(Llombardia, França, segle XII)
Arquitecte. Actiu a Catalunya. El 1175 es comprometé a tancar la volta de la seu d’Urgell, acabar el cimbori i aixecar les torres, cosa que explica l’estructura llombarda de l’obra.
(Catalunya, segle XVII)
Arquitecte. El 1669, amb Josep Llagostera, començà les obres de la nova façana o galilea del monestir de Poblet, sobre plànols de Miquel Massalva, de Manresa.
Beda Pi (Barcelona, segle XVI – segle XVII) Monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat des del 1602. El 1625 en fou elegit abat. La seva governació hi resultà remarcable i beneficiosa.
Enric Pi (Catalunya, segle XIX – segle XX) Arquitecte. És notable la seva casa de l’Arbre o Can Burés, al carrer d’Ausiàs March de Barcelona, bon exemplar d’arquitectura modernista.
Joan Baptista Pi (Palamós, Baix Empordà, segle XVII) Frare agustí. És autor d’una biografia de sant Bru, publicada el 1680. Conreà la poesia. També practicà el gravat.
(Catalunya, segle XV)
Arquitecte. El 1326, en unió de Domènec Granyena, dirigia la construcció del monestir de Pedralbes, inaugurat l’any següent.
(Barcelona ?, segle XVIII)
Arquitecte. Fou un dels urbanitzadors de la Barceloneta de Barcelona, i director, amb Damià Ribes, de les obres de l’església del barri, Sant Miquel del Port, segons el projecte de Juan Martín Cermeño.
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Arquitecte. El 1518 treballà amb Antoni Coberta per a la portada plateresca del carrer de l’Hospital i altres obres de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
(Lió, França, segle XV – Reus ?, Baix Camp, segle XVI)
Arquitecte. Autor de l’església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 -i no acabada fins al 1601-, de nau única amb capelles laterals.
(Barcelona, segle XIX – 1863)
Arquitecte. Amb el seu presumpte parent Josep Nolla i Inglada (Barcelona, 1806 – Premià de Mar, Maresme, 1872) dirigí les obres del Cementiri Vell de Barcelona, basades en el projecte de l’italià Ginesi.
(Narbona, França, segle XIII – 1321)
Mestre d’obres. Narbonès segons Pau Piferrer; però segons el pare Fidel Fita, català.
Treballà a la seu de Girona, probablement del 1316 al 1320. Hi construí bona part de l’absis.
Dades de Catalunya 