Asunción i Hernández, Antoni

(Manises, Horta, 12 juliol 1951 – )

Polític. Seguí els estudis de peritatge industrial. Militant del Partit Socialista del País Valencià des del 1977, el 1979 fou elegit alcalde de la seva localitat natal. Ha estat director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat Valenciana (1981-88) i president de la Diputació de València (1983-88).

L’any 1988 fou designat director general d’Institucions Penitenciàries, i el 1993 rellevà José Luis Corcuera com a ministre de l’Interior, càrrec del qual dimití el 1994. Passades les eleccions generals del 1996 encapçalà, junt amb Vicent Garcés, el moviment de reforma interna del PSPV-PSOE.

El 1999 fou el candidat socialista a la presidència de la Generalitat Valenciana, i després de la derrota soferta renuncià al càrrec de portaveu socialista a les Corts valencianes i a l’acta de diputat. Des d’aleshores s’ha dedicat a l’empresa familiar, vinculada a les indústries ceràmiques.

Astruc Rimoc

(Fraga, Baix Cinca, segle XIV – segle XV)

Metge i poeta hebreu. Fidel al judaisme durant el pogrom del 1391, es convertí al cristianisme el 1414 amb el nom de Francesc de Sant Jordi.

Escriví una epístola polèmica circular adreçada a diversos jueus, invitant-los a seguir el seu exemple de conversió.

Astruc ha-Leví

(Alcanyís, Aragó, segle XIV – segle XV)

Talmudista i erudit hebreu. Assistí com a delegat de Daroca a la controvèrsia de Tortosa (1413-14), on prengué una part activa negant l’autoritat de diverses sentències de la Haggadà en defensa del Talmud.

Astrol, puig

(Olot, Garrotxa)

Antic volcà (625 m alt) de la zona d’Olot, a l’antic municipi de Batet de la Serra.

Té uns dels cràters més característics dels volcans olotins, d’uns 125 m de circumferència i d’uns 3 m de profunditat.

Astorg, punta d’

(Benasc, Ribagorça)

Cim (3.354 m alt) de la cresta del Mig, que s’estén del coll del Mig al coll Maleït (entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta).

És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tot el Pirineu.

L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, féu la primera ascensió (juliol 1901), juntament amb C. Passet i Bernat Salles.

Astor, l’ -Segrià-

(Lleida, Segrià)

Despoblat, a l’esquerra del Segre, entre els termes d’Artesa de Lleida i Alfés.

Astet *

(Montanui, Ribagorça)

Grafia antiga del poble d’Estet.

Assuévar (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 23,39 km2, 298 m alt, 323 hab (2014)

(cast: Azuébar) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’esquerra del Palància i al vessant meridional de la serra d’Espadà, a l’est de Sogorb. La part muntanyosa del territori és coberta d’alzines sureres i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, oliveres, ametllers i garrofers), complementada per la ramaderia. El municipi és també un lloc d’estiueig. Àrea comercial de Sogorb.

La vila es troba al peu d’un turó, on hi ha les ruïnes del castell d’Assuévar d’època islàmica. L’església parroquial és del segle XIV.

Enllaç web: Ajuntament

Assuera *

(Plana Baixa)

Forma antiga del nom del poble de Suera.

Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera

(València, 1971 – )

Associació. Fundada per José M. Torres Murciano (que la presidí) a fi de fomentar l’òpera a València.

Del 1971 al 1979 organitzà festivals d’òpera al Teatre Principal, amb categoria internacional i amb un repertori d’abast creixent (estrena absoluta a València d’òperes de Mozart i Sostakovic) així com recitals.

Mancada de subvenció estatal, l’Associació ha romàs momentàniament inactiva (1980).