Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues

Calassanç i Gastó, Josep de

Deixa un comentari

(Peralta de la Sal, Llitera, 11 setembre 1557 – Roma, Itàlia, 25 agost 1648)

Eclesiàstic, educador, fundador i sant. Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida i teologia a les de València i Alcalá de Henares.

Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l’Urgell.

A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l’Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis).

Cabanas, Ignasi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Sóller, Mallorca, 1873)

Pedagog. Fundà i dirigí alguns col·legis. Publicà diverses obres de caràcter didàctic.

Bertran i Quera, Miquel Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – 1985)

Pedagog i jesuïta. Doctor en pedagogia.

Són notables els seus escrits sobre aquesta especialitat. En destaca, entre altres, el llibre Pares, pensament per a educar, aparegut en 1963.

Benavent i Rocamora, Enric

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1837 – Madrid, 1901)

Pedagog i escriptor. Des del 1865 residí a Madrid, on es dedicà a l’ensenyament.

És autor de diverses obres didàctiques i d’una novel·la en castellà.

Bergadà i Pi, Tomàs

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1862 – 27 setembre 1937)

Pintor. Va estudiar a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Mir.

Tornà a Reus, on treballà en la decoració de molts edificis modernistes, així com l’escenografia del Teatre Fortuny, on destacà pels detalls del paisatge. Exposà a Reus, Barcelona i Madrid.

Fou professor de dibuix en diversos centres reusencs, i també va tenir acadèmia pròpia. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l’època.

Barbeta i Antonés, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 1990)

Pintor, museòleg i pedagog. Va estudiar a l’Escola de Llotja, d’on des del 1943 fins que es va jubilar va ser professor. Fou funcionari de la Junta de Museus de Barcelona, on va col·laborar en la salvaguarda del patrimoni artístic durant la guerra civil.

Féu la seva primera exposició individual el 1940. Destaca sobretot com a paisatgista.

L’any 1967 fou nomenat director del Museu d’Art Modern, on va organitzar nombroses exposicions d’art català del segle XIX i principis del XX.

Armengol i Tagell, Delfí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1859 – segle XX)

Pianista i pedagog. Fundà l’Associació Musical d’Aficionats de Barcelona (1902), així com el Centre Artístic Musical (1903).

Amat, Susina

Deixa un comentari

Pseudònim amb que fou coneguda la pintora i pedagoga Ursicina Amat i Jové.

Zapater, Baldomer

Deixa un comentari

(Caudiel, Alt Palància, 11 març 1883 – Colònia, Alemanya, 18 octubre 1961)

Guitarrista i pedagog. Cec des de la seva infància, estudià a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona, amb Joan Nogué, i on poc després començaria a donar classes de guitarra, teoria musical i literatura.

El 1907 va aprendre esperanto i es casà amb una baronessa holandesa. Es dedicà a la guitarra en el doble aspecte de concerts i d’ensenyament.

Ha residit a Alemanya i ha actuat com a concertista a Praga, Berlín, Munic, Amsterdam i Colònia.

El 1905 fundà l’Associació Espanyola per a l’Ensenyança dels Cecs.

Vives i Roig, Camil

1 Resposta

(Gelida, Alt Penedès, 1 març 1861 – Barcelona, 8 març 1931)

Pedagog, escriptor, músic i eclesiàstic. A disset anys dirigia la banda de l’Asil de Sant Joan de Déu de Barcelona. Ingressà com a religiós en aquella congregació. Fou el primer mestre del seu germà Amadeu. Cantà missa el 1888.

Visqué a Màlaga, Cienpozuelos i Palència, dedicat a la labor humanitària prop d’orfes i d’alienats, entre els quals organitzava conjunts musicals.

Inventà una màquina de comptar denominada aritmòmetre. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia Pedagògica Catalana.

Publicà diverses obres literàries, com Col·lecció de poesies, Historia de l’Esperit Sant i Poema de l’Esperit Sant.