Arxius mensuals: Juliol de 2020

Mequinensa, Parlament de

(Mequinensa, Baix Cinca, octubre 1411 – desembre 1411)

Assemblea popular convocada per Pedro Ruiz de Moros, Antonio de Luna i Artal d’Alagó, diputats del regne d’Aragó, en ajut de Jaume d’Urgell, pretendent al tron, enfront de Ferran d’Antequera.

Ja que la reunió era il·legal, les seves conclusions no foren acceptades per les Corts de Tortosa del desembre del mateix any.

Mentui

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Poble, en procés de despoblament, fins el 1969 era del municipi de Montcortès de Pallars, és situat al pla de Corts, a l’oest de l’estany de Montcortès.

L’església del Roser depèn de la parròquia de Peracals.

Mentor, Blasco

(Barcelona, 13 novembre 1919 – Solliés-Toucas, França, 4 maig 2003)

Pintor. Nom popularitzat, a França, de Mentor Blasco i Martel.

Format a Llotja, participà a les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1936 i el 1937, dins el Saló de Montjuïc.

Des del 1939 residí a Occitània, i el 1945 s’establí a París, on féu decoracions per al teatre Sarah-Bernhardt.

Mostrà la seva obra en exposicions individuals i en nombroses de col·lectives. Obtingué el Prix de Dessin el 1953.

El seu art, figuratiu, expressiu i ben estructurat, s’acull sovint en teles de grans dimensions.

És representat al Musée d’Art Moderne de París i als museus de Mulhouse i Besançon.

Menta

(Catalunya, 1997 – 2003)

Primer operador global de telecomunicacions per cable, vinculat a Cable i Televisió de Catalunya.

La llicència per a operar al Principat l’obtingué l’any 1997, i va encarregar-se de cablejar amb fibra òptica els principals municipis.

Actualment Menta ha desaparegut com a marca, en integrar-se —com han fet Madritel, Able, Supercable Andalucía i Telecom Canarias— a l’empresa Aunacable del Grup Auna, que proporciona el servei de telecomunicacions per cable.

Mensa i Corchete, Carles

(Barcelona, 28 febrer 1936 – 29 març 1982)

Pintor. Ha format part dels grups “Síntesi” i “Arte de Hoy”.

Realitzà la seva primera exposició individual a Mataró el 1961. Ha exposat també a Barcelona, Madrid, Torí, Milà, Florència i Palerm. En 1965 rebé la primera medalla Gimeno de Tortosa.

Té obres als Museus d’Art Modern i d’Art Contemporani de Barcelona.

La seva pintura és figurativa, caricaturesca, amb una intenció satírica d’agressivitat molt remarcable.

Menós i de Llena, Jaume

(Barcelona, segle XVIII)

Metge. Residí a Manresa.

Publicà nombroses obres professionals, com Memoria contra el uso del solimán corrosivo y de la cicuta (1776), i sobre aigües medicinals de diversos llocs de Catalunya, obres, totes elles, d’un marcat to polèmic.

Menorca, conquesta de

(Menorca, 5 gener 1287 – 22 gener 1287)

Campanya d’Alfons II de Catalunya-Aragó.

Quant Jaume I va haver conquerit Mallorca (1229), Menorca, que no arribà a ésser envaïda, es va declarar nominalment tributària de la corona catalano-aragonesa.

Però l’any 1287, i tot i que l’illa pertanyia jurídicament al regne de Mallorca, Alfons II la va conquerir per la força de les armes i la va repoblar parcialment.

En aquella època Menorca gaudí de l’esplendor nàutica i comercial catalana i d’una certa prosperitat en l’economia, basada en la cria de bestiar oví per a la producció de llana.

Mendoza i Tenòrio, Elisa

(Barcelona, 1856 – Madrid, 27 desembre 1929)

Actriu. Era filla de l’actriu Rosa Tenòrio.

Fou figura destacada del teatre; estrenà obres de Cano, Echegaray i López de Ayala, i treballà amb Rafael Cano i Antonio Vico. Fins al 1884 no actuà a Barcelona.

El 1889, arran del seu matrimoni, abandonà l’escena.

Mendoza y Sandoval, Diego Hurtado de

(Madrid, 13 octubre 1650 – Viena, Àustria, 14 juliol 1720)

Tercer comte de la Corzana.

El 1697 fou nomenat capità general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del Consell de Cent barceloní, de reconèixer-lo.

Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns.

El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per a formar part, indistintament, dels nous consells de guerra i de govern i el nomenà, abans de partir, lloctinent general de València, càrrec que exercí fins després de la rendició de la capital a l’exèrcit borbònic, el 8 de maig de 1707.

El 1711 s’embarcà, amb la seva família, amb el rei-arxiduc vers Viena.

Mendoza Rueda, Antonio

(Màlaga, Andalusia, 13 abril 1811 – Barcelona, 9 setembre 1872)

Cirurgià. Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar.

Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat.

President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Giné, “El Compilador Médico” (1865).

Publicà Estudios clínicos de cirugía (1847).