(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 maig 1879 – Flavacourt, Illa de França, 26 maig 1936)
Dibuixant i pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i pensionat, després, a Madrid.
El 1905 s’establí a París; col·laborà en revistes franceses i féu nombrosos paisatges urbans de París.
A Barcelona reuní una sèrie de dibuixos en el llibres Els dolços indrets de Catalunya (1910, prologat per Joan Maragall). Il·lustrà també uns Contes d’Andersen (1918) traduïts per Josep Carner.
(Carmelo, Uruguai, 1862 – Barcelona, 1908)
Dibuixant i escriptor. Es formà a Barcelona, on després destacà com a projectista de tapissos i estampats.
Fou professor d’aquesta especialitat i membre corresponent de l’Academia de San Fernando. Li fou concedit un tercer premi a l’Exposició Universal de 1888.
És autor d’obres com Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días i El estilo egipcio.
(Olot, Garrotxa, 1814 – Girona, 1886)
Escultor i dibuixant. Deixeble de Joan Carles Panyó a l’Escola d’Art d’Olot.
És autor de llibres docents, com Nociones elementales de dibujo (1865), Elementos de dibujo lineal en todas sus aplicaciones (1864), etc.
Fou professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Girona.
(Barcelona, 19 maig 1904 – 19 abril 1968)
Dibuixant. Formada a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc.
Començà a publicar dibuixos a “En Patufet” el 1928 amb el pseudònim Abel. Després col·laborà a “Virolet” i il·lustrà diverses narracions de Josep Maria Folch i Torres.
Des del 1931 es dedicà al cartellisme i a la pintura, i exposà a Barcelona, els EUA, el Canadà, Alemanya i Santa Domingo, on residí uns quants anys.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1905 – Manresa, Bages, 1980)
Pintor i dibuixant. Residí a Manresa. Estudià amb Vicenç Borràs i Enric Galwey. Exposà individualment a Barcelona el 1933.
Féu pintures murals a la basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquests treballs li valgueren la creu de l’orde pontifici de Sant Joan de Leterà.
Ha destacat com a paisatgista. Conreà el dibuix a la ploma i al carbó.
(Barcelona, 1850 – segle XIX)
Pedagog i cal·lígraf.
Fou catedràtic auxiliar de filosofia a les universitats de Barcelona i Madrid i de grec a Granada. Fou dibuixant del Banc d’Espanya. Es jubilà de la seva càtedra granadina el 1922.
És autor d’obres docents i d’uns Elementos de estética y teoría literaria.
(Barcelona, 1922 – 18 setembre 1994)
Pintor i dibuixant. Es formà en acadèmies lliures. Seguí cursos de dret. Féu la primera exposició individual a Barcelona (1955). El 1958 realitzà un viatge d’estudis a Roma. El 1960 treballà a França, Bèlgica i Holanda. Féu una estada a Londres el 1965, tot ampliant la seva formació.
Ha exposat individualment diverses vegades a Barcelona, amb èxit notable, i també a París, Lisboa, Estoril i Madrid, a part de la seva col·laboració a exhibicions col·lectives d’importància de caràcter internacional.
Té obres a col·leccions prestigioses de diversos països.
(Barcelona, 12 novembre 1888 – setembre 1964)
Dibuixant i fotògraf. Format a Llotja, anà el 1912 a París, on conegué el futurisme. En tornar a Barcelona, retrobà l’ambient noucentista que marcà profundament la seva manera de fer i de pensar.
Exposà poc i els seus dibuixos, i algunes pintures, se centren en temes senzills de la vida quotidiana. El 1918 establí el seu estudi de fotògraf-retratista que fou un dels més prestigiosos de Barcelona i on organitzà concerts i vetllades literàries.
El 1975 es reuní a la Sala Rovira de Barcelona una exposició antològica de la seva obra.
Fou l’oncle del periodista Ricard Suñé i Álvarez.
(Barcelona, 10 març 1897 – 29 novembre 1968)
Pintor i dibuixant. Amplià estudis a París. Fou un dels fundadors del grup artístic “Nou Ambient” (1918).
Féu la seva primera exposició individual en 1931. Ha participat activament en nombroses exhibicions col·lectives. Cultivà el paisatge i la natura morta.
Fou el pare de Joan Soler i Jové.
(Barcelona, 26 maig 1934 – )
Dibuixant i aquarel·lista. Fill de Ramon Soler i Liró. Estudià a l’Escola de Sant Jordi i completà la formació a París.
Després d’una etapa post-impressionista (1966-67), es dedicà al collage.
En dibuix ha assolit, dins els postimpressionisme (sèrie del Circ), una remarcable qualitat.
