Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Queralt (varis/es)

Albert de Queralt  (Catalunya, segle XII – 1179)  Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).

Berenguera de Queralt  (Catalunya, segle XII)  Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.

Bernat de Queralt  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.

Dolça de Queralt  (Catalunya, segle XII)  Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.

Guerau de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.

Guillem de Queralt  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.

Jordi de Queralt  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.

Lluís de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).

Lluís de Queralt  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.

Pere de Queralt  (Lleida, segle XV)  Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.

Pou, Melcior

(Catalunya, segle XVI)

Frare dominicà. El 1541, quan era provincial de l’orde i residia al convent de Lleida, enllestí el recull de sermons marians titulat Mariale.

Pons (varis)

Antoni Pons  (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625)  Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.

Arnau Pons  (Catalunya, segle XIII)  Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.

Francesc Pons  (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.

Joan Pons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.

Pere Pons  (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Jurista. Feu comentaris dels Usatges.

Sebastià Pons  (Catalunya, segle XVI – França, 1618)  Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.

Poc, Reginald

(Planoles, Ripollès, segle XVII)

Eclesiàstic i escriptor. Frare dominicà. És autor dels llibres hagiogràfics dedicats a sant Galderic del Canigó, sant Magí i sant Medir. Foren publicats pels anys 1627-30.

Pinós (varis/es)

Antoni Pinós  (Catalunya, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. És autor d’una Sinoptica relectio de nutritione (1750).

Arnau de Pinós  (Bagà, Berguedà, segle XIV – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1370)  Frare dominicà. Havia pres hàbit al convent de Puigcerdà. Pertanyia a la família noble dels Pinós. Tingué fama de sant per les seves virtuts.

Beatriu de Pinós  (Catalunya, segle XIV – 1357)  Dama. Fou enterrada al monestir de Poblet.

Felip de Pinós  (Catalunya, segle XVII)  Noble. El 1640 sobresortí entre els qui prengueren les armes contra Felip IV, quan esclatà la guerra de Separació. Participà a la victoriosa batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.

Miquel de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.

Pere de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. El 1597-98, en companyia de diversos familiars, destacà lluitant al Rosselló contra la invasió francesa.

Pere, Tomàs

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Frare dominicà. És autor d’un Tractatus de Concepcione virginis Mariae (1316).

Palau, Francesc (varis)

Francesc Palau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició de l’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– per conquerir Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller.

Francesc Palau  (Barcelona, segle XVI – 1649)  Frare dominicà. És autor d’obres religioses.

Francesc Palau  (Sarrià, Barcelona, 1901 – segle XX)  Religiós jesuïta. Fou missioner a l’Àfrica. En tornar-ne excel·lí com a predicador i gaudí de gran fama.

Nadal i Gil, Rafael

(Tarragona, segle XVI – segle XVII)

Frare dominicà. És autor d’una Doctrina cristiana con sus pláticas y declaraciones sobre ella (1604).

Moxet, Pere Màrtir

(Catalunya, segle XVIII)

Frare dominicà. Fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona.

És autor d’obres piadoses.

Montsó, Joan de

(València, segle XIV – 12 desembre 1412)

Teòleg i frare dominicà. Les seves opinions sobre la Immaculada Concepció motivaren que Jean Gerson escrivís contra ell un tractat, inacabat, que ha arribat fins als nostres dies. El tractat fou escrit arran d’un procés fet a París contra Joan de Montsó.

Aquest és autor d’una traducció catalana, perduda, dels sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics. N’ha restat en canvi la lletra d’endreça a l’infant Martí, el futur Martí I l’Humà, que hi és anomenat duc de Montblanc. Aquest títol permet datar la lletra i traducció en 1392-95.

Es curiosa la versió al·legòrica de l’escut comtal de Barcelona feta per Montsó a la lletra esmentada.