Arxiu d'etiquetes: anarquistes

Berneri, Camillo

(Lodi, Llombardia, Itàlia, 20 maig 1897 – Barcelona, 5 maig 1937)

Anarquista. A la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso. Fou assassinat durant els Fets de Maig.

És autor de Mussolini a la conquista delle Baleari (1937).

Angiolillo, Michele

(Foggia, Itàlia, 5 juny 1871 – Bergara, País Basc, 20 agost 1897)

Anarquista.

Com a protesta per les tortures de què van ésser objecte els anarquistes espanyols empresonats a causa de l’atemptat de Canvis Nous (Barcelona, 1896), assassinà Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Àgueda (8 agost 1897).

Morí executat.

Alerini, Charles

(Bastia, França, 22 març 1842 – Vinh, Vietnam, 24 juliol 1901)

Anarquista. Participà a la Comuna de Marsella (1871).

Fallida aquesta, es refugià a Barcelona, on, amb Paul Brousse i Camille Camet, creà el Comité de Propagande Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale (1873) i publicà el periòdic “La Solidarité Révolutionnaire”.

Fou membre de l’Aliança de la Democràcia Socialista i representà la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de l’Haia (1872) i al de Ginebra organitzat pels anarquistes (1873).

Albarracín i Broseta, Severí

(Llíria, Camp de Túria, 1850 – Barcelona, 5 febrer 1878)

Dirigent anarquista. Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista.

Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873).

Participà en els fets d’Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d’un militant anarquista de Barcelona).

Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.

Abad de Santillán, Diego

Pseudònim de l’anarquista Sinesio Garcia Fernández.

Vázquez, Marià R.

Nom amb que és coneixia el dirigent anarco-sindicalista Marià Rodríguez i Vázquez.

Urales, Federico

Pseudònim de l’anarquista Joan Montseny i Carret.

Unió Manufacturera

(Barcelona, novembre 1871 – Catalunya, després 1882)

(o Unió dels Obrers Manufacturers de la Regió Espanyola)  Sindicat, creat com a conseqüència de la federació entre Les Tres Classes de Vapor i la Societat de Teixidors a Mà, amb l’objectiu d’aplegar tots els obrers relacionats amb la indústria tèxtil.

Tenia per òrgan “La Revista Social”, i assolí aviat una gran importància numèrica. Dividida en diverses tendències -moderats pro-republicans, autoritaris i bakunistes-, desaparegué després del 1874.

Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se’n separaren quan la Unió s’adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1882), i l’organització romangué minoritària.

Umbral

(València, 10 juliol 1937 – Barcelona, 21 gener 1939)

Setmanari gràfic. Impulsat per la CNT que, dirigit per A. Fernández Escobés, aparegué a València (fins al 4 desembre 1937) i a Barcelona (des del 8 gener 1938).

D’edició molt acurada, comptà com a il·lustradors amb J. Monleón, Castelao i Arturo Ballester. Entre els seus col·laboradors més regulars hi havia destacats escriptors anarquistes del moment.

Trenta, Manifest dels

(Catalunya, agost 1931)

Escrit anarco-sindicalista, presentat en el Congrés de la Confederació Nacional del Treball.

Van redactar-lo un grup de confederats moderats, els anomenats trentistes, els quals, tot i ésser en línies generals adeptes de la política dels deixebles de Bakunin, no estaven ben bé d’acord amb la política dels membres activistes de la FAI. Gradualment van ésser expulsats de la CNT.

Aquesta controvèrsia va durar fins que, l’any 1936, els trentistes es van reintegrar a la CNT.