Paret-rufí

(Sant Gregori, Gironès)

Antic nom del poble de Domeny.

Parestortes, batalla de

(Parestortes, Rosselló, 17 setembre 1793)

Fet d’armes, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV de Borbó, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d’Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes.

Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet (Conflent) i de batre l’enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l’avanç del general Ricardos al Rosselló.

Parés, Alfons Maria

(Barcelona, 1864 – París ?, França, segle XX)

Escriptor. És autor dels reculls poètics Confidències (1886) i Del cel als llavis (1888). El 1889 s’establí a París.

Parera i Munté, Francesc

(Barcelona, 1850 – Madrid, després 1920)

Pintor. Visqué algun temps a París i a l’Argentina. Destacà com a retratista.

Parellada, Pere

(Catalunya, segle XVIII)

Abat de Poblet (1748-52). Succeí a Francesc Fornaguera al primer abadiat d’aquest. Era LXXXV abat de la sèrie general pobletana i XXXI de la quadriennal.

Fou succeït per Miquel Cuiàs en el seu primer mandat.

Paredes, Francesc

(Barcelona ?, segle XVIII)

Arquitecte. Fou un dels urbanitzadors de la Barceloneta de Barcelona, i director, amb Damià Ribes, de les obres de l’església del barri, Sant Miquel del Port, segons el projecte de Juan Martín Cermeño.

Pardo de la Casta i Roda, Pere

(País Valencià, segle XIV – després 1436)

Cavaller. Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília el 1392. El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d’armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc (1407).

A la darreria del regnat d’aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut; aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut; en produir-se l’Interregne s’inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes.

El Parlament valencià l’envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic de Luna, comte de Luna, a qui Ferran I d’Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès que era menor d’edat (1412). També fou procurador més endavant, de la reina vídua Margarida de Prades (1419).

El 1423 fou enviat amb dos altres ambaixadors prop del rei de Castella per protestar de l’empresonament de l’infant Enric d’Aragó, germà del rei Alfons el Magnànim. El 1436 formava part del consell de l’infant Joan, rei de Navarra, lloctinent reial a València. El 1425 havia obtingut el reconeixement reial de la seva pertinença a l’estament nobiliari superior.

Es casà amb Carrossa de Vilaragut quan aquesta obtingué (1382) l’anul·lació del seu matrimoni amb Juan Ximénez de Urrea.

Pardo de la Casta

(Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XVIII)

Llinatge de cavallers i després nobles. Establert al Regne de València al segle XIV. Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas.

El seu genearca fou Asnar Pardo (Aragó, segle XII – segle XIII)  Senyor de la Casta. La tradició familiar el fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó. Estava a la batalla de Muret al costat de Pere I el Catòlic (1213).

Pardinyes, les

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, dividida entre les Pardinyes Altes (on hi havia la parròquia de Sant Gili) i les Pardinyes Baixes, situada al nord del Sas.

Pardinella de Rus, la

(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

Masia i capella (1.410 m alt), situada al vessant meridional del Puigllançada.