Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Torrent i Albertí, Joaquim

(Girona, segle XIX)

Mestre d’obres. Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals. Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí (1850), Llistosella (1852), Vidal (1854), Rich (1855) i Camprodon (1857).

Col·laborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí (1859-64) i en la reforma del seminari (1857). Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca (1876).

Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta (1844-46) i membre de la milícia nacional.

Torrent, Jaume

(Girona, segle XIX – després 1877)

Mestre d’obres i agrimensor.

Projectà la casa Torrent (1843) a Girona, així com les de Foixà, Contreras (1844), Torrent -al pont Major- (1845), Prat (1847), etc. Féu obres al Col·legi Tridentí (1851). Polemitzà amb l’arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta.

Progressista, participà en el pronunciament del 1840, però aviat derivà cap a posicions moderades.

Fou propietari, administrador i membre de la junta fundacional de la SA La Gerundense per a la fabricació de paper.

Torras i Guardiola, Joan

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1827 – Barcelona, 19 gener 1910)

Arquitecte. Catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona des del 1856. Especialitzat en mecànica constructiva, edificà els mercats de Tortosa i Lleida.

El ferro fou la matèria fonamental de les seves obres. Construí la bastida del monument de Colom, a Barcelona, i el monument a Alfons XII, a Madrid. També projectà un bon nombre de ponts metàl·lics.

Toronell

(Olot, Garrotxa, s XVIII – s XIX)

Família de constructors. Iniciada per:

Pere Toronell (Olot, Garrotxa, 1713 – segle XVIII)  Mestre paleta. Fou el pare de:

Josep Toronell (Olot, Garrotxa, segle XVIII – després 1834)  Mestre d’obres. Col·laborà en les obres de can Noguer d’Olot (1816-26) i s’especialitzà en arquitectura rural (mas Soler de Tapioles). Fou el pare de:

Pere Toronell (Olot, Garrotxa, 1779 – segle XIX)  Era canonge de la catedral de Girona, per a la qual projectà l’orgue i la seva instal·lació.

Térmens i Maurí, Ramon

(Barcelona, 1892 – 1960)

Pintor i arquitecte. Professor de l’Escola d’Aparelladors de Barcelona.

És autor del mercat d’Horta (1951) i d’algunes construccions a l’Exposició Internacional del 1929. Col·laborà en la construcció dels Magatzems Jorba.

En pintura, destacà com a retratista.

Tàrrega i Viladoms, Ricard

(Barcelona, 1904 – 22 novembre 1999)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Madrid. Amplià la formació a França i a Holanda, i després participà en nombroses exposicions nacionals i estrangeres, entre les quals les Biennals de Venècia.

Va destacar com a paisatgista i pintor de natures mortes. Es dedicà també a la pedagogia artística.

El seu germà fou Miquel A. Tàrrega i Viladoms  (Barcelona, 1908 – segle XX)  Arquitecte, titulat el 1941. És autor d’edificis com els cinemes Pelayo i Niça de Barcelona.

Surinyach, Francesc

(Camprodon, Ripollès, 1885 – 1948)

Mestre d’obres. Representant a Camprodon de l’empresa de pissarres de ciment i amiant Eternitat Metzger i màxim ideòleg de l’Eixample Maristany.

Amb l’arquitecte Fossas construí l’Hotel Rigat (1915), i amb l’arquitecte Antoni Coll la casa Vila i la casa Surinyach (1916).

Projectà les escoles de Sant Pau de Seguries (1922), la carretera de Vilallonga de Ter a Tregurà (1926), el clavegueram i l’empedrat de Camprodon (1927-28), la fàbrica Sala (1933) i vuit xalets a l’Eixample Maristany (1925-34).

Alguns dels seus projectes foren reproduïts a “La Muntanya” i “El Muntanyenc”, de Camprodon.

Amb Marià Surinyach projectà el 1933 l’Hotel Güell i la reforma de la casa de la vila el 1939, que no es pogué dur a terme.

Sureda i Vila, Martí

(Girona, 1866 – 1947)

Arquitecte. Fill de Martí Sureda i Deulovol. Titulat a Barcelona el 1890, treballà sobretot a les comarques gironines.

Projectà l’edifici de l’Escorxador de Girona (després casa de bombers i central lletera) i la plaça de toros de Figueres, i realitzà el conjunt de construccions de la Devesa de Girona.

Fou també notable urbanista, projectà la xarxa de clavegueres i l’empedrat de la zona vella de Girona i impulsà la instal·lació parcial d’electricitat a la població.

Construí nombroses cases particulars, entre les quals la premiada casa Sureda (1933), també a Girona.

Fou el pare de Manuel Sureda i Costas.

Martí Sureda i Deulovol

Sureda i Deulovol, Martí

(l’Escala, Alt Empordà, 1822 – Girona, 4 gener 1890)

Arquitecte. Fou el primer urbanista de la ciutat de Girona i l’innovador de l’arquitectura gironina de mitjan segle XIX. Elaborà el primer projecte per a l’eixample de la ciutat, on obrí diversos carrers i la plaça de Sant Agustí, i realitzà els eixamples de diversos municipis, com ara Palamós, Lloret de Mar o Castelló d’Empúries.

Entre els nombrosos edificis que construí destaquen les esglésies de Sant Josep de Figueres i del Sagrat Cor de Girona, la presó d’Hostalric i la foneria Planas-Junoy; també projectà, junt amb l’escultor Joan Figueras, el monument gironí d’Àlvarez de Castro.

Es dedicà molt especialment a la restauració (teatres municipals de Girona i d’Olot) i realitzà, juntament amb E. Muxach, el projecte de restauració del monestir de Ripoll, que dugué a terme Elies Rogent.

Políticament progressista, creà una Escola d’Obres Públiques a Girona i impulsà la formació d’un Museu Provincial.

Fou el pare de Martí Sureda i Vila.

Sureda i Costas, Manuel

(Girona, 1895 – Lugo, Galícia, 1972)

Arquitecte. Fill de Martí Sureda i Vila. Titulat el 1919. Treballà a Olot (1919-22) i a Girona (1919-31), amb un breu període a Salamanca (1922).

Fou promotor del “Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia” (1928) i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema (1932), que publicà la revista “Reflex”.

Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars: a Olot les cases Descals, Coromines, Mir, Transformadora Elèctrica Brutau (1919) i la casa Pérez Martínez (1920), obres d’un caire noucentista ben evident.

A Girona projectà la galeria Puigblanquer (1919), la tribuna de la casa Servitja (1924), diversos edificis industrials i 36 cases particulars (1920-31).