Hospitalet, l’

(Fondarella, Pla d’Urgell)

Partida; hi havia el monestir de Sant Nicolau de l’Hospitalet.

Hospital Universitari Dexeus

Veure> Institut Universitari Dexeus  (institució mèdica).

Hospital, l’

(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)

(ant: la Pobla de Cervelló o l’Hospital de Cervelló) Poble, format al costat de l’antic hospital de Cervelló.

Hortoneda, Cristòfor

(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVI – segle XVII)

Pintor. Documentat entre el 1586 i el 1624. És autor del retaule de Sant Llorenç de Rocallaura (1599) i d’una taula de la Circumcisió (1610), conservats al Museu Arxidiocesà de Tarragona.

Hortoneda

(Clariana de Cardener, Solsonès)

Antiga quadra, entre el Cardener i el riu Negre. La seva església (Sant Roc) depèn de la parròquia de Riner.

Hortó

(Castelldans, Garrigues)

Antic lloc (la carta de poblament fou donada per Guillem IV de Cervera el 1181), que correspon probablement al posterior nucli de Juncosa.

Hortal

(Llers, Alt Empordà)

Antic castell, situat a l’oest de la vila. Esmentat el 1099 dins el comtat de Besalú i la parròquia de Sant Julià de Llers.

Pertangué, al primer terç del segle XII, a Berenguer Renard.

Hortafà i de Saportella, Pere d’

(Rosselló, segle XV – 1494)

Cavaller i baró d’Hortafà. Fill de Pere d’Hortafà i de Cruïlles, i germà de Caterina.

Prengué part en la guerra civil catalana a favor del rei Joan II el Sense Fe, i defensà la ciutat de Perpinyà contra els francesos (1475).

Fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya el 1494.

Hortafà i de Saportella, Caterina d’

(Rosselló, segle XV)

Dama noble. Filla de Pere d’Hortafà i de Cruïlles, i germana de Pere. Es casà amb Pere de Rocabertí i d’Erill, baró de Sant Morí, partidari del rei Joan II el Sense Fe i capità de Girona en les lluites civils del país.

Per la seva caritat envers un cavaller lorenès ferit de mort a Girona (1467), obtingué de l’enemic de poder treure (1468) de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns.

Participà heroicament en la defensa de Canet de Rosselló contra les tropes franceses (1474).

Hortafà i de Cruïlles, Pere d’

(Perpinyà, vers 1398 – Rosselló, abans 1475)

Cavaller. Fill de Berenguer d’Hortafà, baró d’Hortafà i de Sant Joan de Pladecorts. El 1424 obtingué d’Alfons el Magnànim la castellania d’Òpol i acompanyà el rei en l’expedició a Nàpols (1425).

Participà en la defensa de la força de Girona (1462) contra l’exèrcit de la generalitat durant la guerra civil. El 1463, però, Joan II el Sense Fe li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d’Erill.

Fou el pare de Caterina i de Pere d’Hortafà i de Saportella.