Arxius mensuals: Novembre de 2019

Fatxes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

(ort ant: Fatges) Despoblat, al nord-oest del terme, sota el coll de Fatxes, obert entre el Montalt i la mola de Genessies.

fattuchiera, La “La bruixa”

(Barcelona, 1838)

Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs, estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona.

El llibret és de Felice Romani, basat en una novel·la de Charles-Victor Prévot.

Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40.

Fatjó i Marsal, Tomàs

(Barcelona, 1675 – 1729)

Jurisconsult. Participà en la guerra de Successió a favor del rei-arxiduc Carles III.

Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725.

Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum… (1707).

Fatjó i Bartra, Àngel

(Reus, Baix Camp, 1817 – Barcelona, 15 novembre 1889)

Gravador i dibuixant. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i durant molt de temps va ésser professor de gravat a la mateixa escola.

Il·lustrà, entre altres, una edició del Quixot i l’obra d’Avel·lí Pi i Arimon Barcelona antigua y moderna.

Obtingué diversos premis a exposicions madrilenyes (1864) i barcelonines (1864 i 1871), un dels quals pel gravat Vista de Barcelona des del port (1845).

Fàtima

(Igualada, Anoia)

Barri residencial obrer, als afores de la ciutat, a l’oest, a la vora de la carretera d’Espelt.

Format en 1950-60 per cases d’una planta, unifamiliars, en la major part.

L’equipament urbà és encara deficient.

Fatarella, serra de la

(Terra Alta)

Serra de l’interior del sistema Mediterrani.

S’estén en direcció nord-sud, perpendicular a la serra de Cavalls, limitada als sectors nord i oriental per l’Ebre.

Assenyala el contacte entre la depressió de l’Ebre i l’alt planell de la Terra Alta, i separa aquesta comarca de la Ribera d’Ebre.

Oscil·la entre els 200 i els 500 m d’alt.

Fatarella, fets de la

(la Fatarella, Terra Alta, gener 1937)

Esdeveniments violents ocorreguts els darrers dies de gener per la resistència dels camperols del poble als intents de col·lectivització menats per grups de la CNT-FAI procedents d’unes altres localitats (Reus, etc), que dugueren a terme una dura repressió (arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna).

L’arribada de forces de la Generalitat (guàrdies d’assalt, entre altres) aclarí la situació.

El resultat fou d’una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble.

Farsa d’en Cornei

(Catalunya, segle XVI)

Peça dramàtica en vers, anònima, en català, possiblement de la fi del segle XVI, integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas (amo) i Cornei i el negre Cristòfol (criats).

L’obra (843 versos) és, en conjunt, poc dinàmica. La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular.

Ha estat publicada per Josep Romeu (1962).

Farrúbio, el

(Alfara dels Ports / Tortosa, Baix Ebre)

Contrafort (792 m alt) nord-oriental del Caro, sobre el poble dels Reguers.

S’hi forma el barranc del Farrúbio, que aflueix a l’Ebre per l’esquerra, prop del raval de Crist.

Farró i Fonalleras, Dolors

(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)

Museòloga i historiadora de l’art.

S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.

Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.