Arxiu d'etiquetes: Baix Llobregat

Torre Abadal

(Molins de Rei, Baix Llobregat)

(o Torrabadal)  Antiga quadra, centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del segle XIII, potser l’antiga torre d’Olarda, possessió, ja al segle X, del monestir de Sant Cugat del Vallès.

Hom l’ha identificada també amb una antiga torre Espigolera.

Sedó, colònia

(Esparreguera, Baix Llobregat)

Antiga colònia tèxtil, situada a 1,2 km del centre urbà, a la dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat, on hi ha la presa del mateix nom, aprofitada per a la fàbrica.

Des del tancament de la factoria tèxtil (1977), ha perdut gran part de la població. Actualment part dels edificis són utilitzats per altres indústries i el 1993 s’hi inaugurà el Museu de la Colònia Sedó, vinculat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Enllaç web: Museu de la Colònia Sedó

Santa Maria de Vilalba

(Abrera, Baix Llobregat)

Poble (185 m alt), a l’esquerra del Llobregat.

El nucli principal, on es troba la parròquia (Santa Maria), de creació moderna, s’anomena el Carrer del Suro. És a la carretera a Ullastrell i a Terrassa.

Dins el terme hi ha les ruïnes de l’antic castell de Voltrera o de Vilalba.

Santa Maria de Cervelló

(Cervelló, Baix Llobregat)

Antiga església del castell de Cervelló, parroquial (dedicada primitivament a sant Esteve), situada prop del castell, 1 km al sud del poble.

Existia el 912, i primitivament era també dedicada a la santa Creu. Fou reparada i consagrada de nou el 1231.

És un edifici romànic, de tradició llombarda, primitivament amb tres absis de disposició trilobulada, ampliada al segle XV amb altars laterals. Vers el 1230 hom construí un campanar gòtic sobre el cimbori.

Fou abandonada com a parròquia en construir-se la nova església de Sant Esteve al poble (1890-1910), i es restaurà l’antiga església, que es dedicà a santa Maria dels Socors, filla dels senyors de Cervelló.

Sant Vicenç dels Horts, baronia de

(Catalunya, segle XV – )

Jurisdicció senyorial adquirida pels Ballester per compra el 1411, cognomenats Bellera; passà a llurs successors els Luna, els Ansa, els Ivorra, els Copons, marquesos de la Manresana, i els Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà.

Al començament del segle XIX era oficialment considerada títol del regne.

Sant Ramon

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Santuari, al cim de la muntanya de Sant Ramon (288 m alt), termenal dels municipis de Sant Boi (abans de la quadra de Benviure), Sant Climent de Llobregat i Viladecans, antigament dit la Fita.

L’edifici fou construït el 1887.

Hom ha iniciat la instal·lació, en aquesta muntanya, d’un parc forestal d’una extensió de 35 hectàrees.

Sant Pere Sacama

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Església romànica (466 m alt), situada en una elevació, al nord-est del terme, prop del puig Ventós (594 m).

És l’antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963. El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n’adquirí el domini total per compra el 1261.

Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama, fusionada al segle següent amb Olesa.

Prop de la capella, edifici del segle XI, hi ha la casa dels ermitans, avui en ruïnes, reedificada el 1637.

Sant Pere Màrtir

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Antiga ermita, al límit amb els termes de Barcelona i de Sant Just Desvern. Situada al cim del puig de Sant Pere Màrtir.

Fou alçada al segle XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses (de la qual resta la font del Lleó).

El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars; ja el 1652 el mariscal La Mothe hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56.

Abandonada també, hi han estat instal·lades unes antenes de telecomunicacions.

Sant Pere de Romaní

(Molins de Rei, Baix Llobregat)

(o de Romanies)  Església, situat en un pujol prop de la població, al costat d’una torre militar de senyals.

Existia ja el 1001 i pertanyia a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda.

L’edificació es romànica (segle XII), modificada i restaurada en moltes ocasions, la darrera el 1956.

Sant Joan de l’Erm

(Sant Just Desvern, Baix Llobregat)

(dit també Sant Joan Salerm) Antic monestir de monges canongeses augustinianes, al sector muntanyós del nord del terme, prop de can Cuiàs.

La comunitat s’hi establí al segle XIII (l’església és esmentada el 1277) i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre.

El lloc fou venut al segle XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia. Resten escassíssimes ruïnes.