Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Arguells

(Oliola, Noguera)

Masia i antic terme, situada a mig camí d’Agramunt a Coscó.

Conserva encara l’església romànica de Santa Margarida d’una nau, amb absis de planta semicircular amb la característica excepcional de tenir el seu centre una petita absidiola acusada a l’exterior.

Araceli

(Lleida, Segrià)

Nom que tingué l’antic santuari marià de Butsènit durant el temps que fou cartoixa, entre el 1568 i el 1590.

Els cartoixans que fundaren aquesta casa procedien d’Escaladei.

Aguilar

(Os de Balaguer, Noguera)

Casa i santuari dedicat a la Mare de Déu d’Aguilar, entre el riu de Farfanya i el monestir de Bellpuig de les Avellanes.

És de tradició monàstica medieval, potser de donades.

Virtuts, les

(Alcover, Alt Camp)

Antic santuari (545 m alt) (la Mare de Déu de les Virtuts, ant: la Roca de la Virtut), situat damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l’Albiol.

En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX.

El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule.

Virós

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Grup de bordes i antic poble (1.250 m alt), al sud del terme, al vessant de l’esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós.

Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l’any 839.

Vinyeta, la

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Antiga masia, situada al peu de la serra de Curull. Pertanyia a l’antic domini de Curull i de la Vola.

Té prop seu una capella del Roser (1775), avui sense culte. Proper al mas hi ha l’antic casal del Vilar, conegut popularment pel castell de la Vinyeta.

Vinyet, el

(Tarragona, Tarragonès)

Antic santuari de la Mare de Déu del Vinyet, al límit amb l’antic terme de la Canonja, dins la partida del clot del Vinyet.

Fou destruït el 1644, durant la Guerra dels Segadors.

Vila-romà

(Palamós, Baix Empordà)

Antic castell i parròquia (Santa Eugènia de Vila-romà), situats al sector muntanyós del nord-oest del terme (darrers contraforts de les Gavarres). Les restes del castell s’aixequen aturonades damunt el santuari de Bell-lloc.

El lloc de Vila-romà és esmentat ja el 1161, i el castell no apareix fins al segle XIII, que fou propietat de la mitra de Girona (fou destruït el 1812 pels francesos).

La parròquia de Santa Eugènia (que hom situa a l’actual capella de la Pietat) fou traslladada els primers anys del segle XVI a l’església de Sant Joan de Palamós, nom que acabà adoptant el municipi a que donà lloc, i que formà part de la batllia i després comtat de Palamós.

Vilarestau

(Centelles, Osona)

Antiga demarcació i església (673 m alt), sufragània del municipi, situada al pla de la Garga, entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.

Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església dedicada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles.

Fou abandonada al principi del segle XX, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà. De la primitiva resten importants ruïnes.

Vilanoveta

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

(o Vilanova, o el Mas de Vilanoveta)  Caseria i església de l’antic municipi d’Hortoneda de la Conca i, des del 1969, de l’actual, dins l’antic terme de Pessonada (dit el segle XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu, vora el terme d’Aramunt.