Arxiu d'etiquetes: artistes

Dusay (varis)

Dusay Cognom que a vegades es confon amb els de Dusai o Durall.

Pere Dusay  (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós.

Pere Julià Dusay  (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XVI)  Artista. Era llec del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Hi féu l’altar del Corpus, el 1535.

Simó Dusay  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà. El 1325 fou ambaixador extraordinari de la seva ciutat prop de la república de Gènova.

Castelucho

(Barcelona, 1835 – )

Família d’artistes i marxants. L’iniciador de la qual fou Antoni Castelucho i Vendrell.

Cabanyeres, Josep Antoni

(Barcelona, segle XIX)

Brodador. Assolí una fama extraordinària per la perfecció del seus treballs.

Balcells i Font, Rosa

Ballarina, més coneguda pel seu nom artístic de Rosita Segovia.

Baguer, Ramon

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Artista. Era daguer de professió. Tingué gran fama com a pessebrista.

Presentava els seus conjunts en forma de diorames, els quals eren objecte de comentaris molt favorables.

Alegria, Gil Vicente

(Lisboa, Portugal, 1842 – Barcelona, 16/oct/1908)

Promotor de circ. Fundador del famòs Circ Alegria (o Circo Ecuestre), inaugurat el 21 de maig de 1879 i instal·lat a la plaça de Catalunya, de Barcelona.

Hi actuaren les millors atraccions de l’època fins que, per exigències d’urbanització, fou enderrocat el 29 d’octubre de 1895.

ADLAN

(Catalunya)

Sigla de l’associació Amics de l’Art Nou.

Xicola i Mata, Montserrat

(Barcelona, 1933 – )

Esmaltadora. Formada amb Domènec Fita i a l’Escola Massana de Barcelona amb Manuel Brunet i Eudald Serra.

Ha participat en exposicions col·lectives de l’estat espanyol i d’altres països.

Vell i Nou

(Barcelona, 13 març 1915 – desembre 1921)

Revista d’art. Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes. Fins al 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment.

Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi col·laboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes.

Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època l’abril de 1920, amb caràcter mensual i més eclèctica. Aleshores publicà texts, ultra en català, en francès i en castellà.

Vayreda

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’artistes i intel·lectuals. Té la seva casa pairal a Olot (Garrotxa), i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona.

Els primers membres foren els germans Joaquim, Estanislau i Marià Vayreda i Vila.