(Barcelona, 1859 – segle XX)
Pianista i pedagog. Fundà l’Associació Musical d’Aficionats de Barcelona (1902), així com el Centre Artístic Musical (1903).
Armengol i Tagell, Delfí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues
Amat, Susina
Pseudònim amb que fou coneguda la pintora i pedagoga Ursicina Amat i Jové.
Zapater, Baldomer
(Caudiel, Alt Palància, 11 març 1883 – Colònia, Alemanya, 18 octubre 1961)
Guitarrista i pedagog. Cec des de la seva infància, estudià a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona, amb Joan Nogué, i on poc després començaria a donar classes de guitarra, teoria musical i literatura.
El 1907 va aprendre esperanto i es casà amb una baronessa holandesa. Es dedicà a la guitarra en el doble aspecte de concerts i d’ensenyament.
Ha residit a Alemanya i ha actuat com a concertista a Praga, Berlín, Munic, Amsterdam i Colònia.
El 1905 fundà l’Associació Espanyola per a l’Ensenyança dels Cecs.
Vives i Roig, Camil
(Gelida, Alt Penedès, 1 març 1861 – Barcelona, 8 març 1931)
Pedagog, escriptor, músic i eclesiàstic. A disset anys dirigia la banda de l’Asil de Sant Joan de Déu de Barcelona. Ingressà com a religiós en aquella congregació. Fou el primer mestre del seu germà Amadeu. Cantà missa el 1888.
Visqué a Màlaga, Cienpozuelos i Palència, dedicat a la labor humanitària prop d’orfes i d’alienats, entre els quals organitzava conjunts musicals.
Inventà una màquina de comptar denominada aritmòmetre. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia Pedagògica Catalana.
Publicà diverses obres literàries, com Col·lecció de poesies, Historia de l’Esperit Sant i Poema de l’Esperit Sant.
Vidal i Tusell, Llorenç
(Catalunya, segle XIX)
Pedagog.
Fou molt comentada una Memòria seva, escrita el 1874, en què denunciava els principals obstacles que s’oposaven a l’organització de l’ensenyament dins l’estat espanyol.
Publicà també un Diccionari geogràfic-estadístic de la província de Barcelona.
Viader i Moliné, Josep
(Girona, 1 setembre 1917 – 25 octubre 2012)
Instrumentista, compositor, director i pedagog. Autor de diverses sardanes i harmonitzacions per a cor.
Fou director del conservatori de música de Girona i de l’escola normal de la mateixa ciutat. També fou director de l’agrupació Polifònica de Girona.
Verneda i Figueras, Fruitós
(Sant Fruitós de Bages, Bages, 1847 – Manresa, Bages, 1928)
Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog. Professor del Col·legi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa (1902-28).
Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages.
Al temps de la fil·loxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans.
Col·laborà amb articles de divulgació a “La Pagesia”, revista del gremi de pagesos de Manresa.
Vergés i Farnés, Pere
(Barcelona, 30 maig 1896 – 8 setembre 1970)
Pedagog. Fill de menestrals, fou alumne de la sucursal que tenia l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia al Poble Sec, i després de les Escoles Catalanes del Districte VI.
El 1920 fou nomenat director de les Escoles Catalanes del Districte II, però aviat va deixar aquesta escola perquè Manuel Ainaud el cridà per organitzar l’Escola del Mar de l’ajuntament de Barcelona, que dirigí fins a la jubilació.
Obres: La nostra posició pedagògica (1932) i Libro de evocaciones 1922-1947.
Vergés i Fàbregas, Josep
(Barcelona, 31 gener 1903 – Palma de Mallorca, 1984)
Humanista i pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres (1927). Deixeble de J. Balcells. Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona.
Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930), catedràtic de llatí (1932) incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat; en fou també el secretari. El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona. En jubilar-se (1973), era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals.
Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company J. Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul (Fundació Bernat Metge, 1928).
La seva activitat com a filòleg i humanista restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge: edità i traduí els Discursos d’Iseu (1930-31) i cinc volums dels Discursos de Ciceró (1953-64) i revisà el text llatí dels volums corresponents a l’Epistolari de sant Cebrià, d’un volum de Quint Curci i de tres volums dels Discursos de Ciceró.
Féu cursos a l’escola de traductors de la Fundació, i des del 1959 formà part del seu consell directiu. Dugué també a terme una tasca feixuga i abnegada de revisió i arranjament de nombrosos volums. El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’Horaci (1978-81). També és autor de manuals destinats a l’ensenyament del llatí.
Valls i Ronquillo, Francesc d’Assís
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 3 octubre 1838 – Barcelona, 1907)
Pedagog. Fou mestre de l’Escola de Sords-Muts.
És autor d’un manual per a ús docent a l’escola esmentada (1871) i d’una memòria sobre el funcionament d’aquella, presentada a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i traduïda poc després a Suïssa.
