Arxius mensuals: Setembre de 2020

Navès, Miquel de

(Lleida o Benasc, segle XIV – Catalunya, vers 1423)

Eclesiàstic i ambaixador reial. Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida.

Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança (1416) per a tractar de la solució del Cisma d’Occident.

Bisbe de Vic (1423), prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi.

Navel i d’Erill, Josep de

(Barcelona, segle XVII – després 1680)

Polític. Ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Jeroni Navel i de Cardona.

El 1640 era capità d’una companyia que lluità contra les tropes de Felip IV, en iniciar-se la Guerra dels Segadors.

Membre del Consell de Cent, participà en l’ambaixada barcelonina davant el rei de França (1642), el duc de Breze (1644) i la reina d’Espanya (1644), i mestre de camp de les forces barcelonines.

El 1649 Pèire de Marca el féu empresonar en la repressió general contra els suposats desafectes a França.

Entre el 1653 i el 1655 actuà d’enllaç entre Joan d’Àustria i el Consell de Cent, i més tard fou conseller en cap (1661 i 1676).

Acudí amb tropes a socórrer Girona, assetjada (1675) per les forces de Lluís XIV.

Navel i de Cardona, Jeroni

(Barcelona, 1585 – 1641/44)

Polític. Ciutadà honrat de Barcelona, fou síndic a les Corts de Barcelona del 1626, on s’oposà a les exigències econòmiques de Felip IV.

Ambaixador a Madrid (1634), s’oposà a Olivares en l’impost de les quintes. El 1640 fou nomenat novament ambaixador a Madrid per tal de protestar de la detenció de Tamarit i dels abusos de les guarnicions.

Arran de la guerra dels Segadors, fou retingut a Madrid, i alliberat el 20 de novembre de1641.

Navel, Galceran de

(Barcelona, segle XVI)

Ciutadà honrat. Tingué força relleu a la política municipal de Barcelona.

En fou conseller tercer el 1561 i primer o en cap el 1575 i el 1587. Durant el darrer mandat, ja dins l’any 1588, fou ambaixador extraordinari a Madrid per exposar a la cort reial els greuges que afectaven Barcelona i el Principat en general.

De tornada de Madrid i en passar per Tortosa, les autoritats locals el feren objecte de desconsideracions que provocaren un mogut incident entre el Consell de Cent i el consistori tortosí.

El 1591 actuà de missatger entre el Consell i el governador Enric de Cardona. El 1592 formà part de l’ambaixada de la Generalitat a Madrid.

Navel

(Viver i Serrateix, Berguedà)

Masia i antiga quadra i parròquia (Sant Vicenç), d’origen romànic, al sector sud-occidental del terme.

Situat a la vora de la riera de Navel, afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina.

Navata, Ermessenda de

(Catalunya, segle XIII – abans 1261)

Noble dama. Senyora de la major part de la vila de Peralada.

El 1249 es casà amb el vescomte Dalmau VI de Rocabertí, fent una notable aportació a aquest vescomtat, que precisament establiria el seu palau a Peralada. El 1261 el seu marit es casava ja en segones núpcies amb Constança de Seixac.

Fills seus foren el futur vescomte Jofre IV de Rocabertí i Guerau, senyor de Navata. Potser també ho fou Dalmau, futur senyor de Sant Llorenç de la Muga.

Navata, baronia de

(Catalunya, segle XI – segle XVII)

Jurisdicció senyorial, centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al segle XI.

Pel matrimoni (1249) de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge.

El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola.

El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata, que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma.

Navàs i Ferré, Longí

(Cabacés, Priorat, 7 març 1858 – Girona, 31 desembre 1938)

Entomòleg. Estudià a Reus i a Barcelona. Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot. Fou professor d’història natural a Saragossa i a Madrid.

El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrés de naturalistes de Saragossa (1908). El 1918 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.

Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada (1902), Neurópteros de España y Portugal (1908) i Entomologia de la Catalunya (1923-24), i un gran nombre d’articles en publicacions catalanes i estrangeres.

Col·laborà a l’Enciclopedia Espasa.

Navas i Escuder, Maria Rosa de

(Barcelona, 1911 – el Port de la Selva, Alt Empordà, 6 octubre 1979)

Ceramista. Néta de Miquel Escuder i Castellà. Passà pel Cercle de Sant Lluc i per l’acadèmia Baixas. Josep Guardiola l’animà en els seus inicis.

S’especialitzà en la porcellana, en la qual aconseguí esmalts clivellats d’una gran qualitat. Treballà a Sèvres.

Exposà individualment a Barcelona (des del 1950), a Madrid i a París.

Té el premi de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de l’exposició de Canes i medalles del Salón de Octubre de Madrid del 1967 i del 1968. Té obra a museus especialitzats de València, Sèvres i Faenza.

És coneguda amb el nom de casada, Maria Rosa Navas de Ribé.

Navas de Tolosa, batalla de Las

(La Carolina, Jaén, Andalusia, 16 juliol 1212)

Batalla entre musulmans i cristians, a la qual el papa Innocent III atorga el caràcter de croada.

Les hosts del califa almohade Muhammad al-Nasir van resultar derrotades per la coalició de reis cristians (entre els quals, Pere I de Catalunya-Aragó). Acabada la batalla les forces catalanes van ocupar Úbeda, la qual cosa els va reportar un gran prestigi.

Aquesta victòria tingué com a conseqüència que la vall del Guadalquivir quedés oberta a la Reconquesta i que fos allunyada qualsevol nova amenaça africana sobre la península.