Sigla del Partit Socialista de Mallorca (organització política, 1976- ).
PSM *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: partits polítics
Partit Valencianista d’Esquerra
(País Valencià, 8 desembre 1935 – 1939)
(PVE) Organització política. Fundada com a resultat de la fusió d’Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d’Actuació Valencianista de València i el de Xàtiva. Ben aviat s’hi adheriren l’Actuació Valencianista d’Esquerra i el Grup Valencianista d’Almussafes.
L’Agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l’estructura federal d’Espanya i la creació d’un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l’autonomia universitària i el concert tributari amb l’estat federal.
Amb la Segona Republica i a través del seu portaveu “Avant” intentà l’obtenció d’un Estatut d’Autonomia del País Valencià. El 1932 convocà la Conjunció de partits en favor de l’Estatut.
Els anys 1934-35 accentuà els seus trets filo-socialistes i col·laborà amb les forces democràtiques i obreres i promogué la tendència unificadora dels diversos grups valencianistes d’esquerra.
Partit Socialista del País Valencià
(País Valencià, 9 octubre 1974 – )
(PSPV-PSOE) Partit polític. Creat per convergència d’un primer partit homònim (que tingué l’origen el 1972 en els Grups d’Acció i Reflexió Socialista), Socialistes Valencians Independents, Reconstrucció Socialista del País Valencià i Agrupament Socialista Valencià.
Formà part de la Federació de Partits Socialistes (1976). Fou legalitzat pel març de 1977. Entre altres publicacions, tingué com a òrgan “El Poble Valencià”, que edità una vintena de números.
El 1977 es produí una ruptura entre dos sectors; un que conservà el nom i un altre que utilitzà el d’Unitat Socialista, en coalició amb el Partit Socialista Popular, i que a l’inici del 1978 s’integrà en el PSOE, com féu també poc després l’altra fracció.
Partit més votat fins el 1995 en les eleccions a les Corts Valencianes, Joan Lerma ocupà la presidència de la Generalitat Valenciana. Des del 1995, que aquesta passà al Partido Popular, ha estat la primera força de l’oposició. Fins el 1991 controlà l’alcaldia de València. Alguns membres del partit han estat també ministres en governs del PSOE.
El 1997 Lerma fou substituït per Joan Romero com a secretari general. Arran d’una greu crisi interna, el 1999 Romero dimití el càrrec, que durant uns mesos fou assumit per una gestora fins que l’any 2000 Joan Ignasi Pla fou confirmat en el càrrec.
La nova executiva mantingué el 2004 punts de contacte amb la Generalitat de Catalunya (aleshores presidida per Pasqual Maragall), que es concretaren en el projecte de l’Euroregió. Al juliol de 2005 pactà una reforma de l’estatut valencià amb el PP.
El 2007 dimití Joan Ignasi Pla arran de les acusacions per un presumpte afer de suborn. En el Congrés celebrat el setembre de 2008 fou elegida una nova executiva encapçalada per Jordi Alarte i Gorbe.
En el 12 Congrés, la candidatura de Ximo Puig derrotà clarament la d’Alarte, al qual succeí en la secretaria general.
Enllaç web: Partit Socialista del País Valencià
Partit Socialista de Mallorca
(Illes Balears, 18 febrer 1976 – )
(PSM) Organització política socialista i nacionalista de les Illes Balears amb el nom de Partit Socialista de les Illes (PSIB). Després de formar part de l’estatal Federació dels Partits Socialistes (1976), el 1977 adoptà el nom actual.
Tercera força en les eleccions de 1979, sofrí posteriorment un retrocés en benefici del PSOE.
Des del 1984 s’anomena PSM-Esquerra Nacionalista, i esta confederat amb el Partit Socialista de Menorca.
Partit Regionalista de Mallorca
(Illes Balears, desembre 1930 – 1936)
Partit. Fundat com a Centre Regionalista per antics mauristes i que, unit amb el Centre Autonomista de Mallorca, acceptà la direcció política de Francesc Cambó (desembre 1830).
Anti-caciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals d’abril de 1931; tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas.
Partit Nacionalista del País Valencià
(País Valencià, 1978 – 1983)
(PNPV) Organització política de centre-esquerra. Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV (separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE), així com independents. Tingué relacions amb la Internacional Liberal.
Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera (passat després al PSOE), Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà, secretari general fins el 1982.
No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982. En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància. El 1983 pactà amb diversos grups nacionalistes d’esquerra, la coalició Unitat del Poble Valencià, la qual, tot i no obtenir representació parlamentària, engegà una dinàmica unitària que acabà absorbint el PNPV.
Partit d’Unió Republicana de Mallorca
(Palma de Mallorca, setembre 1896 – 1913)
(PURM) Grup polític constituït i encapçalat pel republicà progressista Jeroni Pou. Sorgí a partir del treball d’aquest envers la Unió Republicana del 1893.
Aconseguí d’agrupar quasi la totalitat de les famílies republicanes illenques, excepció feta d’un petit nucli federal mantingut entorn d’Antoni Villalonga.
Comptà com a òrgan de premsa amb el diari “La Unión Republicana” (1896-1904).
Partit d’Unió Republicana Autonomista
(País Valencià, 1908 – 1936)
(PURA) Nom adoptat pels blasquisme arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana. Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, separació de l’Església i de l’Estat, independència judicial, creació de tribunals de comerç i autonomia provincial i regional. N’eren dirigents, entre altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Feliu Azzati.
En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA. Durant la Segona República, amb un programa remodelat, a la dreta del republicanisme i lligat al lerrouxisme, fou dirigit per Sigfrid Blasco-Ibáñez.
Participà en el govern municipal de València, i el seu declivi es precipità amb l’afer de l’estraperlo i la política duta a terme durant l’anomenat Bienni Negre (1934-36).
Partit Democràtic Andorrà
(Andorra, 1979 – després 1982)
Organització política, creada com a continuació de l’Agrupació Democràtica d’Andorra, que des del 1976 encapçalà la lluita per la democratització de la vida pública andorrana.
Nacionalista i orientat cap a un centre-esquerra socialitzant, ha estat un dels motors bàsics de la reforma institucional que culminà el 1982. Posteriorment es dissolgué.
Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca
(Palma de Mallorca, setembre 1913 – 1921)
Grup polític republicà. Constituït a instàncies de Francesc Julià i Perelló. Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear. Reagrupà federals i republicans radicals.
Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor i Manacor. Comptà com a òrgan de premsa amb “La Voz del Pueblo”.
Dades dels Països Catalans 