(la Garriga, Vallès Oriental, 9 gener 1887 – 17 setembre 1978)
Ciclista. Capdavanter d’aquest esport, el 1913 fou campió de la Volta Ciclista a Catalunya i guanyà el campionat d’Espanya, al País Basc.
Gaudí d’una gran popularitat.
(Reus, Baix Camp, 1873 – 1921)
Escultor. Deixeble de Josep Llimona i col·laborador de Gustave Violet. Conreà, especialment, la tècnica del baix relleu.
De la seva obra destaca Al costat de l’aigua.
(Barcelona, 1880 – 1948)
Compositor. Deixeble d’Enric Morera. Escriví obres simfòniques, música de cambra i cançons.
Dirigí les corals Catalunya Nova (1902-03) i Atlàntida. El 1904 fundà la Societat de Concerts Catalònia.
(Barcelona, 6 novembre 1889 – 21 març 1977)
Escriptor. Fou redactor de “La Veu de Catalunya”. Col·laborà a d’altres publicacions.
És autor dels reculls De la font (1912) i Místiques (1913).
(Barcelona, 1887 – segle XX)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Destacà com a autor teatral amb obres com: Reialesa, Suprema voluntat i L’Hostal de les Roses. El 1962 publicà el poema Pedralbes.
(Barcelona, 1921 – 22 gener 2001)
Pintor. Completà la seva formació artística a diversos països. Ha exposat a Londres, Lausana i Madrid.
Té obres al Museu d’Art de Zurich.
(Barcelona, 1872 – 1918)
Escriptor. Col·laborà activament a la premsa catalana. Dirigí algunes publicacions periòdiques.
És autor d’obres teatrals com les titulades La santa, Comèdia de comèdies i Vides pariones.
(Barcelona, 1820 – 1903)
Pedagog. Fou professor de l’Escola Normal de Mestres de Barcelona.
Cooperà de forma decisiva a l’extensió a Espanya de l’organització de les Escoles Normals per a magisteri.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1880)
Polític. Fou regidor de Barcelona en diversos mandats. Comandà un batalló de l’anomenada milícia nacional.
Presidí la Societat Econòmica d’Amics del País. Dirigí la Caixa d’Estalvis de Barcelona.
Dades de Catalunya 