Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Cordelles (varis)

Deixa un comentari

Guillem Cordelles  (Barcelona, segle XIII – Itàlia, 1290)  Frare franciscà. Fou famós per les seves virtuts, així com pels seus coneixements teològics i la seva eloqüència en la predicació.

Jaume de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1574)  Eclesiàstic i protector de l’ensenyament. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna. Llegà els seus béns per a la construcció del Col·legi de Cordelles, del qual redactà els estatuts el 1572.

Miquel de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1596)  Jurista. Fou un dels qui treballà més a la compilació de les Constitucions de Catalunya. El 1593 creà el Col·legi de Cordelles, segons el testament del seu oncle Jaume Cordelles.

Consell Català d’Ensenyament

Deixa un comentari

(Catalunya, 1976 – 1985)

Organisme. Creat per tal de promoure una política educativa catalana per part dels educadors i dels polítics.

Sorgí com a resposta al projecte d’escola pública de l’Escola d’Estiu del 1975.

Col·legi Episcopal de Barcelona

1 Resposta

(Barcelona, 1766 – 1775)

Nom amb que fou conegut el seminari tridentí en traslladar-se (1766-75) de l’antic convent de Montalegre a l’edifici de l’antic convent i col·legi jesuïta de Betlem.

COB-DC

Deixa un comentari

Sigla del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

CEPEPC

Deixa un comentari

Sigla del Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (organització pedagògica, 1978-88).

CENU

Deixa un comentari

Sigla del Consell de l’Escola Nova Unificada (organisme de la Generalitat, 1936-39).

CCCB

Deixa un comentari

Sigla del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

CAR

Deixa un comentari

Sigla del Centre d’Alt Rendiment.

Barcelona, Universitat de

Deixa un comentari

Veure> Universitat de Barcelona.

Ateneu Obrer de Barcelona

1 Resposta

(Barcelona, 1881 – segle XIX)

Entitat continuadora de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.

Creada pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats per Josep Pàmias i per Manuel Bochons, els quals foren els principals redactors de la Revista del Ateneo Obrero de Barcelona.

A partir de l’octubre de 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors (en gran part, membres del Foment del Treball Nacional).