Estany o albufera, del sector septentrional del delta de l’Ebre, vora el port del Fangar.
Estella, bassa de l’
1 Resposta
Arxius mensuals: gener de 2022
Estelareny
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Llogaret de l’antic municipi d’Anserall, situat en un coster damunt la riba dreta de la Valira, aigua amunt del poble.
Estela i Moret, Josep
(Pals, Baix Empordà, 3 juliol 1888 – 30 gener 1979)
Músic i compositor. Autor de més d’un centenar de sardanes, entre les quals destaquen Primavera, Cançó d’infants, Somriure d’enamorada, Romiatge, Mar blavosa, etc, a més de ballables i música sacra.
Estela, cogulló d’
Contrafort meridional (1.847 m alt) dels rasos de Peguera, que domina la vall del riu Demetge.
Estefania d’Urgell
(Catalunya, segle XII – després 1144)
Comtessa de Pallars Jussà. Filla d’Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger. Casada amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà.
Després d’ésser repudiada, es casà novament amb Bernardo Roca, governador d’Astúries en els temps dels reis Ferran II i Alfons IX de Lleó.
Estefania d’Urgell
(Castella, 1096 – després 1143)
Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana María Ansúrez. Degué néixer a Castella.
Es casà amb un noble castellà, Ponç de Minerva, majordom d’Alfons IV de Castella. Hom li atribueix la fundació del monestir cistercenc de Vallbuena, record del de Vallbona, existent a terres urgellenques.
Estefania de Provença
(Provença, França, vers 1093 – França, vers 1163)
Dama. Filla de Gilbert I de Millau i de Gerberga de Provença, i germana de Dolça I de Provença, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Es casà amb Ramon I dels Baus (1116). Posteriorment, ella i el seu marit s’aliaren amb els comtes de Tolosa i amb els emperadors d’Alemanya en contra de Ramon Berenguer III.
Estefania -comtessa Pallars-
(Catalunya, segle XI)
Dama. Fou muller del comte Guillem II de Pallars Sobirà, mort devers el 1035.
Fills seus foren Bernat I i Artau I Miró, successivament comtes de Pallars Sobirà.
Estavill
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.182 m alt), de l’antic municipi de la Pobleta de Bellveí, situat a la vall Fosca, en un planell damunt la riba dreta del Flamicell.
Estaper, Pere
(Girona, segle XVII – Valladolid, Castella, segle XVII)
Framenor. Excel·lí com a predicador. Li foren publicats alguns sermons. Deixà inèdits d’altres escrits.
Fou dues vegades provincial de Catalunya i també qualificador del Sant Ofici.
Dades dels Països Catalans 