Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Ateneu Obrer de Barcelona

(Barcelona, 1881 – segle XIX)

Entitat continuadora de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.

Creada pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats per Josep Pàmias i per Manuel Bochons, els quals foren els principals redactors de la Revista del Ateneo Obrero de Barcelona.

A partir de l’octubre de 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors (en gran part, membres del Foment del Treball Nacional).

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

(Igualada, Anoia, 1863 – 1939) 

Associació. Fundada per Marià Ferrer, que significà un moviment de renovació pedagògica.

A més a més, esdevingué, amb gent de tots els estaments socials, el primer centre cultural i recreatiu de la ciutat.

Acadèmia de Farmàcia de Barcelona

(Barcelona, 14 gener 1944 – )

(RAFC)  Institució. Creada com a secció barcelonina de la Real Academia de Farmacia de Madrid, des del 1957 publica la “Revista de la Real Academia”.

Té la seu als locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu.

L’any 1992 canvià el nom pel d’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Enllaç web: Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

Xarxa Vives d’Universitats

Veure> Institut Universitari Lluís Vives (gestió d’universitats dels Països Catalans).

Urgell, escola historiogràfica d’

(Urgell, segle XI – segle XII)

Nom donat a un grup de cronistes de la diòcesi d’Urgell.

L’escolàstic Borrell, que escrivia vers el 1040 la vida del bisbe d’Urgell Ermengol, un monjo de Sant Serni de Tavèrnoles autor d’una interessant nota històrica conservada fragmentàriament, l’anònim autor d’un text sobre la història del comtat d’Urgell, conegut només per la seva influència damunt altres obres, i el que vers el 1133 redactà una vida del bisbe Ot.

Universitat Pompeu Fabra

(Barcelona, 18 juny 1990 – )

(UPF)  Institució d’ensenyament superior. Creada pel Parlament de Catalunya.

Està orientada principalment cap a les ciències socials, humanitats, traducció i interpretació, dret, periodisme i ciències econòmiques i empresarials, entre d’altres. Els seus centres estan repartits per diverses parts del centre de Barcelona i el parc de la Ciutadella.

Compta amb un important institut d’estudis històrics i un institut de cultura.

Enllaç web: Universitat Pompeu Fabra

Universitat Oberta de Catalunya

(Catalunya, 6 octubre 1994 – )

(UOC)  Institució d’ensenyament superior a distància. Creada pel Parlament de Catalunya, caracteritzada per la interacció informàtica entre alumnes i professors.

Combina en el seu estatut elements de la universitat pública i la privada, i està regida per una fundació formada per la Generalitat de Catalunya, la CCRTV i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis.

Fou premiada el 1997 per la Unió Europea com a millor projecte educatiu a distància.

Enllaç web: Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Literària de Vic

(Vic, Osona, 1599 – 1717)

Antiga institució d’ensenyament superior. Creada per privilegi del rei Felip III, com a continuació de l’estudi ja existent des del 1388. El 1717 Felip V la va fer traslladar a Cervera.

Controlada pels jesuïtes, els seus estudis tornaren a ser oficials a partir del 1743, com a conseqüència d’un conveni entre el bisbe de Vic i la Universitat de Cervera.

Universitat Internacional de Catalunya

(Catalunya, 1 octubre 1997 – )

(UIC)  Universitat privada. S’estructura en dos campus: el d’Iradier a Barcelona i el de Sant Cugat del Vallès. Forma part de la Xarxa Vives de Universitats.

El seu ideari està basat en l’humanisme cristià. Per al curs 2005-06 l’oferta formativa era de 32 titulacions.

Enllaç web: Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Industrial

Altre nom amb què també fou coneguda l’Escola Industrial de Barcelona.