(València, 14 febrer 1768 – )
Institució cultural. Fundada el 1753 amb el nom d’Acadèmia de Santa Bàrbara, el 1768 adoptà la denominació actual.
Ha dut a terme una important tasca pedagògica en el terreny de les arts i ha fomentat els estudis de pintura, escultura, arquitectura i música, també ha creat un museu de pintures (1838), sobretot valencianes.
Des del 1915 publica la revista “Archivo de Arte Valenciano”.
(País Basc, segle XVII)
Arquitecte. El 1625 traçà el projecte de façana per a la catedral de Tortosa que només fou executada en part.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1872)
Arquitecte. Titulat per l’Academia de San Fernando el 1846.
Edificà nombrosos immobles de pisos a Barcelona dins l’estil neoclàssic.
(Cretes, Matarranya, segle XVI)
Constructor. Bastí el 1584 la casa de la vila d’Arnes (Terra Alta), notable edifici renaixentista de pedra picada.
(Barcelona, segle XIX)
Arquitecte. Diplomat a l’Academia de San Fernando el 1835.
Amb Josep Buixareu construí el 1836 el gran bloc d’habitatges dit els Porxos d’En Xifré, a Barcelona, obra destacada de l’arquitectura catalana.
(Catalunya, segle XV)
Mestre d’obres. Construí el 1425 el campanar de l’església de Santa Maria de Cervera.
(País Valencià, segle XVIII)
Arquitecte. És autor de la capella de la Cinta, a la catedral de Tarragona, obra remarcable per la seva sumptuositat.
(Barcelona, 1879 – 1945)
Arquitecte (1903) modernista. Entre les seves obres figuren nombroses mostres d’arquitectura funerària i la casa central de Correus a Barcelona, dirigida aquesta amb Josep Goday.
(Olot, Garrotxa, 1842 – Barcelona, 1883)
Arquitecte. Estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina. Fou pensionat a Toledo.
Els seus projectes foren premiats en diverses ocasions.
(Barcelona, 1846 – 1902)
Mestre d’obres. Alguns projectes seus foren premiats a Portugal, Grècia i França.
És autor d’una monografia sobre la catedral barcelonina.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 