Arxiu d'etiquetes: juristes

Avacés, Bartomeu

(Tarragona, segle XVI)

Jurisconsult. És autor del tractat Ordo procedenti contra invasores, secundum consuetudines tarraconenses.

Asso y del Río, Ignacio Jordán de

(Saragossa, Aragó, 4 juny 1742 – 21 maig 1814)

Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760).

Edità sota el pseudònim de Melchor de Azagra una col·lecció de cartes adreçades a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773).

Arús

(Barcelona, darreria segle X)

Jurista en temps de Borrell II de Barcelona.

Fou el principal organitzador de les llargues i costoses operacions de rescat per alliberar el gran nombre de ciutadans de Barcelona captius a Còrdova, després de la incursió d’Al-Mansur contra la ciutat en 985. La seva activitat en aquest sentit fou molt intensa.

Armengol i Cornet, Pere

(Barcelona, 1837 – 1896)

Jurista. Fundador de l’Asociación Española para la Reforma Penitenciaria (1879) i promotor de la presó cel·lular de Barcelona.

Publicà diversos estudis sobre qüestions penitenciàries.

Arisba

(Barcelona, segle XIII)

Jurista hebreu. Deixà escrits notables, de caràcter filosòfic, i fou un excel·lent orador.

Era conegut per l’apel·latiu de Ciceró jueu.

Agullana, Antoni d’

(Girona, segle XVI – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVI)

Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

És autor del tractat De rebus feudalibus.

Xirau i Palau, Josep

(Figueres, Alt Empordà, 1893 – Villefranche-sur-Mer, França, 22 gener 1982)

Jurista i polític. Germà d’Antoni i de Joaquim. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, el 1917 guanyà la càtedra de procediments judicials i pràctica forense a la Universitat de Múrcia, i posteriorment a la de Sevilla i a la de Barcelona.

El 1923, en formar-se la Unió Socialista, hi ingressà. Després de viatjar per l’estranger, fou diputat a les corts (1931), i formà part de la Comissió de l’Estatut.

Col·laborà a la “Revista de Derecho Privado”, de Madrid, entre d’altres, i a partir del 1932 dirigí la “Revista Jurídica”.

Entre les seves obres destaquen El concepto de la donación (1917), Eugenio Huber: su vida y su obra (1923), La condizioni del processo civile in Spagna (1925) i La funzione giurisdizionale e l’equità (1927).

Xetmar i de Sala, Joan Pau

(Barcelona, segle XVII)

Jurista. El seu cognom és grafiat habitualment Xammar. Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona. Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja.

El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat.

És autor de les obres De officio iudicis et advocati (1639), Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae (1644), obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb pròleg de Bonaventura de Tristany, i citada sovint en acords i dictàmens del consell barceloní, i Rerum indicatorum in Sacro Regio Senatu Cathaloniae sub diversis diffinitionibus cum rationalibus, seu allegationibus (1657).

Vives i Ximenes, Joaquim

(Barcelona, 1671 – Catalunya, després 1713)

Jurisconsult. Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat. El 1708 era oficial del braç militar; durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III.

Amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura Gualbes; hi inclogué un elogi d’aquest últim i dos sonets adreçats a F. Vicent Garcia.

Vives i Oriol, Francesc de Montserrat

(Reus, Baix Camp, 1617 – Barcelona, 1688)

Doctor en lleis. Establert a Tarragona.

Baró d’Altafulla i de Ribelles, governador de Barcelona.

El 1681 fou nomenat marquès de Tamarit.