Arxiu d'etiquetes: artistes

Margarit i Lleonard, Josep

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Brodador. Assolí un gran prestigi devers la meitat del segle XIX.

Llorens, Andreu

Il·lusionista, més conegut pel seu nom artístic de Selvin.

Indika

(Empordà, 1950 – 1952)

Grup artístic efímer. Fundat per Joan Massanet i integrat per Bartomeu Massot, Joan Sibecas i Evarist Vallès.

Amb un esperit de renovació no definit per cap corrent estètic concret, féu exposicions a Figueres (1950) i a Girona (1952).

Gran Gilbert

Nom amb que fou conegut l’artista de varietats Joan Massó i Gilbert.

Garcia i Sevilla, Ferran

(Palma de Mallorca, 22 octubre 1949 – )

Artista plàstic. Es formà en el camp de la història i de la teoria de l’art. Després s’inicià en la pràctica conceptual, i és una de les figures importants de l’art contemporani espanyol des que exposà per primer cop el 1972.

Creador de happenings i environments, més endavant es decantà per la pintura, de caràcter figuratiu i amb influències de l’art primitiu, que el situà amb èxit dins el mercat artístic internacional.

Ha estat professor ajudant de la Universitat de Barcelona i ha publicat alguns treballs de recerca.

Garcia (varis)

Ferran Garcia  (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877)  Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.

Gabriel Garcia  (Tarragona, segle XV)  Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.

Joan Anton Garcia  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.

Josep Lluís Garcia  (Catalunya, 1935 – )  Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.

Pere Garcia  (Catalunya, segle XV)  Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.

Fernández de Soto i Llasat (germans)

(Barcelona, 1881 – segle XX)

Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:

Mateu Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939)  Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.

Àngel Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1882 – setembre 1937)  Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.

Wenceslau Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)  Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.

Lluís Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1894 – 1965)  Escultor.

Equip A

(Igualada, Anoia, 1967 – ? )

Grup artístic. Format pels barcelonins Josep Lluís Jubany (1948), Ramon Herreros (1948), Jordi Morera (1945) i Alexandre Tornabell (1945).

Oberta a tots els corrents i amb un clar desig de sostreure’s a la subjectivitat, s’interessaren per totes les formes i mitjans de comunicació visual tendents a una presa de consciència.

Dusay (varis)

Dusay Cognom que a vegades es confon amb els de Dusai o Durall.

Pere Dusay  (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós.

Pere Julià Dusay  (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XVI)  Artista. Era llec del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Hi féu l’altar del Corpus, el 1535.

Simó Dusay  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà. El 1325 fou ambaixador extraordinari de la seva ciutat prop de la república de Gènova.

Castelucho

(Barcelona, 1835 – )

Família d’artistes i marxants. L’iniciador de la qual fou Antoni Castelucho i Vendrell.