

Cap agermanat. Carnisser d’ofici, empresonat juntament amb el sabater Bernat Marquilles i el procurador Melcior.

Bé que aquests dos darrers foren condemnats a mort en un juí de prohoms (1520), Joan Arinyó se salvà gràcies a la intervenció del batlle de Barcelona Macià Julià, cosa que li costà el càrrec.

Albesa

(Alacant, segle XIII – ?, segle XIII)

Corsari. En 1285 hostilitzà amb gran eficàcia el tràfic marítim francès que sostenia la invasió de Catalunya realitzada pels croats de Felip l’Ardit.

El seu cop més important fou la captura de dues grans barques i l’enfonsament d’altres onze davant de Narbona. Operava amb un lleny de vint-i-vuit rems.

Vinyals i Galí, Salvador

(Terrassa, Vallès Occidental, 21 octubre 1781 – 25 febrer 1843)

Guerriller i polític. Cosí germà de Josep. Fou alcalde de Terrassa.

En iniciar-se la Guerra del Francès es posà al davant del sometent per combatre els invasors. Cooperà amb el general Milans del Bosch a la batalla de Sant Julià d’Altura (1810). L’any 1812 assistí a les corts de Cadis.

Més tard (1822) lluità contra els liberals, i posteriorment s’adherí als malcontents, motiu pel qual fou empresonat (1829).

Vilaragut, Jaume de

(València ?, segle XV)

Corsari. Amic de l’escriptor Joanot Martorell, el 1437 aquest el proposà com a testimoni en un afer d’honor que tenia amb Joan de Montpalau.

El 1441, amb quatre galeres, intentà, en va, d’emparar-se de Famagusta, aleshores possessió genovesa. El 1443 hagué d’ésser defensat pel seu cosí germà, Galceran de Vilanova, de l’acusació de traïdor feta contra ell per un membre de l’orde de Montesa.

Al servei de l’Hospital, participà el 1444 en l’atac i la captura del vaixell genovès Doria, que des d’Alexandria portava armes i avituallament a l’estol del soldà fondejat a la badia de Rodes. Al setge de Rodes combaté al costat dels santjoanistes.

Fet presoner pel Gran Caramany el 1446, fou tramès al soldà a Alexandria, però se n’evadí amb uns mercaders catalans, presoners com ell, i retornà a Rodes, on trobà el seu sogre Joan Bonet, capità d’una galera.

Vers el 1447 degué tornar a València, i explicà les seves aventures al seu amic Joanot Martorell, el qual les inclogué, estrafetes, en la seva novel·la Tirant lo Blanc.

Vila, Miquel

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller carlí. Era conegut amb el sobrenom de Caletrus.

Es destacà durant la Segona Guerra Carlina i arribà a ésser un dels principals capitostos.

Però, subornat pel govern isabelí, es passà al bàndol liberal, a canvi de conservar el seu grau de comandant (1849).

Verntallat, Francesc de

(Sant Privat d’En Bas, Garrotxa, 1427 – Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1499)

Capitost remença. Lluità al costat de l’exèrcit reial contra la Generalitat durant la guerra civil catalana.

Destaquen entre les seves accions la presa del castell de Cartellà (1470) i l’alliberament de Corçà (1475). Joan II premià els seus serveis concedint-li el títol de vescomte d’Hostoles.

Com a dirigent remença fou un element moderador que s’oposa a la revolta de Pere Joan Sala (1484); participà en l’Assemblea d’Amer i en les negociacions de la sentència arbitral de Guadalupe (1486).