(Barcelona, 1862 – segle XX)
Escriptor i advocat. És autor dels estudis Glòries de l’antiga marina catalana i Mariners catalans cèlebres.
Soler i Puig, Lluís
Deixa un comentari
Soler i Perich, Pere
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1874)
Argenter i orfebre. Destacà en la producció de corones d’homenatge.
Fou premiat a les exposicions barcelonines de 1825, 1828 i 1845.
Soler i Grifé, el
Antiga quadra, formada per les masies de Grifé i del Soler de Gramoneda.
Soler i Forcada, Josep
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Escultor. Fou premiat a les Exposicions de Belles Arts barcelonines de 1891, 1894 i 1896.
Soler i d’Armendaris, Melcior
(Perpinyà, 1572 – Sant Martí del Canigó, Conflent, 1658)
Abat de Sant Martí del Canigó (1623-58). Fill del doctor en dret Pere Soler, fou primer carmelità descalç i després benedictí. Doctor en teologia. Essent abat, fou visitador dels monestirs benedictins de la Congregació Claustral Tarraconense.
Els anys 1625 i 1630 obtingué permís per a explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó. El 1642 saludà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, a qui donà una relíquia de sant Galderic. Escriví uns Discursos econòmics de la història de Joaquim i Susanna sobre el capítol XIII del profeta Daniel (Barcelona, 1648).
Soler i Catarineu, Enric
(Catalunya, segle XIX)
Cantant. Fou baríton estimat en la interpretació de sarsueles i operetes.
Estrenà l’obra de Clavé L’aplec del Remei.
Soler de Geumar, el
(o de Jaumàs) Gran masia i església, a l’oest del poble, a la vall de la riera de Merola.
Soler, el -Pallars Sobirà-
Santuari de la Mare de Déu del Soler, al sud de l’antic terme d’Enviny, en un coster, a la dreta de la Noguera Pallaresa, vora l’hostal Nou.
Soler, el -Anoia-
Caseria, al sud-oest del poble, vora el terme de Pujalt.
Soler, Bartomeu
(Tarragona, segle XVI – Catalunya, segle XVII)
Escultor. El 1618-25 esculpí en marbre blanc el retaule major de la seu de Perpinyà, obra notable que representa escenes bíbliques.
Dades de Catalunya 