Arxiu de la categoria: Biografies

Cervera, Ramon de (varis)

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – 1172/82)  Fill de Ponç Hug de Cervera i germà de Ponç de Bas, junt amb el qual prengué part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Fou senyor de l’Espluga Jussana. Néta seva fou Gueraua de Cervera.

Ramon (I) de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Bisbe d’Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves.

Ramon (II) de Cervera  (Catalunya, segle XIII – vers 1305)  Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II el Gran, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol d’Urgell. El 1375 fou un dels juradors dels convenis de la pau d’Almazan.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós i en fou conseller. En virtut de les disposicions de les Corts de Montsó (1383), resultà expulsat de la cort. Serví després Joan I el Caçador, del qual fou ambaixador a Sardenya (1387), per preparar una pau amb els Arbòrea, juntament amb el lloctinent reial Bernat de Senesterra.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XV)  Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s’hi féu representar per procurador.

Cervera, Ponç de (varis)

Ponç de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. El 1229 fou un dels signants del compromís matrimonial d’Aurembiaix d’Urgell amb Pere de Portugal.

Ponç de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. El 1274 fou un dels signants dels pactes de confederació nobiliària confirmats a Àger, per iniciativa del vescomte de Cardona, i en oposició al rei Jaume I. Anys més tard, figurava entre els servidors del rei Pere II el Gran.

Cervera, Pere de (varis)

Pere de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Fill de Ponç de Bas i germà d’Hug de Bas. Succeí al seu pare com a vescomte regent de Bas (Pere II de Bas).

Pere de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill d’Hug Ponç de Cervera. Dit també de Serra, de Bas o d’Arborea, com els seus descendents, que abandonaren el cognom de Cervera. Fou de fet el darrer vescomte de Bas (Pere III), títol que ja només portaren nominalment els seus successors, i heretà també el jutjat d’Arborea (Pere II).

Cervera, Guillem de (varis)

Guillem de Cervera Veure> Cerverí de Girona (trobador que hom havia considerat, sense fonament, membre de la família Cervera).

Guillem de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Noble. Figurà a vegades al seguici i consell del rei Alfons I el Cast. A la segona part del regnat d’aquest actuava ja a vegades amb el seu fill homònim, que havia de ser un dels més alts personatges de la família.

Guillem (V) de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Ramon. Fou anomenat també Folc de Ponteves. Fou desheretat.

Guillem (VI) de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Ramon (II) de Cervera. El 1323 participà a la campanya per reduir Sardenya a l’obediència de Jaume II de Catalunya. Morí jove, segurament sense fills barons.

Cervera, Guillem (I) de

(Catalunya, segle XI – vers 1130)

Suposat germà de Berenguer (I) de Cervera i, per tant, germà també, o besnebot, del senyor de Castellfollit, Hug de Cervera. Fou l’iniciador de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut.

Repoblà una vasta regió de les Garrigues (Castelldans) i del Segrià (Gebut) entre el 1119 i el 1130.

El seu fill fou Guillem (II) de Cervera (Catalunya, segle XII – vers 1164)  (dit el Gros)  Participà en la conquesta de Siurana (1154), i el 1161 es féu monjo de Poblet. Fundà amb la seva muller, Ermessenda, el priorat de Sant Pere Gros de Cervera, i fou senyor del castell de Cérvoles. Llur fill fou Guillem (III) de Cervera.

Cervera, Berenguer (I) de

(Catalunya, segle XI)

Senyor de Granyanella i de Vilagrasseta. Fill d’un Dalmau que sembla el senyor de Castellfollit de Riubregós, casat amb Elisava, o un seu nét homònim.

Fou l’iniciador de la línia de Granyanella, la qual sembla que s’extingí amb els seus besnéts Berenguer (III) de Cervera (Catalunya, segle XII – després 1230) i Arnau (II) de Cervera (Catalunya, segle XIII – després 1250).

Cervelló i de Vilafranca, Arnau de

(Catalunya, segle XIV – després 1373)

Fill de Guillem de Cervelló el Bord de Cervelló.

Fou tutor de Guillem Ramon (I), comprà al rei el mer i mixt imperi del seu castell (1357) i pledejà amb la vídua de Guillem Ramon (I) pel seu feu de Santa Perpètua (1373), que fou embargat pel rei.

El seu fill fou Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà (Catalunya, segle XIV – 1408)  Majordom i procurador general de la reina vídua Violant de Bar. Fou el pare de Lluís i de Violant de Cervelló i de Palol.

Cervelló i de Querol, Ramon Alemany de

(Catalunya, segle XII – Mallorca, 1229)

Senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Santa Perpètua de Gaià, Montclar, Selmella i Pontils. Fill segon de Guerau Alemany (V) i de Berenguera de Querol.

Assistí a la reconciliació de Jaume I el Conqueridor amb el comte d’Urgell (1217). Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d’on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany.

Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí.

Cervelló i de Queralt (germans)

Els germans Dalmau, Guillem Ramon Alemany i Hug Alemany, eren fills de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona, i germà de Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.

Dalmau de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – Castella, abans 1401)  Cambrer de l’infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d’armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l’acusació d’homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d’Oriola (1387).

Guillem Ramon Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XV – 1441)  Eclesiàstic. Comanador major d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava.

Hug Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – després 1392)  Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d’armes, procurador de l’infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador de València (1392).

Cervelló i de Palol (germans)

Els germans Lluís i Violant de Cervelló i de Palol eren fills de Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà

Lluís de Cervelló i de Palol  (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1405)  Junt amb el seu pare obtingueren del rei el trasllat de Santa Perpètua de la jurisdicció de la vegueria de Vilafranca a la de Montblanc, d’on era el castell de Vallespinosa (1378). Fou procurador de la reina Violant de Bar i ambaixador reial a Nàpols. Mori abans que el seu pare. La senyoria de Vallespinosa passà a la seva germana Violant.

Violant de Cervelló i de Palol  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  A la mort del seu germà rebé la senyoria de Vallespinosa i la donà a Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt, governador de Catalunya, però passà més tard als seus descendents, els Armengol.