Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció

(Barcelona, 1843 – després 1910)

Associació. Creada com a subgrup autònom de la Societat Barcelonina d’Amics del País per un grup de pedagogs, entre els quals hi havia Carles Carreras i d’Urrutia, que en fou el primer president.

La Societat promocionà diverses iniciatives tendents a millorar l’ensenyament barceloní, especialment en el període comprès entre la seva fundació i el 1868. El 1876 intentà d’organitzar el primer congrés pedagògic espanyol, el qual va tenir lloc a Madrid el 1882, organitzat pel Fomento de las Artes.

El 1899, l’entitat presentà unes bases per a l’organització del segon ensenyament i el 1909 participà activament, juntament amb altres entitats, en l’organització del Congrés de Primera Ensenyança (Barcelona, 1909-10).

escola de Sitges

Sitges, escola de

(Sitges, Garraf, fi del segle XIX – inici segle XX)

Grup de pintors paisatgistes. En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880.

Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell.

El paisatgisme del grup -amb el qual es pot relacionar també Felip Masó-, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impresionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot.

Pràcticament tots els pintors d’aquesta tendència participaren en l’exposició d’art que constituí la primera Festa Modernista de Sitges (1892), promoguda per Santiago Rusiñol, que passà a ésser cap indiscutible de la vida artística sitgetana, on creà un focus modernista que ja ultrapassava, però, l’estètica de l’escola inicial.

Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona

(Barcelona, 9 març 1966 – 1968)

(SDEUB)  Organització constituïda en l’assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià (la Caputxinada), com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra la SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo.

Hi assistiren quatre-cents delegats dels estudiants i trenta-tres intel·lectuals i professors presidits per Jordi Rubió i Balaguer, i s’hi aprovaren els documents constitutius, entre ells el Manifest per una Universitat Democràtica.

En ésser encerclats per la policia, els assistents romangueren tres dies al convent, enmig d’una àmplia solidaritat ciutadana. El SDEUB visqué dos anys sota una forta repressió governativa, judicial i acadèmica, protagonitzada aquesta pel rector F. García Valdecasas.

Malgrat la coordinació assolida amb els moviments d’estudiants d’altres universitats d’Espanya que també havien romput amb el SEU i les APE, el Sindicat Democràtic desaparegué.

Servei d’Investigació i Promoció d’Activitats Juvenils

(Catalunya, 1975 – )

(SIPAJ)  Entitat creada per a donar a conèixer als joves les possibilitats de realització d’activitats. És un servei d’informació que aplega dades d’entitats, centres, recursos i activitats.

Té diverses seccions, entre les quals la del Tercer Món, la d’atur i ocupació, i la d’intercanvis juvenils, i els serveis d’informació, documentació i assessorament psicològic i el d’informació alternativa.

Publica la revista d’informació “Mensual SIPAJ” i edita diversos opuscles.

Servei d’Ensenyament del Català

(Catalunya, 1978 – )

(SEDEC)  Servei d’assessorament creat per la Generalitat de Catalunya en matèria de normalització lingüística per a les entitats responsables de l’ensenyament del català.

Ha jugat un paper important en els programes d’immersió lingüística.

Sant Victorià, Col·legi de

(Barcelona, 1815 – 1845)

Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial, concedit per Ferran VII. El col·legi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Col·legi d’Apotecaris de Barcelona havia sol·licitat repetidament des del 1763.

Els primers catedràtics del col·legi foren Josep Antoni Balcells i Camps (física i química), Josep Antoni Savall (matèria farmacèutica), Agustí Yáñez (història natural) i Raimon Fors (farmàcia experimental).

El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823.

Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva facultat de ciències.

Sant Vicent Ferrer, Col·legi de

(Barcelona)

Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d’Aragó.

Fundat el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles. S’intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort. El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835.

S’hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos. La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó; cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants.

El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres.

Sant Pere Nolasc, Col·legi de

(Barcelona, 1750-1823 / Tarragona, 1829-1835)

Col·legi per a formació dels mercedaris, establert a Barcelona vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica.

Admetia estudiants de tota la província religiosa catalano-aragonesa. L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia. El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos.

Els francesos se n’empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia. Durant el Trienni Liberal (1820-23) fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou col·legi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència.

El nou col·legi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’exclaustració del 1835. El 1831 tenia 11 col·legials i 5 professors.

Sant Bonaventura de Barcelona, col·legiata de

(Barcelona, Barcelonès)

Antic col·legi de franciscans observants, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.

El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona. L’església fou beneïda el 1634 i el col·legi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764. Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona.

Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos. S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia. Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important.

El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants. Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat fou venut i aterrat; sobre el seu solar es construí l’Hotel Orient.

Sant Benet de Lleida

(Lleida, Segrià)

Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense.

Establert el 1592 per a la formació dels novicis i el joves monjos benedictins dels monestirs afiliats a la congregació. Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII.

Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós. El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672.