Arxius mensuals: Març de 2020

Gómez i Toldrà, Josefina

(Barcelona, 1939 – )

Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma.

En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l’Acadèmia de Santa Cecília.

Ha actuat repetidament a diversos països d’Europa i de l’Amèrica Central.

Gómez Rodríguez, Helios

(Sevilla, Andalusia, 27 maig 1905 – Barcelona, 19 setembre 1956)

Dibuixant i caricaturista polític. El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de “Treball” i a la Federació Comunista Catalano-Balear. Fou empresonat per l’octubre de 1930.

Col·laborà com a dibuixant a “L’Hora” i “La Rambla de Catalunya” i fou el principal il·lustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes.

Expulsat de la Federació Comunista per l’agost de 1931, es relacionà amb el PCE i posteriorment col·laborà a “Justicia Social – Octubre”.

Adoptà un expressionisme amb forta influència cubititzant, molt determinat per les limitacions imposades per les possibilitats tipogràfiques del tipus de publicació en què col·laborà.

El 1948 exposà a Barcelona.

Gómez i Polo, Simó

(Barcelona, 3 març 1845 – 5 febrer 1880)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i freqüentà el taller del gravador Eusebi Planas.

El 1863 se n’anà a París, on féu la coneixença de Thomas Couture, que li aconsellà que es dediqués de ple a la pintura. Tornà a Barcelona i viatjà sovint a Madrid, on estudià i copià els grans mestres del Museo del Prado.

Al seu taller de Barcelona féu obres d’encàrrec: temes religiosos (Sant Sebastià, Ntra. Sra. de la Salette), retrats (F. Vidal i Jevelli, ebenista) i quadres de gènere (Els borratxos, Jugadors de daus, L’hereuet, Les cartes). Féu, també, pintures murals a les esglésies del Pi i de Sant Agustí.

El seu estil, encara que molt personal i representatiu del realisme català, acusa la influència dels grans mestres espanyols, francesos i flamencs. Són ben coneguts els seus dibuixos a la mina de plom.

Rebé una proposició d’Alfons XII per ésser pintor de cambra (1877).

Gómez i Pin, Víctor

(Barcelona, 1944 – )

Filòsof. Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal (1974), Ordre et substance: l’enjeu de la Quete aristotélicienne (1976), Límites de la conciencia y del matema (1983), Filosofía, el saber del esclavo (XVII Premi Anagrama de Ensayo, 1989), La Dignidad, lamento de la razón repudiada (1995) i Descartes, la exigencia filosófica (1996).

El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els primers autors que estudià a fons.

Als darrers temps, els seus treballs s’han orientat envers la filosofia de la matemàtica.

Gómez i Muntané, Maria Carme

(Barcelona, 20 juliol 1949 – )

Musicòloga. Formada amb Josep M. Llorens, s’ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana.

El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442, publicada el 1979.

El seu treball L’Ars Antiqua a Catalunya meresqué el Premi Higini Anglès de la Societat Catalana de Musicologia, l’any 1978. Ha publicat també La música medieval (1980).

Gómez i Ibars, Josep

(Aitona, Segrià, 21 juny 1920 – Barcelona, 21 maig 1997)

Escriptor.

Cec de naixença, s’ha dedicat a estudiar la situació dels qui no hi veuen.

Ha publicat En el món dels invidents (Introducció a la psicologia i a la problemàtica dels cecs) (1963).

Gómez i Curt, Enric

(Barcelona, 12 abril 1942 – )

Regatista.

Pertanyent al Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú, ha participat a les més importants regates de llarga navegació en solitari i amb tripulació, a bord del Costa del Sol, Ilusión i H2O amb participació destacada a les regates de l’Aurora, la Twotransat, la Parmelia, la Mare-Nostrum (en solitari), la Mil a dos, la Giraglia.

Juntament amb altres, ha creat un sindicat per projectar i construir un vaixell català que participi en la regata de la volta al món.

Gómez Arias, Federico

(Salamanca, Castella, 1828 – Barcelona, 19 febrer 1900)

Catedràtic i director de l’Escola Provincial de Nàutica de Barcelona.

Publicà obres didàctiques i de divulgació sobre invents, com ara Memoria sobre la Propulsión Aéro-Dinámica (1876), on descriu el projecte d’un vehicle volador propulsat amb motor de coet. També proposà l’ús de propulsors altres que la pólvora, fins i tot líquids.

A Seis inventos notables con los detalles para su ejecución (1880) proposà un escafandre espacial destinat a l’ascens a altes regions de l’atmòsfera.

També publicà llibres de poemes (La flor de las auras, etc) i estudis de filosofia i literatura.

Gomà i Pujades, Marià

(Lleida, 1915 – 1990)

Arquitecte i pintor. Es titulà a Barcelona, el 1941.

Fou arquitecte municipal de la Seu d’Urgell, de la Pobla de Segur, de Bellpuig i d’altres municipis lleidatans. A Lleida féu alguns edificis (delegació de Finances) i participà a la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54).

Fou catedràtic de d’escola d’arquitectura de Madrid.

Com a pintor ha practicat l’oli i l’aquarel·la, i ha exposat individualment i col·lectivament en diverses ciutats del país.

Gomà i Musté, Francesc

(Valls, Alt Camp, 16 abril 1915 – Barcelona, 21 març 1998)

Filòsof. Es llicencià en filosofia el 1941 i es doctorà el 1959 a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967.

En la seva formació ha estat influït per Font i Puig i també per Ortega y Gasset.

S’ha dedicat a l’antropologia fenomenològica, en la línia de Merleau Ponty, i també a la psicologia de la forma.

De la seva producció es destaca El problema de la psicología de la expresión (1964).

Del 1985 al 1990 fou president de la Societat Catalana de Filosofia.