Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Agrupació Valencianista Escolar

(València, 1932 – 1936)

Entitat d’ensenyament. Fundada per a la difusió de la cultura valenciana.

Entre altres actes organitzà la Universitat Popular Valencianista.

Acadèmia Valenciana

(València, 1742 – 1751)

Institució fundada per intel·lectuals i científics valencians sobre la iniciativa de Gregori Maians amb la finalitat de recollir i editar treballs crítics i moderns i d’estimular l’estudi i el progrés de les arts i les ciències. Quedà emmarcada en el context de la Il·lustració.

Edità Avisos del Parnaso, de Joan Baptista Corachan, i les Obras cronológicas del marquès de Mondéjar.

Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca

(Palma de Mallorca, 1787 – 1800)

Institució. Creada per la Societat d’Amics del País de Mallorca amb la finalitat d’observar i estudiar les malalties esporàdiques, endèmiques i epidèmiques i alhora de fer recerca sobre temes d’història natural i medicina.

La seva documentació es guarda a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, entitat fundada l’any 1831 i encara vigent.

Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona *

Nom inicial de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Acadèmia dels Adorants

(València, 1599 – segle XVII)

Institució. Creada per Carles Boïl, que en fou el president, amb el nom d’adorador.

Els seus membres, anomenats adorants, havien de justificar la condició de nobles per tal d’ésser-hi admesos.

Acadèmia del Parnàs

(València, 2ª meitat del segle XVII – segle XVIII)

Institució. Era rival de l’Acadèmia de l’Alcàsser. Cultivà la poesia i la literatura dramàtica en castellà.

En aquesta acadèmia inicià la seva activitat literària Manuel Martí, el futur degà d’Alacant.

Acadèmia de València

(València, 1685 – 1714)

Institució. Fundada sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia. Fou coneguda també amb el nom d’Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia.

Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle XVII. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Tingué membres destacats.

Aquesta acadèmia marcà l’evolució de les acadèmies purament literàries, com l’Acadèmia de l’Alcàsser i l’Acadèmia del Parnàs, a les estrictament científiques del final del segle XVII, cosa que indica la maduració aconseguida pels nuclis pre-il·lustrats valencians.

El comte de l’Alcúdia morí el 1688; el 1690, el seu successor reuní a casa seva una nova Acadèmia de València, sota la presidència de Josep Ortí i Moles, que fou com una ampliació de l’anterior acadèmia del carrer del Bisbe. El 1692 Ortí fou succeït per Josep Bellvís.

Resten unes relacions impreses d’exercicis acadèmics dels anys 1703, 1704 i 1705. En aquestes festes, el cant i la música instrumental hi tenien un paper important.

Sembla que l’Acadèmia de València quedà definitivament dissolta amb motiu de la guerra contra Felip V de Borbó, en la qual els acadèmics militaren al camp filipista.

Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca

(Palma de Mallorca, 18 març 1831 – )

Institució. Encara està vigent. Té el títol de reial. A conseqüència de no voler admetre-hi els professionals que eren exclusivament cirurgians, aquests fundaren el 1847 l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina, de curta durada.

Durant el segle XX es transformà en l’actual Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB).

Enllaç web: Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Acadèmia de Medicina de València

(València, 28 agost 1830 – )

Institució. Fou fundada per un decret de Ferran VII de Borbó com a òrgan de control al servei de l’absolutisme, restant relegat a segon terme el caràcter científic de la institució. Posteriorment la seva finalitat ha estat consultiva en els termes mèdics.

Actualment està centrada en l’estudi i l’investigació, i lligada molt estretament a la Facultat de Medicina de la Universitat de València.

Institut Borja de Bioètica

(Barcelona, 1976 – )

(IBB)  Institució privada d’educació superior, fundada pel jesuïta Francesc Abel i Fabre. El 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia, i des de l’any 2000 forma part de la Universitat Ramon Llull.

La fundació té com a finalitats analitzar els problemes filosòfics i teològics que plantegen els progressos biomèdics, promoure el diàleg interdisciplinari i ésser plataforma de diàleg entre la fe cristiana i altres visions del món. La seva activitat científica, de caràcter multidisciplinari i reconeguda a tot el món, l’ha col·locat en situacions delicades pel que fa a la posició oficial de l’Església Catòlica.

Així, el document de l’Institut Borja de Bioètica sobre la despenalització de l’eutanàsia (2005) fou motiu de polèmica, a pesar que des d’aquesta institució s’insisteix a assenyalar la seva defensa radical de la vida, acompanyada de profundes meditacions ètiques i espirituals..

Enllaç web: Institut Borja de Bioètica