Arxiu d'etiquetes: comediògrafs/es

Jaumeandreu i Mauri, Joan

(Manresa, Bages, 1886 – Barcelona, 1948)

Autor teatral i publicista. Escriví sovint amb el pseudònim d’Andreu Maurí. Col·laborà a “La Tralla” i a “Lluita”.

Autor d’Alegria i companyia (1910) i de diverses traduccions.

Collado i Nogué, Agustí

(Barcelona, 1895 – 1942)

Autor teatral i periodista. Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d'”El Nostre Teatre”.

El 1935 estrenà El poble no vol la guerra. Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, Ladislau Fodor, etc, al català.

Carreras, Enric

Pseudònim del comediògraf Frederic Passarell.

Asènsio d’Alcàntara, Joaquim

(Barcelona, 1832 – Madrid, 7 octubre 1879)

Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català.

A més d’Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.

Artau i Girbau, Joan Baptista

(Barcelona, 1850 – 1913)

Comediògraf, utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga. Col·laborà a “La Campana de Gràcia”.

Escriví, en castellà i català, drames fulletonescos, sainets costumistes i monòlegs: Una calaverada (1877), La sogra (1879), Lo casament de la noia, La víctima y su verdugo.

Arniches i Barrera, Carles

(Alacant, 11 octubre 1866 – Madrid, 16 abril 1943)

Comediògraf. A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme col·laborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia”.

Després residí a Madrid, on s’inicià en la sarsuela col·laborant amb alguns importants sainetistes.

Renart i Arús, Francesc

(Sarrià, Barcelona, 1783 – Barcelona, 22 gener 1853)

Urbanista i comediògraf. Fill de Josep Renart i Closes.

Va escriure sonets o quadres de costums, alguns de bilingües i d’altres en català, els quals juntament amb els de J. Robrenyo, foren precursors del teatre català modern.

S’inspirà en temes, personatges i costums del país, i donà a conèixer l’aspecte pintoresc de la vida de Barcelona en el primer terç del segle XIX. El seu teatre s’allunya del moviment romàntic i alhora pren com a model autors clàssics de la comèdia, especialment Molière.

Les seves obres principals són La casa de les dispeses, Titó i Donya Paca o El viatge de la fortuna, de caràcter al·legòric i popular, El regrés del còlera, Caló i Teresa o el pintador i la criada, La Laieta de Sant Just i La festa del poble.

Regàs i Castells, Xavier

(Barcelona, 26 agost 1905 – 15 febrer 1980)

Comediògraf i empresari. Fill de l’hoteler Miquel Regàs i Ardèvol. Doctor en dret, visqué un quant temps a París i fou un gran impulsor teatral i un arquetipus de la bohèmia artística amb diners.

Fou corresponsal de “La Publicitat” i col·laborà a “L’Esport Català”, “La Rambla”, “Mirador” i “La Humanitat”.

Durant la guerra civil fou alt funcionari de la conselleria de Justícia. S’exilià el 1939 i retornà aviat.

S’especialitzà en la contractació de companyies teatrals estrangeres.

Estrenà diverses comèdies: Cèlia, la noia del carrer d’Aribau (1935), Tobruck (1949), Camarada Cupido (1955) i Pobre Gabriel (1958).

Montero i Delgado, Joaquim

(València, 25 febrer 1869 – Santiago de Xile, Xile, 1942)

Actor i comediògraf.

Es casà amb l’actiu Maria Xatart i tots dos van recórrer Espanya del 1888 al 1900. Després partí cap a Amèrica, on va estar-se durant bastants anys, sobretot a Xile.

El 1913 tornà a la Península i s’instal·là a Barcelona, on actuà primer al teatre Romea i, al cap de poc, al teatre Novetats. Per a les dues companyies compongué i dirigí obres teatrals.

Com a actor excel·lí en la representació d’obres de Pirandello, Lenormand i Vildrac.

Dirigí a Barcelona el diari “La Noche”.

Autor de La boda, Clavé, Per Catalunya, A Barcelona, Montserrat, La revista del Romea, etc. En castellà, Balada de Carnaval, amb música d’Amadeu Vives.

Lluelles i Carreter, Nicolau Enric

(Barcelona, 4 octubre 1884 – Tolosa, Llenguadoc, 1943)

Autor teatral i comediògraf. Actuà amb les companyies de Margarida Xirgu i d’Enric Guitart.

Escriví moltes obres de teatre, de caire costumista: Soltera, casada i viuda (1909), La festa del carrer (1918), La vida no és nostra (1925), Tres milions busquen hereu (1932), Les indecises (1934), etc.

També escriví la novel·la L’ombra de Maria Clara (1924).