Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues

Surroca i Frau, Josep

(Barcelona, 1850 – segle XIX)

Pedagog i cal·lígraf.

Fou catedràtic auxiliar de filosofia a les universitats de Barcelona i Madrid i de grec a Granada. Fou dibuixant del Banc d’Espanya. Es jubilà de la seva càtedra granadina el 1922.

És autor d’obres docents i d’uns Elementos de estética y teoría literaria.

Societat Catalana de Pedagogia

(Catalunya, 1984 – )

(SCP)  Entitat. Creada com a filial de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat de propugnar, impulsar i aplegar l’altra investigació pedagògica a les terres de llengua i cultura catalanes.

La seva activitat se centra en sessions científiques, publicacions, seminaris, premis i altres activitats culturals.

N’han estat presidents J. Triadú (1984-87) i després Lluís Folch i Camarasa.

Enllaç web: Societat Catalana de Pedagogia

Serra i Porson, Josep

(Roma, Itàlia, 1828 – Barcelona, 1910)

Pintor i pedagog artístic. Format a París.

Fundà una acadèmia particular i fou professor de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Foren deixebles seus, entre altres, Modest Urgell, Josep Lluís Pellicer i els germans Masriera.

Destacà en la pintura de gènere. Fou un dels últims representants de l’escola romàntica catalana.

Selva i Henry, Blanca

(Alvèrnia, França, 29 gener 1884 – 3 desembre 1942)

Pianista, pedagoga i musicòloga. De família paterna catalana, estudià al conservatori de París i, amb Vicent d’Indy, a la Schola Cantorum, on fou professora de piano.

S’establí a Barcelona, on visqué des del 1922 fins al 1937, i actuà com a pianista, conferenciant i pedagoga. Fou una gran renovadora de la tècnica pianística.

Publicà, entre altres escrits, L’enseignement musical de la technique du piano (1922-25), Les sonates de Beethoven (1927) i Déodat de Séverac (1930).

Scanu, Pasqual

(l’Alguer, 1908 – Sàsser, Itàlia, 1978)

Escriptor i pedagog. Doctorat en lletres a Roma, exercí la docència del 1937 al 1975 com a professor de gramàtica catalana a la Universitat de Sàsser i fou un entusiasta impulsor de les relacions entre Catalunya i l’Alguer.

Dedicat a la cultura popular i a la història de l’Alguer, publicà Alguero e la Catalogna (1962), Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer (1964), Sardegna (1964), Sardegna nostra (1976), Poesia d’Alguer (1970), Guida d’Alghero (1971) i Rondalles alguereses (1985). També conreà la poesia.

Sanz i Poch, Jesús

(Terrassola i Lavit, Alt Penedès, 1897 – Catalunya, 1936)

Pedagog. Estudià pedagogia a Ginebra.

Fou un dels introductors a la Península de les tècniques Freinet, que havia conegut a l’Escola Saint Paul de França. Destacà a diversos congressos.

El 1930 col·laborà a la fundació de la Cooperativa espanyola de la impremta. El 1931 fou nomenat secretari i professor de l’Escola Normal de la Generalitat.

Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Sagrera i Pijoan, Jaume

(Esclanyà, Baix Empordà, 1846 – Girona, 23 gener 1925)

Pedagog. Era doctor en filosofia i lletres.

Ensenyà a l’Escorial, Figueres i Girona. En aquesta darrera ciutat presidí la Societat d’Atracció de Forasters.

És autor de diverses obres de caràcter docent.

Sagrera i Anglada, Sants

(Girona, 1893 – Barcelona, 2 gener 1983)

Violoncel·lista i pedagog.

Fou membre del Quintet Català i del Quintet Laietà. Fundà el 1933 el Quartet de Corda de Barcelona que donà gran nombre de concerts.

Es dedicà a l’ensenyament a l’acadèmia Marshall (1929), al Conservatori i a Igualada.

Bon coneixedor de la història musical gironina de la primera meitat del segle XX, col·laborà habitualment a la revista “Scherzando”.

Ruiz i Castella, Josep

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Advocat i especialista en orientació professional.

Fou secretari del Museu Social, des d’on fundà el 1914 el Secretariat d’Aprenentatge, que poc després transformà en l’Institut d’Orientació Professional, on formà part del consell tècnic que el dirigí.

Organitzà junt amb E. Mira la Segona Conferència Internacional de Psicotècnia aplicada a l’orientació professional i a l’organització científica del treball (Barcelona, 1921).

És autor de Municipalización de las Bolsas de Trabajo (1912), Projecte de funcionament de l’Institut d’Orientació Professional (1918) i L’escola primària i l’orientació professional (1921).

Rosselló i Blanch, Pere

(Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 4 març 1897 – Ginebra, Suïssa, 25 agost 1970)

Pedagog. Es graduà a l’Escola Superior del Magisteri de Madrid. El 1919 anà a estudiar amb Claparède i Bovet.

Tornà a Espanya, on fou nomenat director de la Secció de Psicologia de l’Institut d’Orientació Professional de Madrid.

L’any 1948 fou nomenat professor de pedagogia comparada de la Universitat de Ginebra, feina que compartí amb el secretariat de la Unesco i amb la codirecció del Boreau International d’Educació de Ginebra.