Arxius mensuals: Abril de 2023

Eivissa, Vila d’ (Eivissa)

Deixa un comentari

Municipi i capital de l’illa d’Eivissa (Illes Balears): 11,16 km2, 85 m alt, 49.693 hab (2014)

És el terme més petit de l’illa i està situat a la costa sud-oriental, a la badia d’Eivissa, on forma una franja litoral, i la seva costa s’estén des de la platja de Talamanca fins al començament de la platja d’en Bossa.

ECONOMIA.- A causa de la poca extensió del terme i el creixement de la ciutat, l’activitat agrícola hi té molt poca importància. La moderna urbanització del voral de la badia i l’èxode rural produït pel turisme feren desaparèixer les anomenades feixes, un dels sistemes de conreus més interessants i característics, que consisteix en el regatge per infiltració utilitzant les terres pantanoses drenades per sèquies. El tràfic portuari centra l’activitat comercial de l’illa i, fins a la construcció de l’aeroport, fou l’únic mitjà de relació amb l’exterior. Les principals indústries són l’alimentària, la metal·lúrgica, la tèxtil i la de la fusta. Tot i aquests recursos, l’economia actual es basa en el turisme, el qual ha originat una important indústria hotelera, emplaçada a la vila i a les platges del voltant (ses Figueretes i Talamanca).

LA CIUTAT.- Conserva la muralla del segle XVI, que voreja la part antiga o Dalt Vila, de carrers estrets i tortuosos que s’adapten a la inclinació del turó, i que la separa del sector comercial de la Marina i del modern, que prolonga la ciutat cap al nord i nord-oest. L’impuls del turisme ha produït una nova expansió urbana que ha creat nous barris. És l’únic nucli amb funcions urbanes definides i seu del Consell Insular.

ART.- En la necròpolis púnica de Puig des Molins (segles VII a III aC) hi ha més de tres mil cambres funeràries subterrànies, obertes a l’exterior per un pou de 3 a 5 m d’alçària; algunes contenen sarcòfags monolítics i diversos utensilis i joies, entre els quals cal esmentar els magnífics miralls de bronze, i escultures de terra cuita de diverses mides. Sobre la ciutat s’alça el barri antic, dominat pel castell d’Eivissa (segle XVI) i la catedral d’Eivissa, començada al segle XIV en estil gòtic i reconstruïda al segle XVIII en estil barroc, que conserva una sèrie de pintures gòtiques sobre fusta de Valentí Montoliu i el mestre d’Inca.

Enllaç web: Ajuntament

Eina (Alta Cerdanya)

Deixa un comentari

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 20,36 km2, 1.500 m alt, 128 hab (2012)

(fr: Eyne) Situat a l’eix pirinenc, que comprèn la llarga vall d’Eina, drenat pel riu d’Eina (afluent del Segre), d’origen glacial, entre el pic d’Eina (2.794 m alt) i el de Finestrelles, la part alta de la qual és de gran interès botànic, la capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina, que és comunica a través del coll d’Eina amb la vall de Núria, fins al pla de la Perxa.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), gràcies a l’abundància de pasturatges, complementada per l’agricultura (cereals i patates). També hi ha jaciments de ferro i una estació d’esquí. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat, a la dreta del riu d’Eina, i està dividit en dos sectors, el més alt al voltant de l’església (del 1731, on hom venera la imatge de la Mare de Déu del Remei), que estigué emmurallat, i el més baix, per una antiga fortalesa senyorial. Fora del poble hi ha l’antiga església i les restes d’un castell.

Èguet (Alta Cerdanya)

Deixa un comentari

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 4,47 km2, 1.800 m alt, 444 hab (2012)

(fr: Égat) Estès al vessant meridional del roc de la Calm, al massís del Carlit. Forma la vall mitjana de la riera d’Éguet, que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d’Estaüja.

Els recursos econòmics és limiten a l’activitat agrícola poc desenvolupada, amb conreus de secà (cereals) i de regadiu, vora el riu, i a la ramadera (bestiar boví). Àrea comercial de Prada de Conflent.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat a l’esquerra de la riera d’Èguet, vora un extens caos granític; és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d’un agrupament més modern; a l’església parroquial és conserva una imatge romànica de la Mare de Déu (segle XII). El lloc és esmentat ja el 839. Al sud, hi ha el mas i antiga església de Sant Esteve.

Dosaigües (Foia de Bunyol)

Deixa un comentari

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 121,51 km2, 400 m alt, 418 hab (2014)

(cast: Dos Aguas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la serra de Dosaigües o d’El Ave i a l’esquerra del Xúquer, que limita el terme pel sud.

El territori, aspre i poc apte a l’expansió dels conreus, ha provocat l’emigració de bona part de la població, especialment cap a Catalunya. Alguns conreus de garrofers, oliveres, vinya i cereals. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a la confluència dels barrancs de La Umbria i de La Losa, al peu de la serra de Dosaigües; se’n destaca l’església parroquial del Roser, del segle XVI. Fou el centre de la baronia de Dosaigües i del marquesat de Dosaigües.

Dins el terme hi ha les restes del castell de Madrona, així com un gran conjunt de coves amb pintures rupestres prehistòriques (pintures rupestres de Dosaigües), que foren estudiades i publicades per F. Jordà i Josep Alcacer el 1951.

Enllaç web: Ajuntament

Dorres (Alta Cerdanya)

1 Resposta

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 24,77 km2, 1.450 m alt, 162 hab (2012)

Situat al vessant sud del massís del Carlit; al nord del terme, a la vall dita dels Estanyets (afluent de la d’Angostrina), surt el canal de Dorres, que rega part del terme. Hi ha boscs i pasturatges.

Els conreus (situats a la part baixa del territori) de cereals (blat, sègol), patates i arbres fruiters, son la base de l’economia local, juntament amb la ramaderia (bestiar boví). Dins el terme hi ha també fonts d’aigües termals sulfuroses, una de les quals donà origen a un petit balneari (banys de Dorres) en relació amb el proper balneari de les Escaldes. Pedreres granítiques, explotades tradicionalment. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble agrupa tota la població del municipi; a l’església parroquial, romànica, s’hi venera la imatge bruna (del segle XIII) de la Mare de Déu de Bell-lloc, originària de l’antic santuari de Bell-lloc, avui destruït.

Domenyo (Serrans)

1 Resposta

Municipi dels Serrans (País Valencià): 68,5 km2, 250 m alt, 698 hab (2014)

(cast: Domeño) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’aiguabarreig del riu de Xelva i el Túria, el qual travessa el terme d’oest a est, i que en aquest sector passa profundament engorjat. El territori és molt muntanyós i en gran part improductiu, amb abundància de pinedes, pasturatges i erms.

Els conreus són bàsicament de secà (cereals, oliveres, vinya i garrofers). Ramaderia de bestiar de llana. Àrea comercial de València. El municipi va perdre bona part de la seva població, que es va traslladar a Marines (Camp de Túria), en ésser parcialment negat pel pantà de Loriguilla.

El poble és a la confluència del riu de Xelva amb el Túria, en un coster dominat pel castell de Domenyo, probablement d’origen romà; l’església parroquial és dedicada a Santa Caterina. Són cèlebres les danses locals, dites danses de Domenyo.

Barcella, la -Baix Maestrat-

Deixa un comentari

(Xert, Baix Maestrat)

Despoblat, aturonat, a 4 km de la vila, al nord, a la zona muntanyosa que separa les conques del riu de Cervera i del riu Cérvol, on hi ha la roca de la Barcella i la mola del Murar.

Només resta l’antiga església de Sant Pere de Barcella, que esdevingué santuari de Sant Marc, amb hostatgeria.

El barranc de la Barcella, que neix als vessants orientals del Turmell i passa prop d’aquesta església, desemboca al riu Cérvol per la dreta.

Barcella, alt de la -Alcoià-

Deixa un comentari

(Banyeres de Mariola / Onil, Alcoià)

Cim (1.210 m alt) de la serra Fenossosa, entre la vall de Biar i la foia de Castalla.

Barcarès, el -Mallorca-

Deixa un comentari

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Cala, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta del Barcarès, a l’oest, i la de l’Emperador, a l’est.

Dóna nom a un caseriu proper, el qual es troba al nord mateix d’Alcúdia.

Barcarès, camp del

Deixa un comentari

(el Barcarès, Rosselló, abril 1939 – fi 1942)

Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló.

D’una capacitat de 50.000 persones, n’arribà a contenir, el juny d’aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d’abandonar-lo sense una autorització especial.

El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i posat sota l’autoritat militar. Després de l’armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l’estat francès.

A la seva dissolució, la resta d’interns fou transferida a d’altres camps.