Arxiu d'etiquetes: juristes

Cella i de Tafurer, Joan

(Girona, segle XVI)

Jurista. Representà el Braç Militar a les gestions per tractar d’una recopilació de les Constitucions de Catalunya (1589).

Celelles, Francesc

(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)

Jurista. Fixà el text de diverses disposicions legals antigues com ja en el seu temps circulaven amb errades o vicis, després de consultar amb mercaders i patrons de nau.

Publicà l’edició corregida i comentada del Llibre del consolat (Barcelona, 1494), reeditada diverses vegades.

Cardó, Jaume

(Vic, Osona, segle XV – Catalunya, segle XV)

Jurista. Féu addicions a l’obra de Jaume Callís De pau i treva, i escriví diversos comentaris als Usatges.

Canet (varis)

Antoni Canet  (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.

Joan Baptista Canet  (Lleida, segle XVII – 1649)  Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.

Maria de Canet  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug Folc I.

Martí de Canet  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.

Camps, Narcís

(Girona, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Jurista. Fou conseller del reial patrimoni a Sardenya.

Escriví comentaris sobre dret romà: Rationalia in quatuor priores titulos libri vigesimi Pandectarum i Sardonichi regni aureus clipeus, inèdits.

Botonac i de Castellnou, Jaspert de

(Rosselló, segle XIII – València, 1288)

Eclesiàstic i jurista. Segurament germà de Pere Arnau de Botonac.

Fou abat de Sant Feliu de Girona (1272), sagristà de la seu de Girona (1273 i 1276) i bisbe de València (1276-88). Celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions.

Conseller del rei Pere II el Gran, efectuà una missió diplomàtica prop del rei Felip III de França (1284), per tal d’evitar la seva intervenció en la lluita contra els angevins.

Botet, Guillem

(Lleida, s XII – 1231)

Jurista. Cònsol de Lleida (1207).

Fou autor de la compilació dels usatges (Consuetudines Ilerdenses) de Lleida (1228), el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica.

Borrull, Francesc

(València, 1695 – Cabanes de l’Arc, Plana Alta, 1758)

Prelat. Canonge de València (1735), vicari general i rector de la Universitat (1740). Auditor de la Rota (1752) i bisbe de Tortosa (1757-58).

Com a jurista publicà Dissertatio de legibus Hispaniae prohibentibus beneficia ecclesiastica exteris conferri (1732) i Decissiones Sanctae Rotae Romanae (1755-57).

Borrell (varis)

Camil Borrell  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Jurista. És autor de De regiminis Cathaloniae praestantia, publicat a Milà el 1611 i Additiones ad speculum principium de Belluga, glossant l’obra dels jurisconsult citat.

Guillem Borrell  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Jutge de Vic (1079-1111), es creu que va participar en la redacció dels primers Usatges de Barcelona, en època del comte Ramon Berenguer I el Vell.

Jaume Borrell  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Arquitecte i escultor. Del 1517 al 1519 féu la major part de l’hospital de Santa Maria de Lleida, incloent la galeria del pati i la imatge de la Mare de Déu esculpida en relleu.

Bonal, Josep de

(Catalunya, segle XIII)

Jurista i religiós. El 1277, essent abat de Sant Feliu de Girona, fou designat amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol, per a la ponència redactora del Llibre dels Costums de Tortosa. No pogué ocupar-se’n. Hagué de substituir-lo Ramon de Besalú.