Arxiu d'etiquetes: comunistes

Batalla, La

(Barcelona, agost 1936 – maig 1937)

Diari, òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).

Antonov-Ovsejenko, Vladimir Aleksandrovitx

(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)

Polític soviètic.

L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.

Tornà a l’URSS el 1938.

Vidal i Lafarga, Germinal

(Barcelona, 6 gener 1915 – 19 juliol 1936)

Dirigent comunista. Membre del Bloc Obrer i Camperol, encapçala les joventuts comunistes primerament del Bloc i després del POUM, des del 1932.

Morí a la plaça de la Universitat, en intentar de resistir l’avanç de les tropes militars revoltades.

Durant els primers mesos de la guerra fou enlairat com un dels primers màrtirs de la resistència antifeixista.

Valdés i Valdés, Miquel

(Tarragona ?, segle XX – França, setembre 1950)

Dirigent comunista. Fou un dels fundadors del Partit Comunista de Catalunya i membre del seu primer comitè central en representació de Tarragona el 1932. L’estiu del 1935 passà a portar la direcció del partit i li imprimí una nova orientació política, més favorable a l’entesa amb els altres partits i grups comunistes i socialistes.

Al febrer de 1936 fou elegit diputat a corts per Barcelona dins la candidatura del Front d’Esquerres de Catalunya. Membre del comitè executiu del PSUC, des del moment de la seva constitució al juliol de 1936, durant la guerra civil en fou secretari d’organització.

Conseller de treball i obres públiques en el govern de la Generalitat (del 26 setembre 1936 a l’abril 1937).

A l’exili, es negà a condemnar Comorera i fou allunyat de les tasques directives del partit.

Treball

(Barcelona, 21 juliol 1936 – )

Diari en català, òrgan del PSUC. El partit d’incauta dels tallers del diari “El Matí” i publicà el seu periòdic fins al gener de 1939.

Després passà a la clandestinitat i tingué una sortida irregular a l’estranger i a Barcelona. Des de l’abril de 1977 s’edità legalment a Barcelona com a setmanari, periodicitat que canvià a quinzenal el 1982.

El 1991 va sorgir en el si d’Iniciativa per Catalunya, la formació on s’integrà el PSUC, la publicació “Iniciativa i Treball”, que pot considerar-se com la seva successora.

Treball

(Barcelona, 2 maig 1934 – inici 1936)

Publicació quinzenal. Òrgan del Sindicat Mercantil de Barcelona, controlat pel Bloc Obrer i Camperol.

N’era director Jordi Arquer, i tenia com a missió la defensa de les reivindicacions laborals dels dependents de comerç.

Suspès arran dels Fets del Sis d’Octubre, tornà a sortir el 31 de març de 1935.

Treball

(Barcelona, 1 gener 1930 – 13 desembre 1930)

Periòdic quinzenal i després setmanal, continuador de “L’Andreuenc”. Era l’òrgan oficiós del minúscul Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball.

N’era el director Pere Cardona i Nabés i, més tard, Amadeu Bernadó.

Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalano-Balear, Bernadó i altres membres del grup s’hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el Partit Comunista de Catalunya.

Rodríguez i Salas, Eusebi

(Tarragona, 15 desembre 1885 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 28 març 1955)

Polític comunista. Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní.

Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalano-Balear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa.

Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo -fou conegut com El Manquet, car li faltava part d’un braç-, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC.

Al desembre de 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les patrulles de control, desembocà en l’intent d’ocupació de la Telefònica (3 maig 1937), que desencadenà els Fets de Maig.

Posteriorment fou substituït i, a l’exili a Mèxic, el 1942 fou expulsat del partit.

Río i Hernández, Caritat del

Activista comunista, més coneguda per Caritat Mercader.

Quiñones González, Heriberto

(Bessaràbia, Moldàvia, 1907 – Madrid, 2 octubre 1942)

Comunista i sindicalista. Agent de la Internacional Comunista.

Anà a Mallorca el 1931. Allí s’uní a Aurora Picornell i aviat es convertí en el principal dirigent de la Federació Balear del PCE i a partir del 1933 fou secretari polític del comitè regional.

Detingut arran de la repressió de l’octubre de 1934, estigué empresonat fins el 1935.

Posteriorment, membre del comitè central del PCE, en 1939-41 intentà clandestinament la reconstrucció del partit a Catalunya.

Al final del 1941, detingut de nou, fou torturat i finalment afusellat.