Arxius mensuals: Març de 2019

Broggi i Vallès, Moisès

(Barcelona, 18 maig 1908 – 31 desembre 2012)

Metge. Es llicencià a Barcelona el 1931 i s’especialitzà en cirurgia al costat de Joaquim Trias. Durant la guerra civil fou metge de les Brigades Internacionals, i posteriorment féu una gran tasca assistencial.

Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president el 1980. En el camp professional ha reeixit com a cirurgià i pels seus treballs d’anatomia quirúrgica.

El 1981 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Broch i Huesa, Àlex

(Barcelona, 19 desembre 1947 – )

Crític literari. Llicenciat en filologia romànica, s’ha especialitzat en la crítica literària dels autors del segle XX.

Ha escrit en diversos diaris i revistes i ha publicat Literatura catalana dels setanta (1980), Literatura catalana: balanç de futur (1985), Poesia Catalana. Antologia 1936-1968 (1985), Literatura catalana dels anys vuitanta (1991), Forma i idea en la literatura contemporània (1993) i diverses antologies de prosa i de poesia.

Fou secretari del Centre Català del PEN Club Internacional (1979-85), i posteriorment, director literari adjunt d’Edicions 62.

Brocà i de Bofarull, Salvador Maria de

(Reus, Baix Camp, 6 febrer 1807 – Barcelona, 27 febrer 1879)

Advocat i polític progressista. Graduat en dret el 1833 a Osca. Fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus (1838 i 1843) i fundador del Banc de Barcelona.

Era nebot de Pròsper de Bofarull, amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960.

Brocà i Codina, Josep

(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1805 – Barcelona, 3 febrer 1882)

Guitarrista i compositor. Rebé lliçons de Dionisio Aguado. Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on féu diversos concerts.

Compongué algunes obres per a aquest instrument (fantasies, valsos, etc), una selecció de les quals fou publicada el 1885.

Brocà

(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

Antic poble (958 m alt), dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc. Fins el 1942 fou el centre d’un municipi (que tenia agregats des del segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer), que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà.

El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà, per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà. Havia format part de la baronia de Pinós.

L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica.

Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la vall de Lillet.

Broate, coma de

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós.

A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga.

Briva i Mirabent, Antoni

(Sitges, Garraf, 31 gener 1926 – Astorga, Castella, 20 juny 1994)

Eclesiàstic. Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia. Ordenat sacerdot el 1950 exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1963) i canonge de la catedral (1964).

Nomenat bisbe d’Astorga (1967), va dur a terme una tasca de divulgació teològica a través de diversos escrits.

Fou cap de redacció de la revista “Orbis catholicus” (1958-64) i ha publicat articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura (1957), El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman (1958), Colegio episcopal e Iglesia particular (1959).

Brignoles, tractat de

(Brinhòlas, Provença, França, 19/feb/1291)

(o de Tarasco) Acord signat entre Alfons II de Catalunya-Aragó, Carles de Salern i el papa Nicolau IV, sobre la possessió de Sicília.

Segons les seves clàusules, Alfons II deixaria d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, i aniria en croada a Terra Santa. D’altra banda, el papa aixecaria l’excomunió d’Alfons i revocaria la investidura dels regnes catalano-aragonesos a favor de Carles de Valois.

La mort del rei Alfons II (18/jun/1291) deixà sense efecte les clàusules d’aquest tractat, base del d’Anagni (1295).

Si bé tradicionalment s’ha cregut que l’acord va ser signat a Tarascó (Zurita, Ramon Muntaner), Soldevila va demostrar que ho va ser a Brignoles.

Brichfeus, Pere

(Castellterçol, Vallès Oriental, 1670 – Àustria, 1724)

Militar austriacista. Durant la Guerra de Successió lluità sota les ordres d’Antoni Desvalls, marquès del Poal, a la batalla de Mura i a la d’Esparreguera (mai/1714).

Després de la caiguda de Barcelona (11/set/1714), s’acollí a la capitulació de Cardona; malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s’hagué d’exiliar.

Partí a Àustria i, a la divisió imperial d’Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs.

Brevis historia monasterii Rivipullensis

(Ripoll, Ripollès, 1147)

Història del cenobi ripollès. Nom donat per l’arquebisbe Peire de Marca a aquesta crònica catalana escrita en llatí. És la més antiga avui coneguda entre les produïdes en el territori de l’antiga Marca Hispànica.

La seva narració arrenca de la fundació del monestir de Ripoll per Guifre el Pilós el 888 i arriba fins al 1147, any de la redacció de la crònica.

El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint amb exactitud la documentació conservada en els arxius del cenobi.

Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum, que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard.