(Castelló de la Plana, segle XVIII – València, segle XVIII)
Frare agustí. Fou prior del convent valencià de Sant Agustí, on ordenà la copiosa biblioteca i la catalogà.
Deixà inèdita una gramàtica siríaca.
Vilarroig, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: bibliotecàris/es
Tortajada i Ferrandis, Amadeu
(València, 30 octubre 1890 – Madrid, 31 març 1989)
Arxiver i bibliotecari (1915). Dirigí, entre altres, la biblioteca privada d’Alfons XIII de Borbó. Fou fundador i primer president (1949) de l’Associació Nacional d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Organitzà la biblioteca general del CSIC i fou director de l’Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio, del qual dirigí la revista “Bibliografía Hispana”.
Ha publicat diversos treballs bibliogràfics i ha representat l’estat espanyol a congressos internacionals de bibliografia.
Serra, Francesc
(Xilxes, Plana Baixa, segle XVIII – Madrid, 1814)
Eclesiàstic i polític. Professor de retòrica al seminari de nobles de València, fou bibliotecari del palau arquebisbal.
A les corts de Cadis defensà la supressió de la inquisició, i provocà una polèmica entre Joaquim Mas (Carta sobre la facultad del papa de absolver a todos los fieles, 1813) i ell (Carta en contestación a las reflexiones sobre su dictamen, relativo a la Inquisición, 1813).
Publicà Diálogos retóricos, Instituciones métricas i altres obres.
Pacheco i Vassallo, Cristòfol
(Alacant, 24 gener 1842 – 1927)
Bibliotecari. Era llicenciat en filosofia i lletres. Es dedicà bastant al periodisme. Fou catedràtic i bibliotecari de l’Institut d’Alacant, així com de la diputació provincial, on reorganitzà totalment l’arxiu (1876-1911).
Era molt conegut i estimat per les seves iniciatives culturals. El 1917 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid.
Olot, Lluís d’ *
Veure> Lluís d’Olot (bibliotecari caputxí, 1720-94).
Noëll, Renat
(Perpinyà, 1921 – ? )
Bibliotecari de Perpinyà (1966).
Ha publicat un Essai de bibliographie roussillonnaise de 1960-80 (1983), de 1940-60 (1969), de 1906-40 (1973) i dels orígens al 1905 (1976), així com diversos estudis a CERCA, en particular Les origines du papier en Espagne et son évolution en Roussillon (1962) i L’histoire des spectacles cinématographiques à Perpignan (1896-1914) (1970).
Martí i Zaragoza, Manuel
(Orpesa, Plana Alta, 19 juliol 1663 – Alacant, 21 abril 1737)
Escriptor i eclesiàstic. Estudià a Castelló, València i Roma, on fou secretari del cardenal Aguirre i l’ajudà a preparar la Collectio maxima conciliorum Hispaniae. De retorn a València (1699), fou bibliotecari dels ducs de Medinaceli (1704).
Són notables la seva correspondència amb filòlegs, publicada a Madrid (1738), i alguna de les seves obres filosòfiques.
Mariner d’Alagó, Vicent
(València, 18 febrer 1571 – Madrid, 1 maig 1642)
Humanista. Poeta en llatí i en grec, d’una gran habilitat i una gran prolixitat. Estudià a València, i fou bibliotecari de la biblioteca d’El Escorial.
La seva obra, pràcticament inèdita, consta de 34 volums. Una petita part fou publicada a Tournon, el 1633, amb el títol Opera omnia poetica et oratoria, que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats -de qui, en va, esperà favors-, una elegant versió llatina en dístics elegíacs dels cants d’Amor d’Ausiàs Marc.
Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apol·loni de Rodes, Teòcrit, etc, i del grec al castellà quasi tota l’obra d’Aristòtil i Arrià.
Fou elogiat per Lope de Vega i, sobretot, per Quevedo, que fou el seu únic mecenes. Dels 350.000 versos llatins i grecs que deixà, n’han estat conservats més de 271.000. Deixà, també inèdita, una història de l’imperi peruà, en llatí.
Humanista desplaçat ja del seu temps, no aconseguí, ni de la cort ni de l’alta noblesa per a la qual escriví la seva obra original, cap càrrec substanciós, i morí, finalment, en la misèria.
Guastavino i Gallent, Guillem
(València, 24 octubre 1904 – Benidorm, Marina Baixa, 23 març 1977)
Escriptor i bibliotecari. Fill de Severí Guastavino i Robba. Estudià filosofia i lletres a Madrid. El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona.
El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques d’aquell país. Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España (1958-67). Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i fou director després de la “Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos”.
Publicà entre altres les obres: Síntesis de historia de Marruecos, Un siglo de teatro valenciano, Algunos astrólogos valencianos de los siglos XVI y XVII, Onomástica escalantina, i diversos articles sobre València i d’altres sobre les festes de Moros i Cristians.
Fusell i Gil, Joaquim
(València, 1764 – 1823)
Escriptor. Es llicencià en filosofia a la Universitat de València, on fou després bibliotecari i catedràtic de retòrica.
Publicà amb pseudònim un opuscle de crítica filosòfica.
Dades dels Països Catalans 