Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Durfort (varis)

Guillem Durfort  (Llenguadoc, França, segle XII – Catalunya ?, segle XII)  Cavaller. Fou cortesà influent en temps d’Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre. Tingué el càrrec de cap de la cuina reial.

Ramon Durfort  (Catalunya, segle XII)  Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV de Barcelona en ocasió de l’expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus.

Ramon Durfort  (Barcelona, segle XIV)  Frare dominicà. Sembla haver estat l’inquisidor més antic de Mallorca.

Romeu Durfort  (Barcelona, segle XIII – Catalunya, segle XIII)  Ciutadà. El 1244, a València, fou un dels signants, com a testimoni, de l’acta de renúncia de Pere de Portugal als seus drets sobre l’Urgell i sobre Mallorca.

Deza, Diego de

(Toro, Castella, 1443 – Sevilla, Andalusia, 1523)

Eclesiàstic dominic. Inquisidor general de Catalunya-Aragó, del 1499 al 1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor.

Crespí de Valldaura i Brizuela, Francesc

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)

Eclesiàstic i frare dominicà. Fou provincial d’Aragó del seu orde.

El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.

Costa (varis)

Antoni Costa (Catalunya, segle XVII) Historiador. Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols. Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos (1767), traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí, inèdita.

Guillem Costa  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare dominicà. Fou prior del convent de Barcelona. El 1328 fou ambaixador d’Alfons III el Benigne a Sicília, tractant de deturar l’acostament d’aquest reialme a Esteve de Baviera, el qual obtingué, tanmateix, la mà d’Isabel, filla del rei Frederic III de Sicília.

Marià Costa  (Catalunya, segle XIX – 1857)  Teòleg. Ensenyà al seminari de Barcelona. Publicà diverses obres de caràcter religiós i filosòfic.

Ramon Costa  (Barcelona, 1640 – 1703)  Teòleg i predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina, també a la capital, i finalment provincial de l’orde. És autor de diversos escrits i excel·lí com a orador sagrat.

Català i de Montsonís, Gaspar

(Benassal, Alt Maestrat, 1612 – País Valencià, 1652)

Frare dominicà. Felip IV el nomenà bisbe de Lleida, però morí abans de ser consagrat.

Deixa diversos escrits, entre ells uns Sermons de tèmpora en dos volums, i una Explicació sobre l’oració del Parenostre, la qual seria objecte d’una edició pòstuma.

Casafages, Gabriel

(Barcelona, segle XV)

(o Casalfages)  Teòleg dominicà. L’any 1463 anà a Roma per defensar la condemna de l’inquisidor de Catalunya, Nicolau Rossell, contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist.

És autor d’algunes obres religioses en llatí, quatre de les quals esmenta Torres Amat en les seves Memorias.

Caralps, Manuel

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Vic, Osona, després 1747)

Frare dominicà. El 1704 fou prior del convent de Vic, on vivia encara el 1747.

Publicà diverses obres de caràcter religiós i algunes disposicions relatives a l’orde.

Bernat, Ermengol

(Barcelona, 1330 – 1387)

Teòleg dominicà. Fou lector de teologia a Calataiud (1352), a Xàtiva (1353) i a París (1355), on rebé el grau de mestre (1358).

Fou inquisidor d’Aragó (1360) i provincial de Catalunya (1369).

Deixà escrits Quatuor libros super Sententias.

Bellvís (varis)

Arnau Bellvís  (Catalunya, segle XVI)  Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.

Bartomeu de Bellvís  (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV)  Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.

Jaume de Bellvís  (Catalunya, segle XIII)  Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.

Pere de Bellvís  (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.

Artimbau, Tomàs

(Catalunya, segle XVIII – Vic, Osona, segle XVIII)

Escriptor. Professà a l’orde dominicà.

L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria… (Barcelona 1763, Cervera, 1789, Vic, 1845).