Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Majó i Ribas, Josep

(Barcelona, 1867 – 12 gener 1950)

Arquitecte modernista. Titulat el 1893. Féu cases de pisos, entre les quals sobresurt l’edifici de “La Vanguardia” (1903) de Barcelona i algun panteó al Cementiri Nou barceloní.

Llull (varis)

Bernat Llull  (Barcelona, segle XIV – 1348)  Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona.

Guillem Llull  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona.

Joan Lluís Llull  (Barcelona, segle XVI – després 1574)  Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler.

Pere Llull  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.

Llagostera, Josep

(Catalunya, segle XVII)

Mestre d’obres. En unió de Francesc Portella realitzà la galilea o porxo d’entrada al monestir de Poblet. L’obra fou començada el 1669 i inaugurada pels ducs de Cardona.

Ladernosa, Bartomeu

(Catalunya, segle XIV)

Arquitecte i escultor. Fou un dels constructors (1337-50) de la part gòtica del claustre de la seu de Vic, càrrec que ocupà després de Ramon Despuig.

Julià (varis)

Andreu Julià  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.

Francesc Julià  (Girona, segle XVII)  Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.

Isidre Julià, Isidre  (Catalunya, segle XVII)  Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.

Joan Julià  (Catalunya, segle XVII)  Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.

Josep Julià  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.

Juli, Josep

(Barcelona, segle XVII – després 1694)

Arquitecte, actiu a Barcelona. Fou director de les obres de la Casa de Convalescència (1675) i hom creu que féu els plans de l’església de Betlem (edificada del 1681 al 1732).

Fou conseller de la ciutat (1688-89).

Juan i Torner, Albert

(Barcelona, 6 abril 1872 – 1957)

Arquitecte (1892). És autor de la farmàcia Domènech, situada a la Ronda de Sant Pau barcelonina -traslladada al carrer de Verdi-, que es considera una obra ben representativa del modernisme català.

Guasc, Antoni

(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XIV)

(o Guarc)  Arquitecte. El 1345 proposà un projecte per a la catedral de Tortosa, modificat per Benet Basques de Montblanc i executat l’any següent per Benet Dalguaire amb moltes alteracions.

Granyena (varis)

Domènec Granyena  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Arquitecte. El 1326 treballà a les obres de construcció del monestir de Pedralbes (Barcelona), col·laborant amb Ferrer Peiró.

Pere de Granyena  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Ramon de Granyena  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes. Fou premiat amb donacions a Morvedre.

Granell

(Barcelona ?, segle XIX – )

Família de mestres d’obres i d’arquitectes, iniciada per:

Jeroni Granell i Barrera  (Barcelona, segle XIX)  Mestre d’obres. Treballà a Barcelona a la primera meitat del segle XIX. Fou pare de Jeroni Granell i Mundet.

Jeroni Granell i Bartomeu  (Barcelona, 1892 – 1973)  Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment ha continuat els seus fills.