(Terrassa, Vallès Occidental, 24 juny 1902 – 23 agost 1949)
Dibuixant. Seguí el mestratge de Joan Junceda i d’Apel·les Mestres.
Excel·lí com a il·lustrador de goigs i ex-libris i, sobretot, pels seus dibuixos i gravats d’antics edificis desapareguts de Terrassa.
(o Acher) Pseudònim utilitzat pel dibuixant humorístic Alfons Vila i Franquesa.
Nom amb que fou coneguda l’escriptora i dibuixant Dolors Anglada i Sarriera.
(Barcelona, segle XIX – 10 febrer 1893)
Dibuixant. Estudià a l’Escola de Belles Arts, de la qual seria professor. També es dedicà a l’ensenyament particular.
Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on presentà algunes memòries sobre temes artístics.
Col·laborà a “Catalònia” (1899-1900), “Joventut” (1900-06) i “Gaceta Local”.
(Madrid ?, 1889 – Sitges, Garraf, 1971)
Decorador, figurinista i dibuixant, conegut com a Pepito Zamora.
Vinculat a Sitges des dels anys 1940, hi féu una exposició individual el 1970 (Sala Blaumar).
(Barcelona, 5 octubre 1906 – 11 abril 2002)
(Jaume Juez i Castellà) Caricaturista. Format a la Llotja de Barcelona.
Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” (des del 1924), dins un estil proper a Junceda. Col·laborà també en “Virolet”, “L’Esquitx”, “La Campana de Gràcia”, “Xut!” i “Papitu”.
A la postguerra es dedicà a realitzar quaderns d’aventures per al món anglo-saxó, bé que amb el seu pseudònim habitual ja només ha col·laborat en la segona època d'”En Patufet”.
(Vigan, Filipines, 17 agost 1872 – Madrid, 1 abril 1933)
Caricaturista. De pares catalans. Des del 1883 vivia a Barcelona. Contrarietats econòmiques l’obligaren a fer-se soldat professional el 1890-92.
El 1893 inicià la seva col·laboració a la premsa com a dibuixant humorístic. El 1898 començà a dibuixar per a “Blanco y Negro”. Il·lustrà un bon nombre de llibres.
Visqué bastants anys a París, fins al 1914. Establí aleshores una acadèmia a Lleida. El 1918 tornà a París i, des del 1919, residí a Madrid. Hi dibuixà molt per a “Blanco y Negro” i “ABC”. El 1929 fou elegit president de la Unión de Dibujantes.
La seva obra esdevingué molt popular.
(Barcelona, 2 març 1891 – Perpinyà, 1975)
Escultor i dibuixant. Deixeble de Reynés a Llotja. Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911. Residí uns quants anys a París (1912-33).
Exposà individualment a Barcelona el 1927 (Galeries Dalmau) i després participà en el Saló de Primavera (del 1933 i el 1934) i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942. Establert després a Ceret (Vallespir), tornà a exposar individualment a Barcelona (Sala Gaspar) el 1951.
Instal·lat després a Eivissa, passà definitivament a Palma de Mallorca, on una Maternitat seva és instal·lada als Jardins de la Muralla, i on en complir 80 anys li fou dedicada una exposició-homenatge (1972).
La seva obra, influïda per Maillol, se centra en tipus de la terra catalana -algunes vegades amb una certa policromia, aconseguida amb terres de diferents colors- de formes simplificades, i arriba sovint a un cert popularisme.
(Catalunya, vers 1882 – Barcelona, 1918)
“Xavier Dachs“ Pintor, dibuixant i escriptor. Es féu conèixer com a dibuixant a “Fulls d’Art” (1905).
Estrafet físicament, formà part de la bohèmia negra modernista de Barcelona. Per tal de sobreviure falsificava teles i retaules antics.
Sembla que escriví algunes peces dramàtiques, i dirigí la revista “La Sardana” (1908).
Escriptora i dibuixant, més coneguda pel pseudònim de Núria Pompeia.
