Arxiu d'etiquetes: juristes

Rabassa, Guillem

(País Valencià, segle XIII)

Jurista i notari reial de Jaume I el Conqueridor. El 1227 compartí amb el seu senyor el mig segrest de què els feren objecte a Osca.

En tal ocasió el rei li preguntà si tenia alguna llei que els fos de profit a tots dos, i Rabassa respongué que no eren de profit, en aquelles circumstàncies, ni llei ni dret.

L’any següent fou un dels dos testimonis del contracte de concubinatge del monarca amb la desposseïda comtessa Aurembiaix d’Urgell.

Rabassa, Giner

(País Valencià, vers 1342 – després 1412)

Jurista i cavaller. El 1378 era jurat de la ciutat de València. Fou tresorer del rei Joan I el Caçador. Gaudí de gran prestigi.

Seria un dels tres representants de València al compromís de Casp (1412), com a figura que ningú no discutí, tot i haver estat manegada la designació de compromissaris pels partidaris de Ferran d’Antequera i ser Rabassa un dels pocs independents.

Tenia llavors més de vuitanta anys. Sofria trastorns mentals que foren certificats per una comissió de metges. Aquesta deficiència el féu dimitir com a compromissari. Fou substituït per Pere Bertran, que votaria en blanc per manca de temps a estudiar les candidatures.

És autor de notes sobre el dret foral de València.

Pou, Francesc

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Jurista. Exercí l’advocacia a Barcelona. És autor de nombroses obres de caràcter jurídic.

Col·laborà a algunes publicacions periòdiques.

Pons (varis)

Antoni Pons  (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625)  Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.

Arnau Pons  (Catalunya, segle XIII)  Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.

Francesc Pons  (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.

Joan Pons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.

Pere Pons  (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Jurista. Feu comentaris dels Usatges.

Sebastià Pons  (Catalunya, segle XVI – França, 1618)  Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.

Ponç (varis)

Ponç  (Lleida, segle XII – Catalunya ?, segle XIII)  Jurista. El 1213 ensenyava a la universitat de Bolonya. Se’n conserven comentaris a l’Arbor actionum de Bassiano.

Ponç  (Catalunya, segle XIII)  Paborde de Solsona. Fou present a la redacció del document del 3 de novembre de 1285, que es mantingué secret, en el qual el rei Pere II el Gran, poc abans de morir, disposava el retorn de Sicília, a l’església.

Pere Ponç  Veure> Pere Pons  (eclesiàstic i escriptor).

Ramon Ponç  (Catalunya, segle XV)  Missioner. Durant la guerra contra Joan II, prengué partit per la Generalitat. Anà amb Colom a l’illa l’Espanyola el 1493 i va escriure una relació dels costums, la religió i els mites dels indis d’aquesta illa.

Pinós, Bernat de (varis)

Bernat de Pinós  (Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, 1464)  Doctor en ambdós drets. S’establí a Sicília des d’abans del 1441 i fou jutge de la Regia Gran Corte siciliana el 1444.

Bernat de Pinós  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fill natural d’un dels Pinós. Fou conegut molt generalment com el bord de Pinós. Assistí, el 1411, a les Corts aragoneses començades a Alcanyís i prosseguides a Saragossa.

Bernat de Pinós  (Catalunya, segle XVI – 1 juliol 1550)  Noble. Sobresortí entre els organitzadors de la defensa del Rosselló contra la invasió francesa del 1543. Fou fill seu Pere de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Vescomte de Canet. Actuà contra la invasió del Rosselló pels francesos el 1570.

Bernat de Pinós  (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Noble. El 1588 estatjà a casa seva l’ambaixada tramesa a la capital per la ciutat de Saragossa. Amb altres familiars destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98.

Perecaula i Damians, Antoni

(Barcelona, segle XIX – 1885)

Jurista. Fou regidor de la seva ciutat. És autor de diverses obres jurídiques, com un Diccionario de derecho mercantil.

Pastor, Antoni

(Catalunya, segle XVIII)

Jurista. Assolí bona fama. A la darreria del segle XVIII era catedràtic de la Universitat de Cervera.

Papió, Bernat

(Falset, Priorat, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Doctor en lleis. És autor de l’obra Libellus de reformatione populi et de ornatu loquendi, que publicà a despeses pròpies de l’impressor Pere Montpesat (1534) i que dedicà al rei Ferran II el Catòlic.

Palou, Bernat de

(Catalunya, segle XIV)

Jurista. Fou assessor i diplomàtic al servei de Pere III el Cerimoniós.

Formà part de l’ambaixada que anà a Castella, el 1361, per convenir una nova pau amb el rei castellà Pere I el Cruel.