Arxiu d'etiquetes: comunistes

Gómez i Garcia-Ribera, Julià

(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 12 gener 1901 – París, França, 8 agost 1987)

Polític, conegut amb el pseudònim de Julià Gorkin. Secretari de les Joventuts Socialistes de València, fou un dels fundadors de la Federació Comunista de Llevant. Al començament de la Dictadura de Primo de Rivera s’exilià a París, on fou membre del PC francès i col·laborà estretament en la direcció del PCE.

El desembre de 1929 declarà les seves simpaties trotskistes, col·laborà assíduament a “La Vérité” i formà part de l’oposició comunista d’Espanya fins al mes de juny de 1931, en què retornà a Espanya i s’afilià al Bloc Obrer i Camperol.

Dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) des del 1935, durant la guerra civil fou el director nominal de “La Batalla”. Fou detingut amb altres dirigents del POUM al juny de 1937. Exiliat a diversos països d’Europa i Amèrica després de la guerra, el 1948 abandonà el POUM i ingressà al PSOE.

És autor de novel·les, com Días de bohemia (1930) i La muerte en las manos (1957); de peces de teatre, La guerra estalla mañana (1934) i Fantasmas de la Historia (1961), i de diversos assaigs històrics, polítics i testimonials, entre els quals destaquen Caníbales políticos (1941), Ainsi fut assassiné Trotsky (1948), Espanya, primer ensayo de democracia popular (1961), El proceso de Moscú en Barcelona (1974) i El revolucionario profesional (1975).

Batalla, La

(Barcelona, agost 1936 – maig 1937)

Diari, òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).

Antonov-Ovsejenko, Vladimir Aleksandrovitx

(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)

Polític soviètic.

L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.

Tornà a l’URSS el 1938.

Vidal i Lafarga, Germinal

(Barcelona, 6 gener 1915 – 19 juliol 1936)

Dirigent comunista. Membre del Bloc Obrer i Camperol, encapçala les joventuts comunistes primerament del Bloc i després del POUM, des del 1932.

Morí a la plaça de la Universitat, en intentar de resistir l’avanç de les tropes militars revoltades.

Durant els primers mesos de la guerra fou enlairat com un dels primers màrtirs de la resistència antifeixista.

Valdés i Valdés, Miquel

(Tarragona ?, segle XX – França, setembre 1950)

Dirigent comunista. Fou un dels fundadors del Partit Comunista de Catalunya i membre del seu primer comitè central en representació de Tarragona el 1932. L’estiu del 1935 passà a portar la direcció del partit i li imprimí una nova orientació política, més favorable a l’entesa amb els altres partits i grups comunistes i socialistes.

Al febrer de 1936 fou elegit diputat a corts per Barcelona dins la candidatura del Front d’Esquerres de Catalunya. Membre del comitè executiu del PSUC, des del moment de la seva constitució al juliol de 1936, durant la guerra civil en fou secretari d’organització.

Conseller de treball i obres públiques en el govern de la Generalitat (del 26 setembre 1936 a l’abril 1937).

A l’exili, es negà a condemnar Comorera i fou allunyat de les tasques directives del partit.

Treball

(Barcelona, 21 juliol 1936 – )

Diari en català, òrgan del PSUC. El partit d’incauta dels tallers del diari “El Matí” i publicà el seu periòdic fins al gener de 1939.

Després passà a la clandestinitat i tingué una sortida irregular a l’estranger i a Barcelona. Des de l’abril de 1977 s’edità legalment a Barcelona com a setmanari, periodicitat que canvià a quinzenal el 1982.

El 1991 va sorgir en el si d’Iniciativa per Catalunya, la formació on s’integrà el PSUC, la publicació “Iniciativa i Treball”, que pot considerar-se com la seva successora.

Treball

(Barcelona, 2 maig 1934 – inici 1936)

Publicació quinzenal. Òrgan del Sindicat Mercantil de Barcelona, controlat pel Bloc Obrer i Camperol.

N’era director Jordi Arquer, i tenia com a missió la defensa de les reivindicacions laborals dels dependents de comerç.

Suspès arran dels Fets del Sis d’Octubre, tornà a sortir el 31 de març de 1935.

Treball

(Barcelona, 1 gener 1930 – 13 desembre 1930)

Periòdic quinzenal i després setmanal, continuador de “L’Andreuenc”. Era l’òrgan oficiós del minúscul Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball.

N’era el director Pere Cardona i Nabés i, més tard, Amadeu Bernadó.

Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalano-Balear, Bernadó i altres membres del grup s’hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el Partit Comunista de Catalunya.

Rodríguez i Salas, Eusebi

(Tarragona, 15 desembre 1885 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 28 març 1955)

Polític comunista. Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní.

Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalano-Balear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa.

Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo -fou conegut com El Manquet, car li faltava part d’un braç-, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC.

Al desembre de 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les patrulles de control, desembocà en l’intent d’ocupació de la Telefònica (3 maig 1937), que desencadenà els Fets de Maig.

Posteriorment fou substituït i, a l’exili a Mèxic, el 1942 fou expulsat del partit.

Río i Hernández, Caritat del

Activista comunista, més coneguda per Caritat Mercader.