Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Batllevell i Arús, Juli

(Sabadell, Vallès Occidental, 1864 – Barcelona, 20 setembre 1928)

Arquitecte. Fou titular municipal de la seva ciutat, on projectà diverses urbanitzacions i molts edificis, com la Casa de la Ciutat i el teatre Euterpe.

Balaguer, Pere

(Barcelona, segle XIV – València, segle XV)

Arquitecte. Treballà a València: a la Porta dels Serrans (1393-98), inspirada en la gran porta reial del monestir de Poblet, a l’església de Santa Caterina (1406-11) i en les obres de la catedral (1410-24), on participà, d’ençà del 1414, en la construcció del Miquelet.

Associació d’Arquitectes de Catalunya

(Barcelona, 1874 – 1936)

Agrupació professional. Publicà un “Anuari” (1899-1929) i dues revistes: “La Ciutat i la Casa” (1925-27) i “Arquitectura i Urbanisme” (1931-36).

Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d’Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932 i 1935).

Arvei, Pere

(Catalunya, segle XIV)

Arquitecte. El 1386 dirigí les obres de la Llotja de Barcelona.

Participà també en les consultes tècniques celebrades aquell mateix any a Girona per decidir la continuació de la gran nau única de la Seu o la seva substitució per una obra de tres naus.

Arnaudies, Jaume

(Barcelona, 1609? – 1702)

Mestre d’obres. Actiu a Barcelona.

Projectà l’església de Sant Sever (1698) i realitzà un obelisc dedicat a Santa Eulàlia (1673), a la plaça del Padró de Barcelona. També realitzà una conducció urbana d’aigües (1688).

Agustí, Joan

(Catalunya, segle XV – Girona ?, segle XV)

Arquitecte. Treballà a la catedral de Girona, dirigint-ne les obres, de 1471 a 1479, on succeí al seu gendre, el mestre Julià.

Hi construí també el rellotge, imitació del de la catedral de Barcelona.

Ylla i Cortinas, Josep

(Vic, Osona, 12 abril 1845 – 2 desembre 1916)

Arquitecte. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Roma.

Fou arquitecte municipal de Vic i professor de dibuix a l’escola municipal de la ciutat.

La seva obra com a urbanista fou estimable.

Xulbe, Pascasi de

(Catalunya, segle XIV)

Arquitecte. Molt poc conegut. El cognom Xulbe és conegut també sota la forma Xulvi. Des del 1381 fou director de les obres de la catedral de Tortosa. El seu fill i successor fou:

Joan de Xulbe  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Arquitecte. Substituí al seu pare en la direcció de les obres de la seu tortosina, que exercí fins al 1428. El 1416 fou un dels tècnics que es pronunciaren sobre la nau única de la catedral de Girona. Fou el pare de:

Joan de Xulbe  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Substituí al seu pare com a mestre d’obres de la seu de Tortosa, càrrec que ja havia exercit el seu avi Pascasi. Ell el tenia encara el 1452.

Xoriguera

(Catalunya, segle XVII – Castella, segle XVIII)

Família d’arquitectes i escultors.

Iniciada per Josep de Xoriguera (Barcelona, segle XVII)  Tallista. Fou pare de:

Josep Simó de Xoriguera i Elies (Barcelona ?, segle XVII – Madrid, 1682)  Escultor, dit el Vell. Fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule (desaparegut) de l’església de Montserrat (1674). Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom (Churriguera). Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins de l’art barroc castellà. El més famós dels seus fills és José Benito Churriguera, a més de Joaquín i Alberto.

Xambó, Josep

(Vic ?, Osona, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1708)

Arquitecte.

Cridat a Tortosa, s’hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral (1702-08), on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l’Olivera, amb columnes salomòniques (1705).

Fill seu fou Pau Xambó (Catalunya, s XVIII – Tortosa, Baix Ebre, 1755), que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort.