Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Horta, l’

(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)

Santuari (la Mare de Déu de l’Horta), al nord del poble, a l’antic terme de Montalé i Montsuar.

Heures de la Quar, les

(la Quar, Berguedà)

Masia, església i caseria, a la dreta de la riera de Merlès.

Guix, el (varis)

el Guix  (Manresa, Bages)  Masia, veïnat i antiga quadra, al nord-est de la ciutat, al límit amb Sant Fruitós de Bages. El segle XIII era del paborde de Manresa. Als segles XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera.

el Guix  (Cardona, Bages) Masia i antiga capella (Sant Julià del Guix), al camí de Calaf; la capella, esmentada ja el 1402, era regida per donats.

el Guix  (Guixers, Solsonès)  Masia, vora la qual es troba l’església de la Trinitat, antiga parròquia de Sant Martí de Guixers.

Guilar, el

(Argelaguer, Garrotxa)

(o l’Aguilar) Veïnat i santuari (la Mare de Déu del Guilar), situat damunt el puig del Guilar, a la dreta del Fluvià, prop del límit amb el terme de Sant Ferriol.

És esmentat ja el segle XIII.

Guals

(Cardona, Bages)

Masia i església (Sant Jaume de Guals), prop del límit amb Sant Mateu de Bages.

Gresolet

(Saldes, Berguedà)

Santuari de la Mare de Déu del Gresolet i petita vall, limitada per cingleres, al peu del Pedraforca, coberta de bosc.

Grau, el

(Fonollosa, Bages)

Santuari (la Mare de Déu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria), prop de l’antic nucli de Fals.

Granyana

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoletge.

És centrada pel santuari de Granyana, esmentat ja el 1308, on és venerada la Mare de Déu de Granyana, patrona d’Alcoletge.

Galí

(els Prats de Rei, Anoia)

(o la Quadra) Antiga quadra i església, a l’oest de la vila.

A mitjan segle XIX formava part del municipi de Solanelles.

Fontfreda, monestir de

(Llenguadoc, França, 1097 – )

Important abadia cistercenca (Santa Maria de Fontfedra), al vessant septentrional de les Corberes, al sud-oest de Narbona.

Fou fundada pel vescomte Eimeric I de Narbona i el seu patrimoni s’extengué fins a la Fenolleda i el Principat de Catalunya; les abadies de Poblet (1153) i de Vallbona d’Elna (1242) en foren filials i funda el monestir femení de l’Eula a la diòcesi d’Elna.

El 1764 li fou suprimit el títol abacial, i les seves rendes foren unides a la seu de Perpinyà.

S’hi refugià i hi morí, el 1870, Antoni Maria Claret.