Institut Borja de Bioètica

(Barcelona, 1976 – )

(IBB)  Institució privada d’educació superior, fundada pel jesuïta Francesc Abel i Fabre. El 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia, i des de l’any 2000 forma part de la Universitat Ramon Llull.

La fundació té com a finalitats analitzar els problemes filosòfics i teològics que plantegen els progressos biomèdics, promoure el diàleg interdisciplinari i ésser plataforma de diàleg entre la fe cristiana i altres visions del món. La seva activitat científica, de caràcter multidisciplinari i reconeguda a tot el món, l’ha col·locat en situacions delicades pel que fa a la posició oficial de l’Església Catòlica.

Així, el document de l’Institut Borja de Bioètica sobre la despenalització de l’eutanàsia (2005) fou motiu de polèmica, a pesar que des d’aquesta institució s’insisteix a assenyalar la seva defensa radical de la vida, acompanyada de profundes meditacions ètiques i espirituals..

Enllaç web: Institut Borja de Bioètica

Zeta, Grupo *

Veure> Grupo Zeta  (conjunt d’empreses periodístiques).

Zarq Perfet

(Barcelona ?, segle XIV – segle XV)

Poeta jueu. Autor d’una paràfrasi poètica al llibre de Job, composta el 1364.

El 1406 era conseller de l’aljama jueva de Castelló d’Empúries.

Yosef (varis)

Yosef ben Mosé Mesiah  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta hebreu del qual ha romàs una poesia religiosa de caràcter hímnic i una moralitat sobre la inconstància del temps.

Yosef ben Salom  (Alemanya, segle XIII – Barcelona, segle XIV)  Cabalista jueu. Autor d’un comentari al Séfer Yesira, escrit cap al 1300, i d’un altre comentari als primers capítols del Gènesi.

Yosef ben Seset ibn Latimí  (Lleida, segle XIII – segle XIV)  Poeta jueu. Li és atribuïda una singular poesia litúrgica en hebreu, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra alef. Fou escrita el 1308.

Yosef ben Yehudà  (Girona ?, segle XIII)  Poeta hebreu. És conserven tres poesies religioses influïdes per les doctrines cabalístiques.

Yosef ibn Yahyà  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Poeta hebreu, del qual es conserva una elegia composta en la mort de Selomó ben Adret (1310).

Yndar, Ramon

(Catalunya, segle XIX)

Enginyer militar. El 1824, essent oficial de l’Estat Major de l’exèrcit a la plaça de Barcelona, publicà un estimable mapa del Principat.

Ylla i Masferrer, Manuel

(Catalunya, segle XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1890)

Mestre. És autor de bon nombre de llibres de text, de lectura, matemàtiques i gramàtica.

Yáñez, Josep Maria

(Tarragona, segle XIX)

Escultor. Fou professor de l’Escola de Dibuix tarragonina.

Obrà, a la seu de Tarragona, el mausoleu de l’arquebisbe Costa i Borràs.

Ya’aqob (varis)

Ya’aqob Barceloní  (Barcelona ?, segle XIV – Múrcia ?, segle XIV)  Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona. De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant.

Ya’aqob ben Yehudà Cabrit  (Barcelona, segle XIV)  Metge jueu, resident a Barcelona. El 1381 hi traduí a l’hebreu els Capitula Astrologie d’Arnau de Vilanova.

Ya’aqob ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Jueu traductor i probablement metge, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.

Xumetra i Ragull, Ferran

(Barcelona, 1865 – 1920)

Dibuixant i decorador. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà a diverses revistes d’art. Fou bon decorador.

Obtingué diversos premis.

Xumetra i Falqués, Francesc

(Barcelona, 1882 – segle XX)

Ceramista. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Treballà a París i a Brussel·les.

Obtingué alguns premis d’importància.