Arxiu d'etiquetes: juristes

Harap

(Girona, segle XIII)

Jurista hebreu. El seu nom veritable era Rubén ben Isaac.

També fou metge i es distingí com a escriptor religiós.

Gomar i de Navès, Josep Antoni de

(Bellpuig d’Urgell, Urgell, 1719 – Cervera, Segarra, 1793)

Jurista. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Entre els seus escrits destaca l’estudi De vita et scriptis Josephi Finestres.

També és autor de treballs jurídics.

Gibert (varis)

Enric Gibert  (Barcelona, 1824 – segle XIX)  Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.

Guillem Gibert  (Barcelona, segle XV)  Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.

Jaume Gibert  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.

Pau Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.

Vicenç Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).

Gener, Pere (varis)

Pere Gener  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Marí. El 1511 fou nomenat capità de les tres galeres armades per la ciutat per combatre els corsaris africans.

Pere Gener  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1713 – 1784)  Jurisconsult. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.

Gassiot i Magret, Josep

(Olot, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1963)

Jurista. Coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña (1962) i codirigí amb el seu fill Joan Gassiot i Llorens l’Enciclopedia Jurídica Española.

Franquesa (varis)

Jaume Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. De la família igualadina del seu cognom què donà diverses figures polítiques importants. Fou batlle general de Catalunya.

Martí Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. Fou secretari d’estat durant algun temps, durant Felip II de Catalunya.

Martí Joan Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Economista i jurista. Fou tresorer de Felip II de Catalunya. Féu tres estades a l’Urgell per planificar i gestionar els preparatius del canal que hi era projectat. Recopilà les Constitucions de Catalunya.

Pau Franquesa  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Cavaller, de família igualadina. Com el seu parent Jaume, ocupà el càrrec de batlle general de Catalunya.

Fontana, Aleix

(Sàsser, Sardenya, Itàlia, segle XVI – 1558)

Cavaller. Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalano-aragonesa i el 1535 acompanyà Carles I de Catalunya a l’expedició a Tunis; després del 1556 fou mestre racional de Sardenya.

Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel Mai; fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1556, féu construir a Sàsser el primer col·legi de la companyia a Sardenya.

Ferrera i de Llobera (germans)

Els germans Francesc, Jeroni i Joan de Ferrera i de Llobera eren fills de Felip de Ferrera i de Llobera.

Joan de Ferrera i de Llobera  (Barcelona, segle XV – 1549)  Batxiller en lleis. Heretà de la seva mare la senyoria del castell de Vallferosa. Possiblement fou el conseller en cap de Barcelona homònim (1539). Morí sense fills.

Francesc de Ferrera i de Llobera  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Cavaller de Sant Joan.

Jeroni de Ferrera i de Llobera  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Cavaller de Sant Joan.

Ferrer (varis)

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Antoni Ferrer  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Fenollet i de Canet, Hug de

(Catalunya Nord, segle XIV – València, 1356)

Prelat i jurista. Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx, i germà de Pere. Estudià lleis a Lleida i després en fou professor a la mateixa ciutat.

Essent canonge d’Elna figurà entre els partidaris de Pere III el Cerimoniós, del qual aviat fou conseller (1344-54), contra Jaume III de Mallorca. Reconegué, a instàncies del rei, la primogenitura de la infanta Constança (1347).

Fou nomenat bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56), on combaté les doctrines dels beguins. Reuní un sínode (1350) i presidí un consell reial (1354-55), quan Pere III era a la campanya de Sardenya.

Fou senyor de Puçol. Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic.

Un altre germà seu fou Ponç de Fenollet i de Canet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Canonge de Vic.