Poble (1.115 m alt) de l’antic municipi de Salardú, a la dreta de la Garona, aigua avall d’Arties, al peu de la muntanya d’Espiargo, davant la vall de Bargadera. El nord és dominat pel bony de Garòs (2.173 m alt), que forma part de la serra d’Estanys.
L’església de Sant Julià, romànica d’origen, fou renovada al segle XV.
Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs.
(fr: Garonne) Riu de la zona axial pirinenca i que forma l’única conca hidrogràfica dels rius nascuts a Catalunya tributaris de l’oceà Atlàntic.
El seu origen es troba a les entranyes del massís de la Maladeta, on s’anomena riu dels Barrancs, que desapareix engolit per un forat (ponor) càrstic, i ressorgeix a la Vall d’Aran, com a riu d’Et Joeu. Penetra a França amb direcció nord-oest.
Té una llargada total d’uns 600 km, dels quals únicament 45 corresponen al seu recorregut per la Vall d’Aran.
Aprofitament hidroelèctric per la utilització dels desnivells, amb diverses centrals a la Vall d’Aran.
(Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)
Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona.
Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1740), traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1747).
Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón… (obra prevista en 12 volums, dels quals n’escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè.
(Laci, Itàlia, 28 desembre 1503)
Fet d’armes que va tenir lloc a la vora del riu Garigliano entre l’exèrcit de Lluís XII de França i el de Ferran II el Catòlic, comandat aquest últim per Gonzalo Fernández de Córdoba.
La victòria obtinguda pel Gran Capità, que complementava la de vuit mesos abans a Cerignola, va determinar l’expulsió dels francesos i la possessió definitiva del regne de Nàpols per part de Ferran el Catòlic, el qual en fou proclamat sobirà.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Jurista. Era síndic de la ciutat de Tortosa.
En 1411 fou elegit entre els 24 comissionats que havien de compondre la junta executiva del parlament de Catalunya. Sembla que afavorí la candidatura de Ferran d’Antequera. Fou un dels parlamentaris més actius.
En 1413 era un dels prohoms cridats a consell per Ferran I abans de decidir l’ús de la força contra Jaume d’Urgell.
(Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 24 febrer 1923)
Pintor. Estudià a Barcelona i a Madrid, ciutats on exposà diverses vegades.
S’inclinà pels tipus populars i les escenes de costums (Pescadors, Costums de la platja de Barcelona).
Té una obra al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 19 gener 1812 – Barcelona, 22 febrer 1895)
Historiador i frare mercedari. Cronista (1862) i procurador general (1869) dels mercedaris a Espanya.
Escriví Nuevo viaje a Jerusalén (1846), Historia de la villa de Villanueva y la Geltrú (1869), Historia de las Redenciones (1873) i Biblioteca mercedaria (1875).
(Barcelona, 1 febrer 1886 – 11 febrer 1965)
Banquer. Nebot de Josep Garí i Cañas.
Continuador de la Banca Arnús i Garí, fins al 1942, any en què fou absorbida pel Banco Español de Crédito.
Va escriure Estudio sobre los ferrocarriles (1918).
(Mataró, Maresme, 1854 – Barcelona, 21 juliol 1925)
Banquer. En unió de Manuel Arnús i Fortuny, fundà a la darreria del segle XIX, la Banca Arnús y Garí S.L. de Barcelona. L’establiment perdurà fins al 1948.
Fou, a més, un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona. Era un dels directors del Banc de Barcelona quan aquest féu fallida el 1920.
El seu nebot Josep Garí i Gimeno continuà la banca Arnús-Garí.
(Montserrat, Bages, segle IX)
Protagonista d’una llegenda.
Segons la tradició, fou eremita a Montserrat i va viure vers el 900. Temptat pel diable, violà i matà Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós de Barcelona. Confessà aquest crim al papa i li fou imposada la penitència de caminar de quatre grapes i viure com una bestiola fins que el càstig li fos llevat per un nen de pit. Fou capturat pel comte de Valldaura, i el fill del noble, mentre el batejaven, li revelà públicament el perdó.
Riquilda fou trobada viva a la tomba i ingressà al monestir de Sant Pere de les Puelles, on fou abadessa; la comunitat d’aquest monestir passà després al de Montserrat, construït per Guifré. Fra Garí continuà fent vida d’anacoreta.
Notícies clares d’aquesta llegenda daten del segle. XV. Cristòfol de Virués, Jacint Verdaguer i Josep M. de Sagarra van compondre poemes sobre aquest tema, en el qual es basa també l’argument de l’òpera Garín de Tomás Bretón.
Dades dels Països Catalans 