Arxiu d'etiquetes: Noguera

Torredà

(Castelló de Farfanyà, Noguera)

Antic terme i important granja de Poblet, al sector sud del terme.

Existia ja vers el 1180, quan fou assaltada i depredada pels homes d’Almenar. Vers el 1414 deixà d’ésser explotada directament pel monestir i es repartí en parcel·les i es donà a masovers. Vers el 1460 era administrat juntament amb Menàrguens.

La jurisdicció del lloc passà el 1778 a la corona (Poblet tenia la sola percepció de les rendes).

Tòrrec

(Vilanova de Meià, Noguera)

Poble, a l’est del terme, a l’esquerra del riu de Tòrrec, afluent, per la dreta, del Segre davant Vilves.

La seva església depèn de la parròquia de Lluçars.

Formà part del municipi de la Baronia de Lavansa.

Torreblanca

(Ponts, Noguera)

(o Torreblanca del Tossal)  Poble, fins al 1970 del terme del Tossal, a la dreta del Segre.

La seva església depèn de la parròquia del Tossal.

Terradets, pas de

(Noguera / Pallars Jussà)

Congost del Prepirineu exterior, format per la Noguera Pallaresa en travessar perpendicularment la serra del Montsec, separant el Montsec de Rúbies (a l’est) del d’Ares (a l’oest).

Hi ha el pantà de Terradets, situat al sud del de Talarn i al nord del de Camarasa, inaugurat el 1935, amb una capacitat de 33 hm3 i emprat per a la producció d’energia elèctrica.

Térmens, vescomtat de

(Catalunya, segle XVII – )

Títol concedit el 1647 al general de la cavalleria de Catalunya, el portuguès Gregorio de Brito e Carbalho, governador militar de Lleida, pel seu èxit a apoderar-se del fort de Térmens (1647), baluard franco-català que amenaçava les posicions castellanes de Lleida, que ell defensà amb eficàcia, malgrat el setge que hagué de sofrir.

El títol passà als Giménez i als Von Schmiterlow.

Terme de Ponts, el

(Oliola, Noguera)

(o el Terme Forà de Ponts)  Antic terme, que limitava amb el terme de la vila de Ponts i comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos i Gratallops.

Al segle XIX fou agregat al municipi d’Oliola.

Tartareu

(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)

Poble (538 m alt), a la capçalera del riu de Farfanya, en plena zona muntanyosa dels Aspres al peu de les restes del castell de Tartareu, pres el 1076-78 pel comte Ermengol IV d’Urgell als musulmans.

L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció; la primitiva església, al castell, fou atorgada el 1083 a Santa Maria de Solsona. Al segle XVIII, el domini temporal i espiritual del lloc pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Sió, ribera del

(Catalunya)

Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf; més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al nord, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona. D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al nord, per la serra de Montclar i, al sud, per la serra d’Almenara.

Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals.

Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada.

Sió, el

(Catalunya)

Riu, afluent esquerrà del Segre.

Neix a la Depressió Central, al peu de la serra de Rubió, i s’estén en direcció sud-est – nord-oest, entre el Llobregós i el Corb, fins a desguassar poc abans de Balaguer.

Té 47 km de longitud; baixa de l’altiplà de la Segarra, i travessa el sector septentrional de la plana d’Urgell aprofitant un sinclinal entre la serra de Montclar (al nord) i les de Bellmunt i Almenara (al sud).

Les seves aigües s’aprofiten per a regatges a través del canal auxiliar d’Urgell o canal del Sió. La principal població per on passa és Agramunt.

Seró

(Artesa de Segre, Noguera)

Poble, dins l’antic terme de Tudela de Segre, prop del barranc de Senill.

És centrat per l’antic castell de Seró, esmentat al segle XII, transformat en casal, i per l’església parroquial de Santa Maria, reformada als segles XVIII i XIX; aquest conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603.

El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Dins l’antic terme de Seró hi ha el santuari de Refet.