(Anoia / Conca de Barberà, segle XII – segle XVI)
Jurisdicció senyorial concedida el 1140 a Pere (I) de Queralt. Centrat pel castell de Queralt i que comprenia la vila de Santa Coloma de Queralt (que passà aviat a ésser centre de la baronia) i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric.
El 1599 es convertí en comtat de Santa Coloma.
Caseria, vora el terme i la vila de Calaf, al voltant de l’església de Sant Joan de les Quadres.
Puigmoltó (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Caseria, al nord del terme, vora el límit amb el de l’Arboç (Baix Penedès).
Puigmoltó (Mediona, Alt Penedès) Masia i antiga quadra, al sud-oest de Sant Joan de Mediona.
Puigmoltó (Sant Martí Sesgueioles, Anoia) Antiga quadra, que el segle XIX formà un municipi amb Solanelles.
Puigmoltó (Sant Pere de Ribes, Garraf) Llogaret, a la dreta de la riera de Ribes.
Masia i antiga quadra, al sud-est del poble, prop de l’Astor.
És esmentat ja el segle XIV.
(Anoia)
Coll de la serra de Queralt, a l’extrem oriental, que comunica les valls de Miralles i de Montbui.
Veïnat, a l’extrem sud del terme, sota el puig del Castellar, al límit amb el municipi de Pontons, a la vall de Pollina, capçalera del riu de Foix.
Barri de la ciutat, dit també de Sant Magí, format a banda i banda de la carretera de Manresa.
Caseria, 4 km al sud del poble, vora el llogaret de la Goda.
Caseria, actual cap del municipi, a la dreta de la riera de Rubió, al sector meridional del terme.
(Sant Martí de Tous, Anoia, segle XIX – )
Títol concedit al segle XIX pel pretendent tradicionalista Carles VII, duc de Madrid, a Josep d’España i d’Ortau sobre una propietat que tenia al terme.
Continua en la mateixa família.
Dades de Catalunya 